San Juan del Obispo

Avui a la tarda hem decidit anar a San Juan del Obispo, un petit poble, amb encant segons la guia, que hi ha molt a prop d'Antigua, però el que realment volem és fer un petit trajecte en un "chicken bus" ... Ah! Que encara no he parlat dels chicken bus? 

Els chicken bus són el principal transport públic de Guatemala, cobreixen quasi totes les rutes entre pobles i ciutats més o menys allunyats. Som els turistes els que els anomenem així, els guatemalencs els anomenen simplement bus o camioneta. La particularitat d'aquests busos és que són antics autobusos escolars que venen dels Estats Units, sí, els típics autobusos grocs que tots hem vist a les pel·lícules i que tenen dues files de seients dobles. Quan arriben aquí els tunegen, els posen llums, els pinten de colors vistosos i els omplen de missatges. El propietari en cedeix, per un preu mòdic, l'explotació a un conductor i a un ajudant, anomenat brocha, aquest és qui cobra el trajecte, qui posa dalt del bus l'equipatge i qui capta la gent per pujar-hi. Aquests busos es poden parar en qualsevol punt del trajecte i, com que el sou del conductor i del brocha depèn de quanta gent hi puja, sempre intenten que hi càpiga tothom que vol pujar-hi i solen córrer molt per arribar a la gent abans que els altres busos que fan el mateix trajecte. Són busos que no tenen un horari ni un preu fix, i viatjar-hi pot ser un esport de risc.

Però, ¿d'on els ve el nom? ¿És pel color groc que tenen quan arriben? No, alguns diuen que és perquè sovint hi ha gent que hi puja amb gallines o pollastres vius, altres que reben el nom perquè de vegades s'omplen tant que la gent hi va com si fossin pollastres ... quedeu-vos amb la versió que més us agradi ...

Així doncs anem a l'estació de busos, primer ens trobem un carrer on n'hi ha molts en fila, i alguns brocha van "cantant" la destinació, coses com "guate, guate, guate, se va para guate". Preguntem i ens envien a un parell de carrers, en una mena de descampat, no se li pot dir terminal, on hi ha més busos esperant per sortir. Pugem al primer que surt cap a San Juan del Obispo.

San Juan del Obispo és un petit poble colonial situat molt a prop d'Antigua. Durant la conquesta, a meitats del S. XVI el bisbe Francisco Marroquín hi va construir un temple dedicat a Sant Joan i un palau que va utilitzar durant molt temps com la seva residència. Degut a les condicions climàtiques s'hi cultiven moltes fruites però la que més en destaca és el nespre, per això aquest poble també es coneix com "la terra del nespre", llàstima que no en sigui la temporada ...

Quan arribem es posa a ploure, i no són quatre gotes sinó que cau un bon xàfec. Busquem un lloc on refugiar-nos i anem a parar a un bar, demano una xocolata, està boníssima, té un regust a canyella molt bo, és la millor xocolata que he provat a Guatemala! Ens diuen que la compren en una fàbrica de xocolata que hi ha carrer avall, decidim anar-hi. A la xocolateria tenen tot tipus de xocolata, dolces, amargues i semis, naturals, amb canyella, cafè, cardamom, vainilla ... no em puc estar de comprar-ne ...

Al costat del bar ens crida l'atenció una casa amb poesies escrites a la façana, dins se sent que estan tocant música. Un home ens explica que era la casa d'un professor, poeta i novel·lista desaparegut durant la guerra civil, Luís de León. La seva filla l'ha convertit en un centre cultural on fan classes en memòria del seu pare, parlem amb ella i ens explica que abans es podia visitar però que ara, degut a la pandèmia, no és possible.

Tornem a agafar un chicken bus cap a Antigua, no hem pogut passejar gaire pel poble degut a la pluja, però ha estat una visita molt profitosa.