Muntanyes del Pindus

Avui volem fer una caminada pel PN de Vikos-Aoos, al nord-oest de Grècia. Aquest parc es troba a les muntanyes del Pindus, una serralada que comença a Albània i creua el centre de Grècia entre el Mar Jònic i l'Egeu. La caminada més emblemàtica és la que recorre el congost del riu Voidomatis entre Monodendri i Vikos que, amb 1000 metres de profunditat, ostenta el rècord Guiness com la gola més profunda del món, però aquesta és una caminada llarga, dura i difícil. Ens decidim per una ruta més assequible, que segueix el curs del riu Voidomatis entre els ponts d'Aristi i Klidonia.

Una hora de cotxe per una carretera de muntanya ens porta a l'inici de la ruta tot travessant un paisatge muntanyós impressionant esquitxat pel blanc de les pedres dels pobles de Zagoria. Deixem el cotxe en un gran aparcament que hi ha al costat del pont, avui pràcticament buit. Seguim la carretera uns 300 metres i arribem a l'inici del camí, senyalitzat i amb cartells que ens van informant sobre les característiques geològiques, troballes arqueològiques i la flora i la fauna de la zona.

Pont Aristi i inici de la ruta

La caminada comença en un tros de camí empedrat, al costat d'un riu amb unes aigües transparents i turqueses increïbles. De seguida es transforma en un camí de terra fàcil de seguir, que va pujant i baixant seguint el relleu, sempre passant entremig d'arbres que ens proporcionen una ombra que és d'agrair en un dia assolellat i calorós, i al costat del riu.

A mig camí passem per una petita vall oberta abans d'entrar a la part on el congost es fa més estret. Just a l'entrada és on el camí es fa una mica més complicat i cal vigilar amb les pedres.

La resta del camí, ara entre les altes parets de roca que tanquen el riu, és força més planer. Ens adonem que estem arribant al final quan, de sobte, el camí torna a estar empedrat.

Després d'unes dues hores de camí arribem al Pont de Klidonia, el nostre objectiu. Aquest pont de pedra d'un sol arc es va construir el 1853 i es manté en molt bon estat. Parem una estona en una àrea de picnic i mengem per tal de reposar forces abans de la tornada. 

Hi ha la possibilitat de tornar en taxi des d'aquí o fer el mateix camí en sentit contrari, optem per tornar caminant. A la tornada parem a Agia Anargiri, una petita església de pedra, que es troba força més amunt del camí, a la qual s'accedeix pujant per unes escales. Es veuen les ruïnes d'una edificació més gran però l'església està ben conservada i cuidada i, com a totes, s'hi poden veure alguns frescos que recobreixen les parets i el sostre.

És primavera, la meva estació preferida, i durant tota l'excursió hem pogut veure com, amb ella, explosionen les flors que ens han acompanyat tota l'estona, esquitxant amb els seus colors aquest paisatge verd increïble.

Al final han estat uns 10 km i hem tardat, incloses les parades, unes quatre hores i mitja. La caminada és molt recomanable, sencilla de seguir en un magnífic entorn, i molt agradable. M'ha agradat molt!

Zagori, o Zagorohoria en grec, és un municipi format per 46 pobles que es troba al cor de les muntanyes del Pindus. L'aïllament de la zona ha permès que aquests petits pobles, amb una arquitectura tradicional de cases de pedra blanca i sostres de pissarra, s'hagin mantingut en el temps. Anem a dinar a Aristi, un dels pobles de Zagori, que es troba a 3'5 km del punt d'inici i finalització de la ruta que acabem de fer.

Després de dinar anem a Monodendri, un poble de Zagoria construït a una alçada de 1060 msnm, del qual destaca l'església Aghios Athanasios, que es troba a la plaça central, amb un valor històric important. Passegem pels carrers empedrats d'aquest poble amb encant.

A una petita caminada hi el monestir d'Agia Paraskevi, fundat al S. XV, actualment abandonat. Entrem al monestir veiem el pati i visitem la petita capella.

El que més crida l'atenció d'aquest monestir és que està construït a la vora d'una roca que s'alça sobre el congost de Vikos i que ofereix unes espectaculars panoràmiques del mateix.

Sortint de Monodendri ens parem en un mirador que ens mostra el poble enclavat a la muntanya. La imatge m'agrada molt, de fet m'agrada més vist des de lluny que de prop. Des d'aquí tenim dues hores i mitja fins a Mesolongi, on passarem la nit.

Meteora

Segons la mitologia grega Meteora es va formar durant la Titanomàquia, nom amb el qual es coneix la guerra que va enfrontar els Titans contra els déus. Zeus va llançar des de l'Olimp enormes roques per tal de posar setge als Titans, pedres que, com a vestigis d'aquella batalla, formen l'actual Meteora.

Hi ha constància que Meteora, literalment roques a l'aire, va ser habitada des de la Prehistòria. En el S. IX van arribar-hi els primers monjos buscant aïllament i en el S. XV van construir els primers edificis per protegir-se dels atacs de l'Imperi Otomà. Es van fundar 24 monestirs als quals s'accedia mitjançant escales de corda que els monjos podien retirar quan se sentien amenaçats.

A principis del S. XX es van excavar escales a la roca i es van construir ponts per facilitar-ne l'accés. Durant la II Guerra Mundial la població grega es va refugiar aquí per protegir-se i molts dels monestirs van ser destruïts, de manera que avui en dia només en queden sis.

Mapa de Meteora

Després d'esmorzar comencem a recórrer la zona. La carretera va serpentejant entre les roques i aviat comencem a veure alguns dels monestirs. El primer monestir que visitem és Varlaam, que ocupa tot el cim d'una roca de més de 500 metres d'alçada i els seus murs semblen una prolongació de la mateixa roca. Deixem el cotxe en el pàrquing, travessem el pont que ens porta a l'escala excavada a la roca i la comencen a pujar. Pel camí tenim vistes espectaculars cap al Monestir de Rousenau.

M'impressiona el gran pati que hi ha dins del recinte. Veiem els espectaculars frescos de la seva església, als quals no està permès fer fotos, i el museu.

Molt a prop hi ha el Monestir Rousanou, ens hi acostem i comencem a pujar les escales que, molt a prop del monestir, es bifurquen i seguim les que van cap al pont que travessa a la roca on hi ha el monestir. Ens fan posar una faldilla sobre els pantalons per poder entrar. Aquest és molt més petit que Varlaam, no hi ha un pati gran, només un petit balcó amb precioses vistes cap al monestir de Varlaam i, això sí, una església amb frescos similars als que ja hem vist.

Acabada la visita sortim i pugem les altres escales. Ens porten a un mirador, al qual es pot accedir amb cotxe, des d'on veiem quatre dels sis monestirs i l'espectacular paisatge que formen les roques de Meteora.

Els monestirs tanquen a les tres de la tarda, per tant decidim visitar-ne un tercer abans d'anar a dinar. Optem per anar al d'Agios Nikolaos ja que és el que queda més a prop. La pujada, tot i que en alguns trams es pot fer per rampa enlloc d'escales i passa quasi tota l'estona a l'ombra dels arbres, és la que se'm fa més pesada. Veiem de més a prop algunes roques que em recorden a la muntanya de Montserrat.

Al entrar també ens fan posar una faldilla llarga negra. Aquest monestir està completament en obres, el que fa que la visita no sigui massa agradable, tot i les espectaculares vistes que hi ha des de la terrassa. Entre alguns andamis, podem veure els frescos de la capella tot i que suposadament està tancada perquè els estan restaurant.

Finalment anem a dinar i, donat que ja no podem visitar més monestirs per avui, ens ho prenem amb calma. A la tarda passejo una estona pel poble i visito l'Església del Trànsit de la Verge Maria, una basílica bizantina del S. XIV, que está a la part més alta del poble i des de la qual hi ha bones vistes de les teulades de les cases.

Els seus frescos, que recobreixen totes les parets, no tenen res que envejar als dels monestirs que hem visitat avui, a més és l'única església ortodoxa del món que té el púlpit aïllat al centre de l'església. M'agrada molt!

Al capvespre vaig a un dels miradors a veure la posta de sol. No em sembla massa espectacular ja que sol es pon darrera d'unes altes muntanyes i tarda una estona a veure's el cel de colors rosats. Les fotos, però, amb ajuda d'algun filtre, són impressionants!

Al matí anem cap a Gran Meteora, que ahir estava tancat. Aquest és el més gran de tots els monestirs, i el que queda més amunt, en una roca de més de 600 metres d'alçada. Per accedir-hi cal baixar unes escales, travessar un pont, passar per un túnel excavat a la roca i pujar uns quatre-cents esglaons. Pel camí tenim molt bones vistes del monestir de Varlaam.

Després de posar-nos una faldilla podem accedir al monestir. M'agrada molt! L'església és similar a les que ja hem vist però té un espai exterior més gran que el de Varlaam, amb vistes espectaculars, un parell de museus i una antiga cuina.

Passegem per tots els racons on està permès i tornem a baixar, gaudint de les vistes de l'entorn, i del propi monestir quan arribem a l'aparcament.

Deixem enrere Meteora i ens dirigim cap a l'oest. Parem a dinar a Metsovo, un poble de muntanya i popular destí de vacances d'hivern per ser a prop d'unes pistes d'esquí.

Arribem a Ioannina, on dormirem avui, a mitja tarda. Després de deixar les coses a l'allotjament anem a passejar pel centre del poble, molt animat, i pel costat del llac, on veiem la posta de sol.

Delfos

Pels antics grecs, Delfos era un espai sagrat on els humans podien comunicar-se directament amb els déus. L'oracle ens guiarà i ens ensenyarà què ens depara el futur?

Ens llevem aviat i després d'esmorzar deixem l'allotjament i anem cap a l'antic Delfos. Deixem el cotxe davant del museu arqueològic i entrem a visitar-lo. Aquí hi ha els tresors descoberts pels arqueòlegs durant les excavacions.

Si ahir els frisos del Partenó i les Cariàtides em van semblar espectaculars, avui no tinc paraules per descriure els detallats frisos del temple d'Apol·lo ni les fabuloses estàtues de marbre blanc que hi havia a l'antic Delfos ... i com que una imatge val més que mil paraules (que ara mateix tampoc tinc), no he parat de fer fotos ...

Caminem fins l'entrada del recinte principal. Passem per l'àgora romana, una plaça rectangular pavimentada envoltada de columnes, de les que es conserven només les d'una banda, on hi havia algunes botigues.

Pugem per la Via Sacra i no ens costa imaginar-nos, després d'haver estat al museu, que aquestes pedres que hi ha a banda i banda eren monuments amb impressionants estàtues oferts per devots adinerats, i tresors (petits temples) construïts per les ciutats-estat després de sortir victorioses d'una batalla amb la finalitat de dipositar-hi el botí obtingut i com a mostra del seu poder.

Veiem el lloc on es trobava l'Omphalos, que significa melic en grec, una pedra que segons la llegenda va tirar Zeus des del cel per assenyalar el centre del món. Aquí en podem veure una rèplica, la pedra original, amb tota la superfície esculpida, l'hem pogut veure en el museu.

Arribem al temple d'Apol·lo, l'edifici principal del complex, un gran temple que en el seu dia estava envoltat de columnes, decorat amb frisos, alguns dels quals hem pogut veure al museu i presidit per una gran estàtua del déu del sol. Avui en dia només en queden sis columnes i part de la base.

Aquí els devots feien una pregunta i la pitia, portaveu del déu, pronunciava el seu oracle ... tot i que aquest solia ser força ambigu i difícil d'interpretar.

A dalt de tot hi ha l'antic teatre, amb capacitat per a 5000 persones, on es feien representacions musicals, dramàtiques i religioses. Diuen que les millors vistes del teatre i del reciente són des de la part superior però està tancat i no hi podem anar.

Tampoc podem arribar a l'estadi on es celebraven els Jocs Pítics, els més importants després dels Jocs Olímpics, ja que queda més amunt, a la part del recinte que està tancada.

Sortim del complex i seguim el camí que va resseguint la carretera per continuar amb la visita. Passem per davant de la Font de Castalia, en la qual els devots es purificaven abans d'anar al temple d'Apol·lo, però no la podem veure ja que està tancat per perill de despreniments.

A sota del camí podem veure l'antic gimnàs, tampoc s'hi pot accedir però no hi ha molt a veure i s'aprecia perfectament des d'on som.

Finalment arribem al santuari d'Atenea Pronea, on solien parar els peregrins abans d'arribar al temple d'Apol·lo. La vista des de dalt és magnífica!

Es un complex dedicat a la deesa Atenea, en el qual hi havia 5 temples, entre ells un Tholos (temple circular), la imatge més coneguda de l'antic Delfos. De les vint columnes que l'envoltaven només en queden tres dempeus.

Des d'aquí es veu, als peus del Mont Parnàs, les restes del santuari d'Apol·lo. Em puc imaginar com es devia veure en la seva màxima esplendor quan el sol es reflectia en el marbre blanc dels temples i les estàtues, contrastant amb el verd que l'envolta. Si tota la seva història fa màgic aquest lloc, la màgia es magnifica pel paratge on està situat!

Deixem enrere Delfos i anem cap a Kalambaka, on passarem la nit, però abans ens desviem "una mica" (una hora i mitja més de camí) per anar a dinar a Volos. Aquí, a la década de 1920, van arribar-hi refugiats grecs procedents d'Anatolia i van crear els tsipouradhiko, petits restaurants on es servia tsipouro (un fort licor) amb aperitius de peix i marisc. Anem a Nikos Gianna, un destartalat tsipouradhiko que encara perdura, i deixem a decisió de la cambrera part dels plats que demanem.

El poble, però, no té cap encant.

Arribem a Kalambaka al vespre i al fons, darrera el poble, veiem, retallades sobre el cel que poc a poc es va enfosquint, les siluetes de les roques on es troben els monestirs de Meteora.

Museu de l'Acròpolis i Monestir d'Hosios Loukas

Em llevo aviat, vull anar a veure el museu de l'Acròpolis abans de deixar enrere Atenes. Tenim una mitja hora des de l'allotjament al museu, esmorzem pel camí i hi arribem uns minuts abans de què obrin.

No comencem la visita per la planta baixa sinó que la farem al revés, de dalt cap a baix. Pugem a la tercera planta, aquí hi ha, per a mi, el més interessant del museu, els frisos del Paternó. Estan disposats com havien estat originalment, en un rectangle amb les mesures exactes del Partenó. Hi ha alguns frisos originals i reproduccions fetes amb guix dels que es troben al British. En alguns hi podem veure cavalls i guerrers, en d'altres el que semblen escenes de la vida quotidiana i representacions d'éssers mitològics, em sorprèn el grau de detall que tenen.

També hi ha el que queda de les estàtues que estaven en els dos frontons del temple, representant escenes dels déus de l'Olimp. Són enormes!

Baixem al pis de les estàtues i fem un mica de recorregut per tal de veure-les. Però les que realment ens interessen, i on estem més estona, són les Cariàtides, cinc de les sis originals que hi havia en el temple d'Erectèon, la sisena està al British. Són unes esculturas enormes, precioses i amb molts detalls, m'encanten!

Seguim el recorregut fins la planta baixa on hi ha més restes arqueològiques trobades a l'Acròpolis, i sortim del museu. A fora podem veure les antigues ruïnes que es van trobar al subsòl d'on ara hi ha el museu de l'Acròpolis, i que han protegit i acondicionat per a ser visitades, tot i que ara mateix estan tancades i només es poden veure des de dalt.

Queda pendent la visita al museu arqueològic però ahir estava tancat i avui no obre fins la tarda ... sempre va bé tenir una excusa per tornar a Atenes!

Tornem a l'allotjament, recollim, anem a buscar el cotxe que hem llogat per aquests dies i sortim d'Atenes, el nostre objectiu és Delfos. De camí, però, hi ha un important monestir i parem a visitar-lo.

El monestir bizantí d'Hosios Loukas es va construir a principis del S. XI i està dedicat al seu fundador, un ermità del S. X que va profetitzar que el monestir seguiria viu fins a la fi dels temps. Per ara es pot dir que l'ha encertat ja que des de la seva fundació, fa un mil·leni, fins ara sempre hi ha hagut vida monàstica.

Deixem el cotxe al pàrquing i baixem les escales que ens porten a l'entrada. El monestir queda sobre una gran vall verda envoltada de muntanyes, on destaca amb els colors ocres i vermellosos de la pedra utilitzada en la seva construcció.

Quan entrem em sorprèn molt el pati interior, sembla més una plaça d'un poble medieval que el pati d'un monestir.

Totes les estances de l'església principal, Agia Loukas, tenen les parets i els sostres completament decorats amb pintures, moltes d'elles amb el fons daurat, i grans làmpares.

Sota el monestir hi ha la cripta, Agia Panagia, on està enterrat el seu fundador. Hi ha alguns arcs i, com l'altra, està completament coberta de pintures.

Val molt la pena en el camí d' Atenes a Delfos parar en aquest monestir Patrimoni de la Humanitat, ja que combina un entorn natural únic amb la magnífica arquitectura carregada de detalls decoratius i els seus frescos, considerats dels millors frescos bizantins de Grècia.