Temple d'Artemisa i tornada

Després de llevar-nos, recol·locar l'equipatge per al viatge i esmorzar, aprofitem que el Temple d'Artemisa Brauronia queda a 20 minuts de l'aeroport per fer la darrera visita de l'estada a Grècia.

Aquest temple, dedicat a la deesa protectora de la natura, dels animals salvatges, del part i de la infància, es va construir al S. VII aC i es va abandonar al S. III aC, quan les aigües del riu Erasinos el van cobrir. Es creu que el temple era un lloc sagrat des del neolític ja que s'hi han trobat restes d'enterraments i vivendres prehistòrics, així com de cases i tombes micèniques.

El Santuari d'Artemisa estava dedicat a les dones, la deesa era venerada com a protectora del part, i les dones, quan donaven a llum, li feien ofrenes. A més, cada quatre anys se celebrava un ritual que començava amb una processó des d'Atenes i durant el qual les nenes participaven en proves artístiques i en un ritual destinat a preparar-les per a la pubertad i el matrimoni.

Queden dempeus algunes columnes del temple i els fonaments d'aguns edificis, passem per les passarel·les que travessen les ruïnes. És petit però m'agrada, i l'entorn, ara primaveral, li dona un encant especial.

En el S. XVI les ruïnes del temple es van utilitzar per construir una petita església, dedicada a Sant Jordi, que es troba al costat del jaciment.

Després de veure el jaciment anem al museu. D'entrada em sembla petit però no ho és! Hi veiem restes de ceràmiques de l'època micènica, molt semblant a la que vam veure ahir.

De l'època de la Grècia clàssica hi ha relleus que estaven al temple i moltes estàtues, sobretot de dones, nenes amb animals i nadons.

També hi ha gerros i altres objectes de terrissa, decorats amb pintures molt detallades, i joies. No deixa de sorprendre'm cada museu que visito, a tots hi ha veritables obres d'art però cada un té alguns objectes sorprenents i únics que no es troben en els que he vist abans.

La visita no està gens malament com a colofó final del viatge!

Deixem el cotxe de lloguer i esperem a la sortida de l'avió, que va molt puntual.

Arribo a Barcelona després de tres hores de plàcid vol, que em passo dormint, i un bus em porta a casa, a Palafolls.

Ha estat un viatge fantàstic! Grècia, més enllà del que en sabia, m'ha sorprès amb uns paisatges muntanyosos i verds que no m'esperava, un menjar realment bo i una densitat de població molt baixa que permet trobar grans espais naturals quasi sense urbanitzar. Hem recorregut una part de la Grècia continental però, com sempre, han quedat coses per veure, és un país al que possiblement tornaré.

I, finalment, per actualitzar el recompte de països als que he estat, n' he d'afegir un a Europa:

Àfrica (6)	Amèrica (7)	Àsia (12)	Europa (20)	Oceania (0)
Egipte Gàmbia Marroc Senegal Tanzània Tunísia	Argentina Bolívia Estats Units Guatemala Mèxic Perú Xile	Armènia Filipines Indonèsia Iran Japó Jordània Malàisia Maldives Myanmar Sri Lanka Tailàndia Turquia	Andorra Bulgària Ciutat del Vaticà Dinamarca Espanya Estònia Finlàndia França Grècia Hongria Irlanda Islàndia Itàlia Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit Romania Suècia Suïssa
TOTAL: 45 països

Monemvasia

Monemvasia, una gran roca situada davant mateix de la costa, estava unida a terra de manera natural fins que un terratrèmol, en el S. IV, la va separar. No va ser fins dos segles més tard que es va construir un pont per unir-la i els bizantins hi van construir una ciutat fortificada.

La ciutat és divideix en dues parts, la ciutat baixa, que està restaurada quasi en la seva totalitat, i la ciutat alta, que està en ruïnes. Des de fora només es distingeix una part de la muralla de la ciutat alta, la ciutat baixa queda al darrera de la roca i no es veu.  Travessem el pont i deixem el cotxe a prop de l'entrada.

Entrem a la ciutat baixa a través de la porta de la seva muralla, aquí hi ha moltes botigues i hotels. Passegem una mica pels intrincats carrers fins a una plaça on hi ha una torre amb un rellotge i ofereix bones vistes d'una part de les cases i les muralles de la ciutat alta.

Comencen a pujar cap a la part alta, el camí té força pendent i les pedres rellisquen una mica, cal anar amb compte. Finalment arribem a dalt i travessem la muralla que envolta la ciutat alta per una porta que té un seguit d'arcs.

Acabada de passar la porta, ens aturem en un mirador que hi ha a la muralla, des d'on podem contemplar la part baixa de la ciutat.

L'únic edifici de la part alta que no està en ruïnes és l'església Agia Sofia. Com que avui està tancada ens conformem en quedar-nos una estona assegudes contemplant les espectaculars vistes que hi ha des d'aquí dalt.

Baixem de nou, anant amb molt de compte per no relliscar. Ens dirigim al costat del mar des d'on veiem i podem seguir la muralla abans de marxar.

Des de Monemvasia ens dirigim cap a Nauplia, s'hi pot anar per l'interior, travessant Esparta, o per la costa. Encara que és una mica més llarga escollim la segona opció.

Primer travessem unes muntanyes plenes d'oliveres que ens ofereixen precioses vistes, fins al poble costaner de Leonidio, on parem a dinar en un restaurant amb vistes a un petit port.

Des d'aquí seguim la costa on veiem com les muntanyes acaben abruptament sobre el mar. Veiem alguns petits pobles i algunes illes del Golf Argòlic. Arribem a Nauplia, primera capital de Grècia després de la independencia, a mitja tarda i anem cap al port. 

Davant del port, construït sobre una roca dins el mar, hi ha el Castell de Bourzi. Aquest castell s'ha utilitzat com a defensa contra els pirates, com a residencia del vigilant de la presó i, actualment, és un hotel i s'hi fan concerts. Ens sentem en una terrassa d'un bar i fem tarda de relax mentre veiem la posta de sol.

Muntanyes del Pindus

Avui volem fer una caminada pel PN de Vikos-Aoos, al nord-oest de Grècia. Aquest parc es troba a les muntanyes del Pindus, una serralada que comença a Albània i creua el centre de Grècia entre el Mar Jònic i l'Egeu. La caminada més emblemàtica és la que recorre el congost del riu Voidomatis entre Monodendri i Vikos que, amb 1000 metres de profunditat, ostenta el rècord Guiness com la gola més profunda del món, però aquesta és una caminada llarga, dura i difícil. Ens decidim per una ruta més assequible, que segueix el curs del riu Voidomatis entre els ponts d'Aristi i Klidonia.

Una hora de cotxe per una carretera de muntanya ens porta a l'inici de la ruta tot travessant un paisatge muntanyós impressionant esquitxat pel blanc de les pedres dels pobles de Zagoria. Deixem el cotxe en un gran aparcament que hi ha al costat del pont, avui pràcticament buit. Seguim la carretera uns 300 metres i arribem a l'inici del camí, senyalitzat i amb cartells que ens van informant sobre les característiques geològiques, troballes arqueològiques i la flora i la fauna de la zona.

Pont Aristi i inici de la ruta

La caminada comença en un tros de camí empedrat, al costat d'un riu amb unes aigües transparents i turqueses increïbles. De seguida es transforma en un camí de terra fàcil de seguir, que va pujant i baixant seguint el relleu, sempre passant entremig d'arbres que ens proporcionen una ombra que és d'agrair en un dia assolellat i calorós, i al costat del riu.

A mig camí passem per una petita vall oberta abans d'entrar a la part on el congost es fa més estret. Just a l'entrada és on el camí es fa una mica més complicat i cal vigilar amb les pedres.

La resta del camí, ara entre les altes parets de roca que tanquen el riu, és força més planer. Ens adonem que estem arribant al final quan, de sobte, el camí torna a estar empedrat.

Després d'unes dues hores de camí arribem al Pont de Klidonia, el nostre objectiu. Aquest pont de pedra d'un sol arc es va construir el 1853 i es manté en molt bon estat. Parem una estona en una àrea de picnic i mengem per tal de reposar forces abans de la tornada. 

Hi ha la possibilitat de tornar en taxi des d'aquí o fer el mateix camí en sentit contrari, optem per tornar caminant. A la tornada parem a Agia Anargiri, una petita església de pedra, que es troba força més amunt del camí, a la qual s'accedeix pujant per unes escales. Es veuen les ruïnes d'una edificació més gran però l'església està ben conservada i cuidada i, com a totes, s'hi poden veure alguns frescos que recobreixen les parets i el sostre.

És primavera, la meva estació preferida, i durant tota l'excursió hem pogut veure com, amb ella, explosionen les flors que ens han acompanyat tota l'estona, esquitxant amb els seus colors aquest paisatge verd increïble.

Al final han estat uns 10 km i hem tardat, incloses les parades, unes quatre hores i mitja. La caminada és molt recomanable, sencilla de seguir en un magnífic entorn, i molt agradable. M'ha agradat molt!

Zagori, o Zagorohoria en grec, és un municipi format per 46 pobles que es troba al cor de les muntanyes del Pindus. L'aïllament de la zona ha permès que aquests petits pobles, amb una arquitectura tradicional de cases de pedra blanca i sostres de pissarra, s'hagin mantingut en el temps. Anem a dinar a Aristi, un dels pobles de Zagori, que es troba a 3'5 km del punt d'inici i finalització de la ruta que acabem de fer.

Després de dinar anem a Monodendri, un poble de Zagoria construït a una alçada de 1060 msnm, del qual destaca l'església Aghios Athanasios, que es troba a la plaça central, amb un valor històric important. Passegem pels carrers empedrats d'aquest poble amb encant.

A una petita caminada hi el monestir d'Agia Paraskevi, fundat al S. XV, actualment abandonat. Entrem al monestir veiem el pati i visitem la petita capella.

El que més crida l'atenció d'aquest monestir és que està construït a la vora d'una roca que s'alça sobre el congost de Vikos i que ofereix unes espectaculars panoràmiques del mateix.

Sortint de Monodendri ens parem en un mirador que ens mostra el poble enclavat a la muntanya. La imatge m'agrada molt, de fet m'agrada més vist des de lluny que de prop. Des d'aquí tenim dues hores i mitja fins a Mesolongi, on passarem la nit.

Meteora

Segons la mitologia grega Meteora es va formar durant la Titanomàquia, nom amb el qual es coneix la guerra que va enfrontar els Titans contra els déus. Zeus va llançar des de l'Olimp enormes roques per tal de posar setge als Titans, pedres que, com a vestigis d'aquella batalla, formen l'actual Meteora.

Hi ha constància que Meteora, literalment roques a l'aire, va ser habitada des de la Prehistòria. En el S. IX van arribar-hi els primers monjos buscant aïllament i en el S. XV van construir els primers edificis per protegir-se dels atacs de l'Imperi Otomà. Es van fundar 24 monestirs als quals s'accedia mitjançant escales de corda que els monjos podien retirar quan se sentien amenaçats.

A principis del S. XX es van excavar escales a la roca i es van construir ponts per facilitar-ne l'accés. Durant la II Guerra Mundial la població grega es va refugiar aquí per protegir-se i molts dels monestirs van ser destruïts, de manera que avui en dia només en queden sis.

Mapa de Meteora

Després d'esmorzar comencem a recórrer la zona. La carretera va serpentejant entre les roques i aviat comencem a veure alguns dels monestirs. El primer monestir que visitem és Varlaam, que ocupa tot el cim d'una roca de més de 500 metres d'alçada i els seus murs semblen una prolongació de la mateixa roca. Deixem el cotxe en el pàrquing, travessem el pont que ens porta a l'escala excavada a la roca i la comencen a pujar. Pel camí tenim vistes espectaculars cap al Monestir de Rousenau.

M'impressiona el gran pati que hi ha dins del recinte. Veiem els espectaculars frescos de la seva església, als quals no està permès fer fotos, i el museu.

Molt a prop hi ha el Monestir Rousanou, ens hi acostem i comencem a pujar les escales que, molt a prop del monestir, es bifurquen i seguim les que van cap al pont que travessa a la roca on hi ha el monestir. Ens fan posar una faldilla sobre els pantalons per poder entrar. Aquest és molt més petit que Varlaam, no hi ha un pati gran, només un petit balcó amb precioses vistes cap al monestir de Varlaam i, això sí, una església amb frescos similars als que ja hem vist.

Acabada la visita sortim i pugem les altres escales. Ens porten a un mirador, al qual es pot accedir amb cotxe, des d'on veiem quatre dels sis monestirs i l'espectacular paisatge que formen les roques de Meteora.

Els monestirs tanquen a les tres de la tarda, per tant decidim visitar-ne un tercer abans d'anar a dinar. Optem per anar al d'Agios Nikolaos ja que és el que queda més a prop. La pujada, tot i que en alguns trams es pot fer per rampa enlloc d'escales i passa quasi tota l'estona a l'ombra dels arbres, és la que se'm fa més pesada. Veiem de més a prop algunes roques que em recorden a la muntanya de Montserrat.

Al entrar també ens fan posar una faldilla llarga negra. Aquest monestir està completament en obres, el que fa que la visita no sigui massa agradable, tot i les espectaculares vistes que hi ha des de la terrassa. Entre alguns andamis, podem veure els frescos de la capella tot i que suposadament està tancada perquè els estan restaurant.

Finalment anem a dinar i, donat que ja no podem visitar més monestirs per avui, ens ho prenem amb calma. A la tarda passejo una estona pel poble i visito l'Església del Trànsit de la Verge Maria, una basílica bizantina del S. XIV, que está a la part més alta del poble i des de la qual hi ha bones vistes de les teulades de les cases.

Els seus frescos, que recobreixen totes les parets, no tenen res que envejar als dels monestirs que hem visitat avui, a més és l'única església ortodoxa del món que té el púlpit aïllat al centre de l'església. M'agrada molt!

Al capvespre vaig a un dels miradors a veure la posta de sol. No em sembla massa espectacular ja que sol es pon darrera d'unes altes muntanyes i tarda una estona a veure's el cel de colors rosats. Les fotos, però, amb ajuda d'algun filtre, són impressionants!

Al matí anem cap a Gran Meteora, que ahir estava tancat. Aquest és el més gran de tots els monestirs, i el que queda més amunt, en una roca de més de 600 metres d'alçada. Per accedir-hi cal baixar unes escales, travessar un pont, passar per un túnel excavat a la roca i pujar uns quatre-cents esglaons. Pel camí tenim molt bones vistes del monestir de Varlaam.

Després de posar-nos una faldilla podem accedir al monestir. M'agrada molt! L'església és similar a les que ja hem vist però té un espai exterior més gran que el de Varlaam, amb vistes espectaculars, un parell de museus i una antiga cuina.

Passegem per tots els racons on està permès i tornem a baixar, gaudint de les vistes de l'entorn, i del propi monestir quan arribem a l'aparcament.

Deixem enrere Meteora i ens dirigim cap a l'oest. Parem a dinar a Metsovo, un poble de muntanya i popular destí de vacances d'hivern per ser a prop d'unes pistes d'esquí.

Arribem a Ioannina, on dormirem avui, a mitja tarda. Després de deixar les coses a l'allotjament anem a passejar pel centre del poble, molt animat, i pel costat del llac, on veiem la posta de sol.

Delfos

Pels antics grecs, Delfos era un espai sagrat on els humans podien comunicar-se directament amb els déus. L'oracle ens guiarà i ens ensenyarà què ens depara el futur?

Ens llevem aviat i després d'esmorzar deixem l'allotjament i anem cap a l'antic Delfos. Deixem el cotxe davant del museu arqueològic i entrem a visitar-lo. Aquí hi ha els tresors descoberts pels arqueòlegs durant les excavacions.

Si ahir els frisos del Partenó i les Cariàtides em van semblar espectaculars, avui no tinc paraules per descriure els detallats frisos del temple d'Apol·lo ni les fabuloses estàtues de marbre blanc que hi havia a l'antic Delfos ... i com que una imatge val més que mil paraules (que ara mateix tampoc tinc), no he parat de fer fotos ...

Caminem fins l'entrada del recinte principal. Passem per l'àgora romana, una plaça rectangular pavimentada envoltada de columnes, de les que es conserven només les d'una banda, on hi havia algunes botigues.

Pugem per la Via Sacra i no ens costa imaginar-nos, després d'haver estat al museu, que aquestes pedres que hi ha a banda i banda eren monuments amb impressionants estàtues oferts per devots adinerats, i tresors (petits temples) construïts per les ciutats-estat després de sortir victorioses d'una batalla amb la finalitat de dipositar-hi el botí obtingut i com a mostra del seu poder.

Veiem el lloc on es trobava l'Omphalos, que significa melic en grec, una pedra que segons la llegenda va tirar Zeus des del cel per assenyalar el centre del món. Aquí en podem veure una rèplica, la pedra original, amb tota la superfície esculpida, l'hem pogut veure en el museu.

Arribem al temple d'Apol·lo, l'edifici principal del complex, un gran temple que en el seu dia estava envoltat de columnes, decorat amb frisos, alguns dels quals hem pogut veure al museu i presidit per una gran estàtua del déu del sol. Avui en dia només en queden sis columnes i part de la base.

Aquí els devots feien una pregunta i la pitia, portaveu del déu, pronunciava el seu oracle ... tot i que aquest solia ser força ambigu i difícil d'interpretar.

A dalt de tot hi ha l'antic teatre, amb capacitat per a 5000 persones, on es feien representacions musicals, dramàtiques i religioses. Diuen que les millors vistes del teatre i del reciente són des de la part superior però està tancat i no hi podem anar.

Tampoc podem arribar a l'estadi on es celebraven els Jocs Pítics, els més importants després dels Jocs Olímpics, ja que queda més amunt, a la part del recinte que està tancada.

Sortim del complex i seguim el camí que va resseguint la carretera per continuar amb la visita. Passem per davant de la Font de Castalia, en la qual els devots es purificaven abans d'anar al temple d'Apol·lo, però no la podem veure ja que està tancat per perill de despreniments.

A sota del camí podem veure l'antic gimnàs, tampoc s'hi pot accedir però no hi ha molt a veure i s'aprecia perfectament des d'on som.

Finalment arribem al santuari d'Atenea Pronea, on solien parar els peregrins abans d'arribar al temple d'Apol·lo. La vista des de dalt és magnífica!

Es un complex dedicat a la deesa Atenea, en el qual hi havia 5 temples, entre ells un Tholos (temple circular), la imatge més coneguda de l'antic Delfos. De les vint columnes que l'envoltaven només en queden tres dempeus.

Des d'aquí es veu, als peus del Mont Parnàs, les restes del santuari d'Apol·lo. Em puc imaginar com es devia veure en la seva màxima esplendor quan el sol es reflectia en el marbre blanc dels temples i les estàtues, contrastant amb el verd que l'envolta. Si tota la seva història fa màgic aquest lloc, la màgia es magnifica pel paratge on està situat!

Deixem enrere Delfos i anem cap a Kalambaka, on passarem la nit, però abans ens desviem "una mica" (una hora i mitja més de camí) per anar a dinar a Volos. Aquí, a la década de 1920, van arribar-hi refugiats grecs procedents d'Anatolia i van crear els tsipouradhiko, petits restaurants on es servia tsipouro (un fort licor) amb aperitius de peix i marisc. Anem a Nikos Gianna, un destartalat tsipouradhiko que encara perdura, i deixem a decisió de la cambrera part dels plats que demanem.

El poble, però, no té cap encant. Arribem a Kalambaka al vespre i al fons, darrera el poble, veiem, retallades sobre el cel que poc a poc es va enfosquint, les siluetes de les roques on es troben els monestirs de Meteora.