dilluns, 18 de juliol del 2022

Escola i poblat massai

Avui no matinem tant com els tres últims dies i, després d'esmorzar, sortim en direcció a Arusha. Parem en un lloc on hi ha botigues de records i, després, en un centre d'artesania on, a més de la botiga de records podem veure pintors o escultors tallant la fusta. Hi ha estàtues d'animals fetes de ferro, algunes molt grans i troncs convertits en talles de fusta que arriben al sostre, molt espectaculars.

Després de fer algunes compres ens dirigim a un poblat massai. No es tracta d'un poblat per a turistes on pagues per entrar, et fan un show i et venen records, sinó que aquest és real, és el poblat natal d'en Godfrey, el soci tanzà de l'empresa amb la qual estem fent el safari. Primer visitem l'escola, un projecte d'en Godfrey que porta a terme junt amb una ONG. En aquesta escola hi van els nens massai de la zona fins als sis o set anys, i es queden a dinar en el menjador annex, aquesta és la manera d'aconseguir que els nens hi vagin.

Després anem al poblat, hi ha les dones i els nens més petits, els homes durant el dia són fora, fan la seva vida, mentre que les dones s'encarreguen de tot. En la cultura massai un home té moltes dones i és ell qui les tria, habitualment una dona es casa a partir dels 15 anys! Els massais són seminòmades, es dediquen a la ramaderia i mouen els seus ramats per deixar que la pastura creixi de nou, així doncs construeixen poblats on s'estan un any i, després, es traslladen.

Entrem en una de les cases i ens ensenyen l'espai principal, on fan vida, amb alguns dels estris que utilitzen per cuinar, i l'habitació separada on l'home manté relacions amb les seves dones. És una casa molt senzilla i força petita, tampoc és d'estranyar ja que és una casa temporal, quan hi hagi poca pastura deixaran aquesta, es traslladaran i en construiran una altra.

Després de la visita als massais tornem a Arusha, a l'hotel on passarem l'última nit, i ens trobem amb en Godfrey, director de safaris de l'empresa "África a tu medida" amb la que hem fet el safari, i ens explica la seva història, una història de superació digne de convertir-se en una pel·lícula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada