dijous, 4 d’abril del 2024

Temple d'Artemisa i tornada

Després de llevar-nos, recol·locar l'equipatge per al viatge i esmorzar, aprofitem que el Temple d'Artemisa Brauronia queda a 20 minuts de l'aeroport per fer la darrera visita de l'estada a Grècia.

Aquest temple, dedicat a la deesa protectora de la natura, dels animals salvatges, del part i de la infància, es va construir al S. VII aC i es va abandonar al S. III aC, quan les aigües del riu Erasinos el van cobrir. Es creu que el temple era un lloc sagrat des del neolític ja que s'hi han trobat restes d'enterraments i vivendres prehistòrics, així com de cases i tombes micèniques.

El Santuari d'Artemisa estava dedicat a les dones, la deesa era venerada com a protectora del part, i les dones, quan donaven a llum, li feien ofrenes. A més, cada quatre anys se celebrava un ritual que començava amb una processó des d'Atenes i durant el qual les nenes participaven en proves artístiques i en un ritual destinat a preparar-les per a la pubertad i el matrimoni.

Queden dempeus algunes columnes del temple i els fonaments d'aguns edificis, passem per les passarel·les que travessen les ruïnes. És petit però m'agrada, i l'entorn, ara primaveral, li dona un encant especial.

En el S. XVI les ruïnes del temple es van utilitzar per construir una petita església, dedicada a Sant Jordi, que es troba al costat del jaciment.

Després de veure el jaciment anem al museu. D'entrada em sembla petit però no ho és! Hi veiem restes de ceràmiques de l'època micènica, molt semblant a la que vam veure ahir.

De l'època de la Grècia clàssica hi ha relleus que estaven al temple i moltes estàtues, sobretot de dones, nenes amb animals i nadons.

També hi ha gerros i altres objectes de terrissa, decorats amb pintures molt detallades, i joies. No deixa de sorprendre'm cada museu que visito, a tots hi ha veritables obres d'art però cada un té alguns objectes sorprenents i únics que no es troben en els que he vist abans.

La visita no està gens malament com a colofó final del viatge!

Deixem el cotxe de lloguer i esperem a la sortida de l'avió, que va molt puntual.

Arribo a Barcelona després de tres hores de plàcid vol, que em passo dormint, i un bus em porta a casa, a Palafolls.

Ha estat un viatge fantàstic! Grècia, més enllà del que en sabia, m'ha sorprès amb uns paisatges muntanyosos i verds que no m'esperava, un menjar realment bo i una densitat de població molt baixa que permet trobar grans espais naturals quasi sense urbanitzar. Hem recorregut una part de la Grècia continental però, com sempre, han quedat coses per veure, és un país al que possiblement tornaré.

I, finalment, per actualitzar el recompte de països als que he estat, n' he d'afegir un a Europa:

Àfrica (6)
Amèrica (7)
Àsia (12)
Europa (20)
Oceania (0)
Egipte
Gàmbia
Marroc
Senegal
Tanzània
Tunísia
Argentina
Bolívia
Estats Units
Guatemala
Mèxic
Perú
Xile
Armènia
Filipines
Indonèsia
Iran
Japó
Jordània
Malàisia
Maldives
Myanmar
Sri Lanka
Tailàndia
Turquia
Andorra
Bulgària
Ciutat del Vaticà
Dinamarca
Espanya
Estònia
Finlàndia
França
Grècia
Hongria
Irlanda
Islàndia
Itàlia
Països Baixos
Polònia
Portugal
Regne Unit
Romania
Suècia
Suïssa
TOTAL: 45 països

dimarts, 2 d’abril del 2024

Monemvasia

Monemvasia, una gran roca situada davant mateix de la costa, estava unida a terra de manera natural fins que un terratrèmol, en el S. IV, la va separar. No va ser fins dos segles més tard que es va construir un pont per unir-la i els bizantins hi van construir una ciutat fortificada.

La ciutat és divideix en dues parts, la ciutat baixa, que està restaurada quasi en la seva totalitat, i la ciutat alta, que està en ruïnes. Des de fora només es distingeix una part de la muralla de la ciutat alta, la ciutat baixa queda al darrera de la roca i no es veu.  Travessem el pont i deixem el cotxe a prop de l'entrada.

Entrem a la ciutat baixa a través de la porta de la seva muralla, aquí hi ha moltes botigues i hotels. Passegem una mica pels intrincats carrers fins a una plaça on hi ha una torre amb un rellotge i ofereix bones vistes d'una part de les cases i les muralles de la ciutat alta.

Comencen a pujar cap a la part alta, el camí té força pendent i les pedres rellisquen una mica, cal anar amb compte. Finalment arribem a dalt i travessem la muralla que envolta la ciutat alta per una porta que té un seguit d'arcs.

Acabada de passar la porta, ens aturem en un mirador que hi ha a la muralla, des d'on podem contemplar la part baixa de la ciutat.

L'únic edifici de la part alta que no està en ruïnes és l'església Agia Sofia. Com que avui està tancada ens conformem en quedar-nos una estona assegudes contemplant les espectaculars vistes que hi ha des d'aquí dalt.

Baixem de nou, anant amb molt de compte per no relliscar. Ens dirigim al costat del mar des d'on veiem i podem seguir la muralla abans de marxar.

Des de Monemvasia ens dirigim cap a Nauplia, s'hi pot anar per l'interior, travessant Esparta, o per la costa. Encara que és una mica més llarga escollim la segona opció.

Primer travessem unes muntanyes plenes d'oliveres que ens ofereixen precioses vistes, fins al poble costaner de Leonidio, on parem a dinar en un restaurant amb vistes a un petit port.

Des d'aquí seguim la costa on veiem com les muntanyes acaben abruptament sobre el mar. Veiem alguns petits pobles i algunes illes del Golf Argòlic. Arribem a Nauplia, primera capital de Grècia després de la independencia, a mitja tarda i anem cap al port. 

Davant del port, construït sobre una roca dins el mar, hi ha el Castell de Bourzi. Aquest castell s'ha utilitzat com a defensa contra els pirates, com a residencia del vigilant de la presó i, actualment, és un hotel i s'hi fan concerts. Ens sentem en una terrassa d'un bar i fem tarda de relax mentre veiem la posta de sol.