Cap a les Muntanyes Usambara

Les muntanyes Usambara són una serralada situada al nord-est de Tanzània, d' aproximadament 110 km de llarg, amb una amplada que varia de 32 a 64 km i amb el pic més alt de 2.440 m. En aquestes muntanyes hi viuen tribus sambaas, kilindis, ziguas i mbugus, que es dediquen principalment a l'agricultura. La vida rural es desenvolupa entorn als dies de mercat que van rotant entre els pobles. Hi ha moltes zones boscoses protegides ja que acullen espècies vegetals i animals endèmiques.

Per arribar-hi hem de deixar enrere l'illa de Zanzíbar. De matinada una furgoneta ens recull a l'allotjament de Paje per portar-nos en una hora al Port de Zanzíbar des d'on surt el ferri, on ja a aquesta hora hi ha molta activitat. Passem un caòtic control de seguretat i entrem al ferri, estem en un espai d'amples i còmodes butaques. El viatge és força mogut, quasi dues hores després ja es veu Dar Es Salaam, la primera imatge que veig és una zona plena de petits vaixells i moltíssima gent, seguit d'una altra zona d'alts i moderns edificis, un gran contrast en una ciutat de dimensions i desigualtats enormes. La baixada del ferri és tan caòtica com l'entrada, hi ha moltíssimes persones.

Un taxi ens porta a la terminal d'autobusos. En els 40 minuts que tarda vaig contemplant la ciutat, fora del centre els edificis són més baixos i modestos, i veig la ciutat en plena activitat.

La terminal d'autobusos torna a ser un caos. Una vegada dins les andanes, es barregen els venedors de places pels diferents autobusos amb molts venedors ambulants, aquí pots comprar des de fruits secs, begudes, menjar elaborat ... fins a ulleres de sol. Pugem al nostre bus, amb totes les motxilles i ens "acomodem" al final. Al cap d'una estona, quan està ple, surt.

Ens anem allunyant de la ciutat i el paisatge va canviant, passem per petits poblats amb petites cases fetes de maons o troncs i fang, i sostres de llauna o branquillons, camps de cultiu, animals i persones assegudes a l'ombra, venent, o fent altres feines. Passem una curiosa cantera, amb cases allà mateix on treballen, veiem un camió descarregant cítrics, no sé exactament què són, petits restaurants amb taules comunitàries a l'aire lliure ... En un parell de pobles veiem gent jugant al billar i molts nens jugant a futbol.

El trajecte és llarg i lent, el bus és força incòmode i va molt ple ... es comença a fer de nit. Finalment, després de 9 hores de trajecte arribem a Lushoto, al cor de les muntanyes Usambara, a 1200 msnm.