A casa

Tot s'acaba, i el meu periple per centreamèrica ha arribat a la seva fi. Després de quasi un mes de voltar per les terres maies de Guatemala i Mèxic, ha arribat l'hora d'acomiadar-me'n. Ens llevem molt aviat per anar cap a l'aeroport de Cancún i agafar un vol cap a Ciutat de Mèxic, un vol tranquil de dues hores i mitja.

Després de dues hores i mitja d'escala, que aprofitem per esmorzar i gastar els últims pesos que ens queden, toca un vol cap a Madrid de quasi onze hores. Finalment, després de força turbulències, aterrem mitja hora abans de la prevista.

Aquí es produeixen els últims comiats amb els companys de viatge. Però per arribar a casa encara em falten alguns quilòmetres, primer un vol cap a Barcelona d'una hora i quart i, finalment, una hora i mitja de bus.

I, per fi, vint-i-quatre hores després de llevar-me, arribo a casa! Torno amb molts records.

Guatemala ha estat un gran descobriment, m'ha semblat un país impressionant que té molt a oferir: cultura, natura, monuments i història. M'he trobat amb gent senzilla, amable i agradable que no tenen una vida senzilla però que sempre ofereixen un somriure. L'Israel, el nostre conductor, ens ha explicat moltes coses de la vida a Guatemala i ens ha fet molt fàcil el viatge. He pogut gaudir molt dels dies que hi he passat, de la companyia i dels llocs que he conegut.

Mèxic s'ha allunyat una mica dels tòpics i m'ha mostrat una petita part del que crec que és el país. M'ha sorprès positivament la capital i he gaudit molt de l'estada a Chiapas, però m'ha decebut la península de Yucatán, massa pensada per al turisme de masses que van als grans complexos que han privatitzat i dominen les platges. Potser, més endavant, li hauré de donar una altra oportunitat ...

I ja puc afegir dos països més a la llista:

Àfrica (3)	Amèrica (7)	Àsia (9)	Europa (19)	Oceania (0)
Egipte Marroc Tunísia	Argentina Bolívia Estats Units Guatemala Mèxic Perú Xile	Filipines Indonèsia Iran Japó Jordània Malàisia Myanmar Tailàndia Turquia	Andorra Bulgària Ciutat del Vaticà Dinamarca Espanya Estònia Finlàndia França Hongria Irlanda Islàndia Itàlia Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit Romania Suècia Suïssa
TOTAL: 38 països

Cenotes Casa Tortuga

Per acomiadar-nos de Mèxic decidim passar l'últim dia visitant alguns cenotes. Ja n'hem vist alguns, però encara no he explicat què són! Els cenotes, molt abundants a la Península de Yucatán són cambres subterrànies que es formen per la dissolució de la roca calcària degut a la infiltració de l'aigua de pluja i que es van engrandint fins que la cúpula s'esfondra deixant a la vista pous plens d'aigua de fondàries diverses. Hi ha cenotes oberts, semioberts i subterranis, els més antics són els que es troben completament oberts i els més joves els que encara conserven la cúpula intacta. El seu nom prové del maia i significa caverna amb aigua.

Mirant els que tenim a prop, la facilitat d'accés i els preus d'entrada ens decidim pel complex Casa Tortuga, en el qual hi ha quatre cenotes, dos d'oberts i dos de subterranis, i on podem arribar amb transport públic. Així doncs agafem un transport col·lectiu que ens deixa a peu de carretera, davant mateix de l'entrada al complex.

Anem a la recepció, paguem i ens expliquen que per accedir als cenotes subterranis cal fer-ho amb un grup guiat. Per arribar on comença el tour hem de caminar una mica, ens posem les armilles salvavides, que són obligatòries, i comencem la visita. El primer cenote al qual anem és el Cenote Wisho, un cenote que està dins d'una cova i que té estalactites, entrem i fem la volta, encara que hi ha dues entrades sortim per la mateixa però per un túnel diferent.

Després ens dirigim al Cenote Dorca, per arribar-hi travessem una zona amb vegetació de manglars. Aquest és un impressionant cenote obert de forma força circular, tenim una estona aquí per banyar-nos i podem saltar des d'algunes plataformes naturals que fan de trampolí.

El següent és el cenote Tres Zapotes, un cenote obert en forma de mitja lluna que ens diuen que fa uns dos-cents metres d'un extrem a l'altre. Entrem per un costat i nadem fins la vora oposada, les parets al voltant d'aquest cenote són força altes i les seves aigües completament transparents.

Finalment anem al cenote Campana, un cenote subterrani que forma un túnel força recte que es pot travessar entre les dues obertures que té.

Acabat el tour ens quedem una estona gaudint del bany en el cenote Dorca. Cap al migdia tornem a Tulum per dinar, recollir les coses i agafar un bus cap a Cancún on dormirem avui per agafar de matinada el primer dels vols de tornada.

Cenote Saamal i Chichén Itzá

Avui anem a Chichén Itzá, hem estat mirant transports i preus per anar-hi i, al final, ens hem decidit per un tour ja que és l'opció més factible i barata. Pugem en un bus enorme amb molta gent, no és la millor manera de fer les visites però és el que hi ha. La primera parada és en el Cenote Saamal, un cenote obert a prop de Valladolid. Ens canviem, ens posem les armilles, que són obligatòries, i baixem al cenote per una escala de fusta. M'encanta! És impressionant! Ens estem banyant en unes aigües netes i fresques en un pou entre altes parets que el tanquen, i una cascada i lianes que cauen del sostre. Vist des de dalt es veu clarament que és un forat al terra.

Després de refrescar-nos anem a dinar a un complex amb botigues i un menjador enorme, on hi cap molta gent, amb bufet lliure. Finalment arribem a Chichén Itzá, el nostre objectiu. El guia ens explica que es fan torns d'entrada perquè l'aforament està limitat a 3000 persones, com? És cert, són les ruïnes maies més visitades! Comencem la visita per la piràmide Kukulcán, situada en el centre d'una gran esplanada que fa mil anys va ser el centre polític, religiós i cultural de l'imperi maia. Perfectament alineada, els dies dels equinoccis a la tarda, les plataformes de la piràmide projecten l'ombra sobre l'escalinata que té els caps de serp a la seva base i així es veu el cos del déu Quetzalcóatl, la serp emplomallada.

Seguidament ens dirigim al camp del joc de pilota, el més gran i millor conservat de tots els que hi ha a Mesomèrica, té 120 metres de llarg i 30 d'ample i conserva els dos anells per on havia de passar la bola. No se saben amb exactitud les regles d'aquest joc, però sí que tenia una importància ritual per a la societat maia i que el capità de l'equip vencedor tenia l'honor de ser sacrificat mentre que el perdedor havia de viure amb el deshonor d'haver estat vençut. En un extrem hi ha el temple del jaguar, des d'aquí hi ha una acústica que fa que qualsevol so es pugui sentir des de tot el camp.

Finalment veiem el Temple dels Guerrers, un impressionant temple envoltat d'un gran grup de columnes. Aquest temple, d'època maia post clàssica, es va construir l'any 1200 dC.

Deixem enrere Chichén Itzá i, de tornada a Tulum, fem una breu parada de vint minuts a la plaça central de Valladolid per estirar les cames.

Tulum

Una llanxa i un taxi ens porten, en unes tres hores, de Holbox a Tulum. Després de dinar anem a visitar les ruïnes maies de Tulum que es troben sobre uns penya-segats que donen al mar Carib. Tulum significa muralla en maia, i el nom li ve del recinte fortificat que envolta el perímetre de la ciutat. Va ser habitada des del S. VI dC i el període de major esplendor va ser entre els segles XIII i XV, quan va començar el seu declivi amb l'arribada dels espanyols.

La importància de Tulum en les cultures prehispàniques es deu al seu enclavament comercial que oferia una etapa i refugi en la navegació al llarg de la costa. Només d'entrar tinc una impressió força diferent de la que he tingut a les altres ruïnes que he visitat, aquestes tenen una aire "mediterrani". Suposo que serà en gran part perquè estan al costat de la costa i no enmig de la selva, però també la seva construcció és força diferent, els temples no són tant esglaonats i tenen força columnes, de fet és una construcció força més tardana que les de Tikal, Teotihuacan o Palenque.

Muralla i Casa del Cenote

Entrem per una obertura a la muralla i passegem pels camins entre els edificis. Just a l'entrada veiem la Casa del Cenote, per la cultura maia els cenotes eren molt importants ja que per a ells eren connexions amb el món espiritual. Al costat, el Temple del Déu del Vent, una de les imatges icòniques d'aquestes ruïnes, és un edifici de base circular, fent al·lusió al vent amb aquesta forma. 

Temple del Déu del Vent

El Gran Palau era la casa on vivia la noblesa de Tulum, al seu costat la Casa de les Columnes també té una estructura de palau, és un edifici construït sobre una plataforma e forma de L i del que es creu que també servia de vivenda.

Gran Palau i Casa de les Columnes

Finalment arribem al Castell, l'edifici més gran i important de les ruïnes, té 12 metres d'alçada i es va construir sobre la roca al costat de la platja. Era un punt estratègic que s'il·luminava amb torxes a les nits per servir com a far als navegants. També s'hi celebraven cerimònies religioses a la part alta de l'edifici.

Un element molt característic d'aquestes ruïnes són les iguanes, en veiem moltes per tot el recinte, algunes realment grans, a l'ombra, prenent el sol sobre la gespa o sobre les pedres, caminant ...

Baixem a la platja de Santa Fe, just al costat de les ruïnes, des d'on hem contractat un tour per anar a fer snorkel. A la platja hi ha molt de sargàs, l'hem de travessar per pujar a la llanxa. Primer ens porten a veure les ruïnes des del mar, després anem a la zona on es fa snorkel, hi veiem tortugues i mantes gegants, però no m'agrada gens perquè hi ha moltes llanxes i gent, no tothom respecta els animals i els intenten tocar, i, a més, els dels tours els tiren menjar per atraure'ls ... desaconsello molt fer aquest tour!

Després ens quedem una estona a la platja prenent un refresc. No és gaire tard i els xiringuitos ja estan tancant, quasi no hi ha gent. És una zona petita de platja, més avall comença la zona d'hotels i està tancada, no s'hi pot accedir. A la platja hi ha molt de sargàs, sabeu què és? És una macroalga de color marró o verd fosc que viu en suspensió al mar i es desplaça amb les corrents dels oceans. Té la facilitat de créixer molt ràpid i es converteix en un problema quan arriba a la costa i s'emmagatzema a les platges ja que es comença a descompondre, fa molta pudor i impedeix la fotosíntesis d'altres espècies d'algues fent que aquestes morin. Ja fa uns anys que a les platges del carib mexicà tenen aquest problema.

Holbox

Per anar a Holbox, una petita illa al nord de la Península de Yucatán, en el Golf de Mèxic, hem d'anar fins a Chiquilá i allà agafar un ferri que ens hi porti. Ens llevem aviat, el trajecte de Bacalar a Chiquilá és llarg, tardem unes 6 hores a arribar-hi. En el port ens ofereixen una llanxa privada al mateix preu que el ferri i optem per aquesta opció, sortim de seguida i tardem uns 20 minuts fins a l'illa. Quan hi arribem em sorprèn veure una fila de carros de golf convertits en taxis. L'explicació és senzilla, en aquesta illa amb carrers de sorra blanca, no està permesa la circulació d'altres tipus de vehicles, per això els carros de golf són el transport privat dels habitants de l'illa, els taxis i els cotxes de lloguer. Ens repartim en dos taxis, cada un pot portar fins a tres persones, una al davant i dos al darrere, més el conductor, i anem a l'allotjament.

Després de situar-nos i deixar les coses anem a buscar un lloc per dinar. El poble, a primera vista, em sembla força deixat, i no només pels huracans que en alguns moments han afectat l'illa, i sense massa encant. Ens dirigim a la platja i veiem que hi ha molta gent, no sé si serà perquè és diumenge o perquè hi ha molt turisme. La primera impressió no és massa bona.

Volem anar a la platja de Punta Cocos, s'hi pot arribar a peu tot resseguint la costa, la passejada és molt agradable i, poc a poc, a mesura que ens anem allunyant del poble, van disminuint els complexos turístics i les edificacions, l'illa va guanyant encant.

A la platja de Punta Cocos hi ha un xiringuito amb tumbones que es poden llogar. Ens banyem a les càlides i poc profundes aigües del Golf de Mèxic, descansem a la tumbona, prenem un refresc i seguim passejant per la platja fins a una entrada de mar en una zona amb encant.

Tornem cap a Punta Cocos i gaudim d'una impressionant posta de sol. Després de la posta de sol comencen a arribar tours per veure la bioluminescència, es tracta d'un efecte de llum produït per microorganismes que hi ha a l'aigua i que amb el moviment emeten espurnes de llum degut a les reaccions químiques del seu cos. Aquest efecte es pot veure quan no hi ha llum ni del sol ni de la lluna, avui la lluna comença a minvar però sortirà aviat. Mentre esperem que es faci fosc del tot veiem com comencen a brillar els estels, és magnífic, aquí no hi ha contaminació lumínica. Ens posem a l'aigua i la comencem a moure amb els peus, al principi no passa res però al cap d'una estona es veuen espurnes de llum que es generen amb el moviment i se n'allunyen. Increïble! Encara que no té res a veure amb les fotos que es poden trobar per internet, suposo que això només s'aconsegueix amb exposicions llargues o potser en zones on hi ha més d'aquests microorganismes. Volem tornar al centre amb taxi però és impossible, tots els que hi ha aparcats estan esperant als turistes dels tours, així que tornem a peu.

Punta Mosquitos, a l'altre extrem de l'illa, és una zona protegida on sovint s'hi poden veure flamencs. Volem anar-hi però només es pot anar fins a Playa Mosquitos i, des d'aquí, seguir per la llengua de sorra que hi ha dins el mar. Ens costa molt trobar taxis per anar-hi però al final ens hi porten, pactem amb la conductora d'un que ens vindrà a buscar per tornar cap al centre al migdia. Arribem a la platja, és un espai molt petit, per un costat no es pot passar perquè està protegit i per l'altre hi ha hotels que tenen la platja tancada, a més hi ha sargàs. Entrem a l'aigua i anem fins la llengua de sorra, però hi ha marea alta i, encara que s'hi pot caminar, és difícil ... Ens banyem una estona però decidim tornar al centre per dinar abans del que havíem previst.

A la tarda hem contractat el tour de les 3 illes. Ens trobem amb la llanxa i, en primer lloc, ens porta a Yalahau, una illa amb un cenote d'aigües blaves, el Ojo de Agua, antiga font d'aigua de Holbox i important port dels comerciants maies. Ens banyem a les aigües fresques i cristal·lines i pugem a un mirador que ens permet veure l'illa, més gran del que semblava, i descobrir els tres tipus de vegetació que hi conviuen: manglar, selva i sabana.

La següent parada és la diminuta Illa de la Passió, a la qual es pot donar la volta en cinc minuts i pujar al mirador per veure-la des de dalt.

La tercera illa la substituïm per Punta Mosquitos, amb la llanxa ens acosten al final de la llengua de sorra i divisem alguns flamencs, tot i que estan lluny i no n'hi ha gaires. Ara hi ha marea baixa i podem passejar per la llengua de sorra i banyar-nos. Des d'aquí es veu més interessant que des de Playa Mosquitos.

Per acabar el dia, i la nostra estada a Holbox, passegem pel poble i les seves botigues, veiem la posta de sol i sopem al costat de la platja.

Bacalar

Sortim de matinada de Palanque, ens llevem amb el so dels monos udoladors de fons i tardem vuit hores i mitja fins a Bacalar, la següent parada del viatge. La llacuna de Bacalar, la més gran de la península de Yucatán, té un fons de sorra blanca que fa que les seves aigües es vegin d'un blau turquesa però, degut a unes pluges torrencials que va haver-hi fa un any, no podrem apreciar aquest color. Tot el voltant del llac està privatitzat, hi ha balnearis, hotels, bars o restaurants a través dels quals es pot accedir al llac. Anem a dinar a Kai Pez, un dels restaurants del costat del llac i aprofitem per veure'l, fer-hi un petit bany i relaxar-nos tota la tarda.

Al matí hem contractat una barca per fer una visita al llac. Primer ens porten a veure els tres cenotes que hi ha dins del llac, dipòsits naturals d'aigua de diverses profunditats. El Cenote Negre, o Cenote de la Bruixa, és, amb 180 metres de fondària, el més profund de tots. Hi entrem i el voltem amb la barca.

Després anem al Cenote Esmeralda, tot i que avui no es veu d'aquest color. És el menys profund dels cenotes del llac, amb 40 metres de fondària i 600 metres de diàmetre.

En el Cenote de Cocalitos hi ha estromatòlits, o pedres vives, unes estructures prehistòriques de cianobacteris que alliberen oxigen. Aquest cenote està connectat per túnels subterranis amb el Cenote Azul, un cenote que està fora del llac.

Després de veure els cenotes ens porten davant d'un antic edifici, un hotel abandonat, i ens banyem una bona estona al llac. L'aigua, completament transparent, està tèbia, i el llac és molt poc profund, podem agafar el fang del fons i veure'n el color blanc.

Seguim cap a l'illa dels ocells, és una petita illa amb molta vegetació que es troba al mig del llac, l'anomenen així perquè entre els mesos d'abril i juny s'hi poden veure fins a 150 especies diferents d'ocells, fem el segon bany del dia.

Per acabar anem al Canal dels Pirates, una zona amb profunditats d'entre un metre i mig i dos metres d'aigües cristal·lines. S'anomena així perquè a través d'aquest estret entraven els pirates i atacaven la ciutat.

Acabat el tour anem a dinar a La Playita, un altre restaurant del costat del llac.

A la tarda anem al balneari Sac-há, al sud del llac. És un lloc força concorregut, segurament pel fet que avui és dissabte. Hi ha molts espais coberts amb taules i cadires, és un bon lloc per anar a passar el dia. Com a tot el llac, l'aigua és transparent, està força calenta i no és gens profunda, passem una estona de relax banyant-nos.

Abans de tornar al poble anem al Cenote azul, un cenote obert, circular, de 90 metres de profunditat, sembla un llac. Les seves aigües són transparents i fredes i, des de dalt, es veuen de color blau fosc. El bany es molt agradable.

A primera vista el poble de Bacalar no m'ha semblat res especial, i no ho és, però el llac té encant, és un espai tranquil on pots relaxar-te amb molta facilitat, no m'ha semblat una zona tant turística com m'esperava. M'ha sorprès positivament i m'emporto una molt bona impressió de la llacuna Bacalar.

Cascades i Palenque

Ens llevem molt aviat per anar cap a Palenque des de Sant Cristóbal de las Casas. Fem una petita parada per esmorzar i ens endinsem en una zona d'espessa i verda selva que, a primera hora del matí, està mig tapada pels núvols. De camí hi ha dues cascades molt famoses que val la pena visitar, la primera és el conjunt de cascades d'Agua Azul, anomenades així pel color turquesa que tenen les aigües quan no és l'estació de pluges.

Seguim tot el recorregut al costat de les cascades i ens anem parant als diferents miradors. Ara és època de pluja i l'aigua no es veu blava, tot i així les cascades em semblen impressionants, fan força soroll i sents com esquitxen quan t'hi acostes, és molt agradable.

De camí a la segona cascada trobem obres a la carretera i hem de parar força vegades. Finalment arribem a la cascada Misol-Ha, un impressionant salt d'aigua de 35 metres, darrera del qual hi ha un camí que permet accedir a una cova i veure-la per darrera.

Finalment arribem a la zona arqueològica de Palenque. Farem una visita de dues hores amb un guia, primer per les ruïnes i després per la selva. Ens explica que la ciutat de Palenque va ser una ciutat maia, la més important de l'actual Mèxic, contemporània a Tikal, habitada durant uns 1300 anys, entre el 400 aC i el 900 dC, quan va col·lapsar per la falta de recursos. Al ser abandonada la selva ràpidament va guanyar terreny i la va cobrir fins que a meitat del segle XVIII uns chicleros la van redescobrir. Actualment només hi ha excavat un cinc per cent del que va ser aquesta gran ciutat. Comencem la visita pels temples de la Calavera i els temples XI i XIII, aquest darrer és la tomba de la Reina Roja. El guia ens explica quines diferències hi ha entre la construcció d'un temple, d'un edifici funerari i d'un edifici habitable. 

Veiem el temple funerari de les inscripcions, anomenat així pels panells amb gravats i inscripcions maies, on hi ha la tomba de Pakal.

Passem per davant d'un altre temple amb una zona de joc de pilota al davant i veiem els temples de les creus. El guia ens ensenya reproduccions dels gravats que s'hi han trobat i ens explica el seu significat.

Un antic aqüeducte proveïa d'aigua la ciutat, el travessem per un pont des d'on tornem a veure el temple de les inscripcions.

Entrem a la selva i el guia ens parla de les plantes i ens ensenya parets d'antics temples que segueixen coberts per la selva.

Avui ens allotgem al costat mateix de les ruïnes de Palenque, en unes cabanes al mig de la selva.