Teotihuacan

Teotihuacan, la terra dels déus, és un complex d'enormes piràmides que s'aixequen enmig de la que va ser la ciutat més gran de Mesomèrica. El guia ens explica que no van ser els asteques els que van construir les mal anomenades piràmides, no acaben en punta ja que a la part superior hi havia temples envoltats de columnes, sinó que pertanyen a una civilització anterior que va col·lapsar i va abandonar la ciutat.

Els asteques van arribar i les van descobrir cobertes de vegetació, les van netejar i les utilitzaven en els seus rituals ja que creien que dins les piràmides hi havia enterrats els seus déus, d'aquí li ve el nom al complex.

Entrem al recinte pel temple de Quetzalpapálotl on hi ha el cap de serp més gran trobat en el complex, aquest animal és el precursor del déu Quetzalcoátl.

Al davant de la piràmide de la Lluna, la més antiga del complex hi ha una plaça amb un centre cerimonial al voltant de la qual hi ha dotze petites piràmides més, un total de tretze, el número sagrat.

Dins la piràmide del Sol, la tercera més alta del món, s'ha trobat un laberint de passadissos i restes d'objectes religiosos. Es creu que en aquest punt ja s'adorava al Sol abans de la construcció de la piràmide i que els habitants de la ciutat li atribuïen l'origen de la vida.

Totes aquestes construccions van anar evolucionant al llarg del temps ja que cada nou líder construïa a sobre del que havia construït l'anterior fent que les estructures fossin cada vegada més grans i amagant dins seu pintures i estructures, moltes de les quals segueixen amagades.

Molt a prop del jaciment arqueològic passegem per San Juan de Teotihuacan, un poble molt animat, no sé si és degut a què avui és dilluns i hi ha mercat.