Arusha i tornada

Després de deixar les coses a l'hotel decidim anar a donar una volta per Arusha i escollim un mercat local. Parem un parell de tuk tuk que ens hi apropen. Aquí hi venen de tot, fruita, verdura, carn, peix, espècies, roba ... hi voltem una estona.

Sortim del mercat i fem una volta pels carrers del voltant, plens també de botigues, fins trobar-nos a l'hora acordada amb els tuk tuk per tornar a l'hotel a sopar i dormir.

Arriba l'últim dia a Arusha, a Tanzania i a Àfrica, hem de començar a acomiadar-nos. Pel matí decidim anar al mercat massai per fer les últimes compres. Tenen tot d'artesania, molta de la qual ja havíem vist ahir, sobretot articles fets amb abaloris com braçalets, collarets, posagots, cistelles ..., peces tallades en fusta, teles, vestits, samarretes ...

Hem quedat per dinar amb l'equip del safari, els dos conductors, el cuiner i en Godfrey, gràcies a ells els últims cinc dies han estat un èxit total. En acabar tornem a l'hotel a recollir les coses i anar cap a l'aeroport. El trajecte des d'Arusha fins l'aeroport internacional Kilimanjaro és llarg i en alguns trossos hi ha força cotxes. Em vaig fixant per darrera vegada en els paisatges, veig plataners i camps de cultiu, tot molt verd, i petits pobles amb botigues i mercats, amb aquella mena de caos controlat que els caracteritza. 

Sort que hem arribat a l'aeroport amb molt de temps! Passem el primer control de passaports i equipatges, anem al taulell de facturació, que encara no està obert, i ràpidament es forma una llarga cua. Després de facturar anem al control de passaports i, estem una hora!!! I això que a la cua que ens han enviat no hi ha gaire gent! Finalment ens segellen el passaport i passem l'últim control de seguretat, ja som a dins! L'aeroport és molt petit, només hi ha cinc portes, dues per a vols nacionals i tres per a internacionals, anem a peu fins l'avió i hi pugem.

El primer vol, d'Arusha a Amsterdam és via Dar es Salam. S'enlaira puntual a dos quarts de deu i en tres quarts d'hora aterra a Dar es Salam on estem parats més d'una hora sense moure'ns de l'avió, excepte les persones que acaben o comencen aquí el seu viatge.

Aquest vol és llarg, dura vuit hores i mitja, però com que és nocturn aprofito per dormir i així passa ràpid. Arribem a Amsterdam i passem els controls d'equipatge i seguretat, aquí el ritme ja no és "pole pole". Esmorzem, ens dirigim a les portes d'embarcament i ens acomiadem de la meitat del grup, que volen a Madrid. Finalment embarquem cap a Barcelona i arribem en un vol que dura poc més de dues hores.

I ja puc afegir un país més a la llista. Ara ja en són 40 i Àfrica va prenent forma 😄.

Àfrica (5)	Amèrica (7)	Àsia (9)	Europa (19)	Oceania (0)
Egipte Marroc Senegal Tanzània Tunísia	Argentina Bolívia Estats Units Guatemala Mèxic Perú Xile	Filipines Indonèsia Iran Japó Jordània Malàisia Myanmar Tailàndia Turquia	Andorra Bulgària Ciutat del Vaticà Dinamarca Espanya Estònia Finlàndia França Hongria Irlanda Islàndia Itàlia Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit Romania Suècia Suïssa
TOTAL: 40 països

Escola i poblat massai

Avui no matinem tant com els tres últims dies i, després d'esmorzar, sortim en direcció a Arusha. Parem en un lloc on hi ha botigues de records i, després, en un centre d'artesania on, a més de la botiga de records podem veure pintors o escultors tallant la fusta. Hi ha estàtues d'animals fetes de ferro, algunes molt grans i troncs convertits en talles de fusta que arriben al sostre, molt espectaculars.

Després de fer algunes compres ens dirigim a un poblat massai. No es tracta d'un poblat per a turistes on pagues per entrar, et fan un show i et venen records, sinó que aquest és real, és el poblat natal d'en Godfrey, el soci tanzà de l'empresa amb la qual estem fent el safari. Primer visitem l'escola, un projecte d'en Godfrey que porta a terme junt amb una ONG. En aquesta escola hi van els nens massai de la zona fins als sis o set anys, i es queden a dinar en el menjador annex, aquesta és la manera d'aconseguir que els nens hi vagin.

Després anem al poblat, hi ha les dones i els nens més petits, els homes durant el dia són fora, fan la seva vida, mentre que les dones s'encarreguen de tot. En la cultura massai un home té moltes dones i és ell qui les tria, habitualment una dona es casa a partir dels 15 anys! Els massais són seminòmades, es dediquen a la ramaderia i mouen els seus ramats per deixar que la pastura creixi de nou, així doncs construeixen poblats on s'estan un any i, després, es traslladen.

Entrem en una de les cases i ens ensenyen l'espai principal, on fan vida, amb alguns dels estris que utilitzen per cuinar, i l'habitació separada on l'home manté relacions amb les seves dones. És una casa molt senzilla i força petita, tampoc és d'estranyar ja que és una casa temporal, quan hi hagi poca pastura deixaran aquesta, es traslladaran i en construiran una altra.

Després de la visita als massais tornem a Arusha, a l'hotel on passarem l'última nit, i ens trobem amb en Godfrey, director de safaris de l'empresa "África a tu medida" amb la que hem fet el safari, i ens explica la seva història, una història de superació digne de convertir-se en una pel·lícula.

Safari pels parcs de Tanzània

Comencen els quatre dies de safari!!! Quines ganes!!! 😄

1r DIA - Parc Nacional Tarangire (14 de juliol)

Ens llevem molt aviat i, després d'esmorzar, carreguem el nostre equipatge en els 4x4 amb els que ens mourem aquests dies.

Deixem enrere Arusha i ens dirigim al Parc Nacional Tarangire. El nom d'aquest parc prové del riu Tarangire, que el creua. El paisatge muntanyós té una vegetació molt variada amb baobabs, arbustos i herbes altes; i grans termiters que esquitxen el paisatge. Aquí la major concentració d'elefants del món conviu amb altres ungulats, com la zebra o la girafa; diverses espècies d'antílops, com l'impala o l'antílop d'aigua; i felins, com el lleó, el lleopard o el guepard, aquests darrers força difícils de veure.

Entrem al parc i ens obren el sostre per tal que puguem veure els animals. El 4x4 per a mi és alt, em descalço i em disposo a pujar de peu sobre els seients per tal de veure-hi bé. De seguida comencem a veure animals, els primers que veiem són facoquers, coneguts per ser en Pumba del Rey León. Primer en veiem un grup, després una femella amb els petits i més endavant un que està furgant a terra després de rebolcar-se pel fang.

Veiem algunes girafes, la típica imatge que tinc al cap d'aquests animals de coll tant llarg que poden menjar les fulles més altes dels arbres sense deixar de tocar de peus a terra.

I zebres, moltes zebres, que ens regalen una imatge espectacular quan en veiem un grup força gran bevent aigua en una bassa, acompanyades per alguns nyus. Per què zebres i nyus se solen veure junts? Aquestes dues espècies conviuen en harmonia, no competeixen per l'aliment ja que les zebres mengen les herbes més altes i els nyus s'alimenten de les més baixes. A més es complementen ja que els nyus tenen bona oïda mentre que les zebres tenen bona vista.

També veiem les dues espècies de mangostes que es troben en aquest parc, les ratllades i les nanes. Les mangostes viuen en grups de fins a 40 individus, en caus, especialment en antics termiters abandonats, és al cim d'un que hi veiem les mangostes nanes.

De les diverses espècies d'antílops que es troben al parc veiem impales, antílops d'aigua, i un que em feia molta il·lusió, el dik dik de Kirk, un dels antílops més petits i espantadissos que existeixen.

Finalment veiem elefants, manades d'elefants passejant entre els arbres i menjant, que grossos que són!

Hem vist algun cercopitec verd entre els arbres, però on realment en veiem molts és a la zona de pícnic on dinem. Aquí s'hi acosten per robar menjar als turistes despistats.

A la tarda veiem lleons, més ben dit lleones i un lleó mascle jove, encara sense melena. Estan molt lluny, però els veiem dormint, caminant o menjant d'una presa, algun tipus d'antílop del que ja no en podem distingir l'espècie. Mentre tinguin menjar aquests lleons no caçaran, només cacen quan tenen gana, mai ho fan per diversió.

I d'ocells en veiem de molt diverses mides i colors. Una parella d'immensos estruços, el mascle està a terra i la femella al seu costat de peu. Ocells petits com l'omnipresent estornell superb, un petit ocell del qual en destaca l'esquena que és d'un color entre blau i turquesa tornassolat i que brilla amb el sol; el gaig blau de clatell verd, un ocell multicolor, o el calau de Ruaha, amb un fort bec vermell i corbat, entre d'altres. I a prop l'aigua hi ha alguns ibis hadadà, un bernat pescaire i un martinet blanc. També veiem alguns rapinyaires, àguiles i voltors, volant o a les branques més altes dels arbres, difícils d'identificar.

Finalment sortim del parc, ha estat un primer dia de safari impressionant! Soc molt feliç!!! I encara ens queda el Serengueti i el Cràter del Ngorongoro! A la nit dormim en un allotjament amb cabanes, amb unes impressionants vistes cap al llac Manyara  i, cap a l'altra banda, una preciosa posta de sol.

Llista d'espècies (identificades) d'avui:

MAMÍFERS (13)	OCELLS (13)
Antílop d'aigua Babuí Cercopitec verd Dik dik Elefant Facoquer Girafa Impala Lleó Mangosta ratllada Mangosta nana Nyu Zebra	Àguila marcial Bernat pescaire Búfag becgroc Calau de Ruaha Estornell cendrós Estornell superb Estruç Gaig blau de clatell verd Ibis hadadà Marabú africà Martinet blanc Oca egípcia Voltor

2n DIA - Parc Nacional Serengueti (15 de juliol)

Em llevo aviat per veure la sortida del sol per darrera de les vistes al llac Manyara, però hi ha molts núvols i no es veu quasi res.

Sortim aviat, després d'esmorzar, per anar cap al Serengueti. El camí és llarg, són entre quatre i cinc hores de trajecte. Al principi és per carretera asfaltada i es va prou bé. Per arribar al Serengueti hem de travessar l'àrea protegida del Ngorongoro, ens desviem per una pista amb molts sotracs i hi entrem per la vesant humida. Ens expliquen que en aquesta vessant de la muntanya sempre hi plou, i avui no és una excepció, a més hi ha una boira espessa darrera la qual intuïm una espessa vegetació. Seguim avançant amb molts sotracs i, de cop, el cel s'obre, desapareixen els núvols i tot al nostre voltant canvia, ara veiem, clarament, un paisatge molt àrid. Mentre rodegem el cràter veiem pastors massai, un grup de cabanes i alguns animals com zebres i girafes.

El camí és llarg i es fa força pesat. Finalment entrem al PN  Serengueti, que en swahili significa planura sense final. El nom li escau, tot el que veig al voltant és una immensa esplanada sense res, té una extensió de 15000 km². Abans de començar a recórrer-lo anem al càmping on dormirem avui per deixar les coses i dinar. Sento i veig molts ocells petits, però no hi ha temps per mirar-los amb calma.

Comencem el safari. Tornem a veure alguns dels animals que ja vam veure ahir com girafes, elefants solitaris o famílies d'elefants, amb elefantets petits que, a la seva manera, estan jugant.

També tornem a veure antílops, als que ja vam veure ahir, com els impales o els dik dik, ara hem d'afegir les gaseles de Thompson, n'hi ha moltíssimes!, i els topis.

Ens acostem a una bassa que està plena d'hipopòtams, durant el dia sempre es troben dins l'aigua ja que el sol els crema fàcilment la pell. Els veiem els lloms i sembla que es pugui travessar la bassa saltant d'un a l'altre ... si no fos perquè els hipopòtams, tot i la seva aparença pacífica, són uns dels animals més perillosos que existeixen i que han mort més persones. La bassa fa molta pudor, els hipopòtams es banyen en els seus propis excrements. Els veiem moure's, treure el cap i, fins i tot, obrir la boca. N'hi ha moltíssims!

El plat fort del dia, però, són els lleons, o més ben dit, de nou, les lleones. En veiem una ben a prop, dormint i deixant-se fotografiar una bona estona, fins que se'n cansa i decideix marxar. I el que més em sorprèn, lleones dalt dels arbres! En veiem algunes dormint en posicions impossibles i d'altres movent-se per les branques i baixant de l'arbre.

I quan ja penso que això no es pot superar ens diuen que hi ha un lleopard dormint en un arbre! Són molt difícils de veure però tenim sort i ens hi podem acostar i observar-lo una bona estona mentre ell està dormint plàcidament camuflat entre les fulles i branques de l'arbre. I, per si no fos prou, poc després, veiem un serval que va caminant entre les altes herbes.

Ja de tornada al campament on passarem la nit veiem, al costat mateix del camí, una família de babuïns.

I per acabar de rematar el dia, un parell d'hipopòtams, aprofitant que ja no hi ha sol, han sortit de l'aigua. Van caminant cap a la bassa i veiem com s'hi tiren. Són immensos, ara els hem pogut veure molt bé.

Durant el dia hem seguit veient molts ocells, alguns que ja havíem vist ahir i d'altres de nous, com l'elegant ocell secretari, anomenat així perquè sembla que porti faldilla negra i camisa blanca, l'oca egípcia, el voltor orellut, un grup de pintades comunes i una altre de gracioses gangues gorjagrogues.

Avui dormin en tendes en un càmping enmig del Serengueti. Jo dormo com un tronc i no m'assabento de res però, pel que m'expliquen, durant la nit hi ha hagut hienes voltant entre les tendes ... cosa molt habitual per aquí!

Llista d'espècies (identificades) d'avui:

MAMÍFERS (12)	OCELLS (11)
Babuí Dik dik Elefant Gasela de Thompson Girafa Hipopòtam Impala Lleó Lleopard Serval Topi Zebra	Calau de Ruaha Estruç Estornell cendrós Estornell superb Fredeluga armada Ganga gorjagroga Ibis sagrat Oca egípcia Ocell secretari Pintada comuna Voltor orellut

3r DIA - Parc Nacional Serengueti (16 de juliol)

Ens llevem molt aviat, abans que surti el sol, ja que és a primera hora del matí quan els animals estan més actius. Pel camí veiem una espectacular sortida de sol.

Aviat veiem el primer animal del dia, ben aprop, ni més ni menys que un lleó mascle adult, un animal imponent amb la seva melena, per fi!

I seguidament una família de lleones amb els seus cadells, són com gatets grossos, van caminant seguint a les mares i jugant entre ells.

Si ja veure el lleó mascle i la família amb cadells ha estat tant impressionant com per poder donar el dia per acabat, ara veiem, lluny sota un arbre, un altre dels felins més difícils de veure, un guepard! Parem i estem una estona mirant-lo ... s'està movent? Sí! Comença a caminar i s'apropa cap a on som, poc a poc, fins que arriba a prop del cotxe i comença a córrer, es creua pel davant i, després de creuar el camí torna a caminar i s'allunya tranquil·lament.

Seguim veient antílops, avui a les gaseles de Thompson i els topis he d'afegir els búbals.

Sobre unes roques hi veiem dues lleones prenent el sol i, al costat, entre unes mates baixes, hi ha els cadells amagats.

Seguim veient lleons ajaguts entre les altes herbes, hi ha un mascle adult a prop de dues femelles i un altre mascle jove, i a prop una parella, que s'aixequen i comencen a caminar. Amb els cotxes ens hi apropem i els veiem molt a prop, tenim el lleó a un metre de distància! Espectacular!!! No m'havia imaginat poder veure'ls de tant a prop.

Ens hem llevat i esmorzat molt aviat i encara queda una estona per dinar, parem a fer una pausa per prendre un cafè o un te i menjar galetes i crispetes. Baixem del cotxe i puc notar sota els peus la immensitat del Serengueti.

Tornem al cotxe i comencem a dirigir-nos al càmping. Tornem a veure lleons, avui és el seu dia! Els guies ja ens havien dit que en el Serengueti els veuríem segur, que n'hi ha molts i és fàcil, però jo no pensava que en veuríem tants. També veiem un xacal comú, lluny, entre les herbes. I, dalt d'un arbre, les restes a mig menjar d'algun tipus d'antílop, quina força ha de tenir l'animal que l'ha pujat aquí.

Tornem a veure elefants, grans famílies d'elefants amb petits que van caminant i no tenen cap problema per passar entre els cotxes. També alguns elefants solitaris, un d'ells ens passa a un metre del cotxe, i he de dir que m'impressiona més que el lleó, podria donar-nos un cop de trompa amb molta facilitat.

També durant el safari hem anat veient alguns ocells com el secretari, l'àguila rapaç, dos ocells que els guies anomenen avutarda gran (es tracta d'un pioc salvatge kori) i avutarda menor (sisó de capell), fredelugues coronades, uns ocells que posen els ous al mig del camí i que en castellà s'anomenen chorlitos, d'on deu venir l'expressió cabeza de chorlito? 

Aquests dos dies pel Serengueti hem vist molt poques zebres, i de lluny, i no hem vist nyus. Això és degut a què, en aquesta època, hi ha la gran migració cap al nord i aquests animals, que estan en constant moviment tot l'any buscant aigua i menjar, ara es troben a prop del PN Massai Mara de Kènia. Anem al càmping a dinar i aprofito per mirar els ocells que hi ha per aquí i a intentar identificar-los. Torno a veure estornells i calaus, tres espècies de teixidors, alguns que no puc identificar i els que em fan més il·lusió, agapornis de Fischer! I una mangosta nana que em mira i ràpidament s'amaga.

Tot dinant veig, enfilant-se a un arbre, un camaleó, jo diria que és el camaleó dilepis. I, més tard, en una parada ja de camí, un gran llangardaix que em crida molt l'atenció pels seus colors rosa i lila, és un agama mwanzae.

Després de dinar deixem enrere el PN Serengueti per anar cap a l'àrea de conservació del Ngorongoro i acostar-nos a la caldera, la zona que visitarem demà.

Fa molt fred i dormim en tendes, en un càmping, que està dalt de la caldera del Ngorongoro. Abans d'anar a dormir veig, al costat de les tendes, zebres i antílops d'aigua, i em diuen que durant la nit també se senten els nyus passejant entre les tendes. Ens expliquen que és bona senyal que hi hagi aquests animals pel càmping ja que això vol dir que no hi ha depredadors ni cap mena de perill.

Llista d'espècies (identificades) d'avui:

MAMÍFERS (10)	OCELLS (14)	RÈPTILS (2)
Antílop d'aigua Búbal Elefant Gasela de Thompson Guepard Lleó Mangosta nana Topi Xacal comú Zebra	Agaporni de Fischer Àguila rapaç Bernat pescaire Calau de Ruaha Estornell superb Estrilda blava galta-roja Fredeluga coronada Ibis sagrat Ocell secretari Pintada comuna Pioc salvatge kori Sisó de capell Teixidor bufaler capblanc Teixidor cua-rogenc Teixidor menut de clatell rogenc	Camaleó dilepis  Agama mwanzae

4t DIA - Cràter del Ngorongoro (17 de juliol)

El cràter del Ngorongoro, format fa entre dos i tres milions d'anys per l'explosió d'un volcà gegantí, té uns 20 km de diàmetre i és una de les calderes volcàniques més grans del món. La caldera és com un bol enorme amb parets de més de 600 metres d'alçada, cobertes de boscos, i amb un sòl pla i fèrtil d'uns 260 km² d'extensió on s'hi troben diversos ecosistemes: boscos, sabanes, llacs i pantans, tolls salats, terres àrides …

Vistes del Cràter del Ngorongoro

A la caldera hi viuen uns 25.000 animals de diferents espècies i es considera una de les àrees més reduïdes on és possible veure els Big Five, els cinc animals més representatius d'Àfrica: el lleó, el lleopard, l'elefant, el búfal i el rinoceront negre, anomenats així pels caçadors per ser els més perillosos ja que es defensen atacant; a més d'hipopòtams, búfals, hienes, xacals, i nombrosos herbívors, com el nyu, les gaseles de Thompson, les zebres, els antílops i els impales. També s'hi poden observar aus, com la grua coronada, voltors, àguiles, i nombrosos flamencs. Curiosament, mentre que els lleons no surten mai del cràter, ni les girafes ni els cocodrils hi entren i, per tant, no s'hi poden veure. En l'espai protegit del Ngorongoro els pastors massai conviuen amb els animals des de fa més d'un segle, però no dins la caldera.

Ens llevem de nit i sortim molt aviat per entrar al parc a les sis, quan l'obren. El camí fins el parc està cobert d'una boira molt espessa, no es veu absolutament res, que es va dissipant a mesura que anem baixant, i ens mostra un paisatge, al principi, molt àrid, i després ja més verd i amb aigua. Els primers animals que veiem són un elefant menjant al costat mateix del camí, i zebres i nyus a prop de l'aigua.

Veiem, en aquesta zona, moltes zebres, nyus i gaseles de Thompson, que de cop i volta es posen alerta o comencen a córrer, què passa? Hi ha lleons! Veiem algunes lleones mig amagades i un lleó mascle que s'hi acosta, veurem com cacen? Estem una estona observant però no passa res, el lleó es va acostant a les lleones i va marcant territori, també es veu que està alerta, ens expliquen que segurament està mirant que no hi hagi un altre mascle per la zona.

Seguim veient zebres, n'hi ha moltes, adultes i petites, es reconeixen perquè les ratlles de les joves no són ben bé negres sinó que són marronoses. En veig una que està alletant a la cria, són tant fotogèniques!

I per fi! Entre zebres, nyus i estruços hi ha un parell de grues coronada gris, em feia especial il·lusió veure aquest ocell! És tant perfecte i elegant!

Seguim avançant pel camí, que ara passa per una zona boscosa, entre els arbres. Aquí hi ha molts babuïns, grans i petits, al terra, per les branques, mares alletant el fills, i, al costat, menjant tranquil·lament sense fer cas al que passa al seu voltant hi ha una femella d'antílop jeroglífic.

Poc després veiem tres búfals, al costat mateix del camí! I ja són quatre dels Big Five, hem vist l'elefant, el lleó, el lleopard i, ara, el búfal, només falta el rinoceront, el més difícil de tots ... a veure si hi ha sort! Més endavant, en un enorme prat, tornem a veure uns quants búfals, ara envoltats d'esplugabous.

En aquesta gran esplanada hi veiem, de lluny, un parell de xacals de llom negre i algunes hienes tacades, una d'elles està ensangonada i s'està llepant, té una ferida, segurament feta per una altra hiena amb la qual s'ha barallat, es veu que es força habitual que es disputin el menjar. I tornem a veure nyus, molts, moltíssims nyus. Passem per entremig d'un enorme ramat de nyus, amb algunes zebres camuflades, mentre seguim el camí.

Veiem una família de facoquers furgant a terra entre les herbes seques.

I arribem a un gran llac on hi ha ple de flamencs i altres ocells com l'ibis sagrat, finalment el puc fotografiar!, o camallargs. També veiem un hipopòtam passejant, com que avui està molt ennuvolat pot sortir de l'aigua sense perill que el sol el cremi.

En el cràter hi ha molta aigua, salada i dolça, i espais molt verds. Seguim recorrent el parc, ara pugem per una zona des d'on tenim molt bones vistes del cràter. Tornem a veure hienes tacades, ara una parella que estan tombades.

Arribem a un llac, on hi ha hipopòtams dins l'aigua, i parem per fer la pausa de mig matí i un petit piscolabis per fer més curtes les hores entre l'esmorzar i el dinar. Hi ha molts ocellets, sobretot diverses classes de teixidors, ocells que fan els nius en colònies en els arbres deixant unes boniques imatges, i un bernat negre.

Abans de sortir del cràter veiem una zona on hi ha moltes grues, zebres, nyus i gaseles, i també més hipopòtams fora de l'aigua. 

Ens acomiadem del parc i comencem a pujar el cràter. Al final no hi ha hagut sort i no hem vist el rinoceront, encara que aquest és el parc de Tanzània on és menys difícil de veure n'hi ha només 35 exemplars ... Tornem al càmping on hem dormit per recollir les coses. Entre les tendes, i la boira, hi ha un parell de marabús africans passejant.

Abans de deixar l'àrea protegida del Ngorongoro parem a un mirador que ofereix bones vistes de l'interior de la caldera, realment és molt gran i només es pot recórrer una petita zona pels camins marcats.

On parem a dinar hi ha algunes botigues d'artesanies, quadres i records.

Un rinoceront! Compta com a vist?

Avui dormim en un hotel, ja fora del parc, de camí a Arusha.

Llista d'espècies (identificades) d'avui:

MAMÍFERS (14)	OCELLS (18)
Antílop d’aigua Antílop jeroglífic Babuí Búfal Elefant Facoquer Gasela de Thompson Hiena tacada Hipopòtam Lleó Nyu Serval Xacal de llom negre Zebra	Bernat capnegre Bernat pescaire Camallarg Corb pitblanc Esplugabous Estornell superb Estruç Flamenc Fotja Fredeluga armada Grua coronada collgrisa Ibis sagrat Marabú africà Pelicà Pintada comuna Pioc salvatge kori Teixidor social comú Teixidor cua-rogenc

Han estat quatre dies fantàstics, hem vist moltíssims animals i paisatges que, fins ara, només havia vist en documentals, i que compensen, sobradament, la incomoditat de les hores dalt d'un cotxe ... això ho he de repetir!