Ciutat de Mèxic

Ja des de l'avió he vist la immensitat d'aquesta ciutat de nou milions d'habitants. La seva àrea metropolitana, amb vint milions d'habitants, és la tercera més gran del món després de Tòquio i Delhi. Avui en coneixerem una ínfima part, el centre històric, en un tour guiat que comença al Zócalo, una gran plaça on es troba l'Ajuntament, el Palau Nacional i la Catedral Metropolitana.

Mentre esperem que sigui l'hora fem una breu visita a la Catedral, construïda entre els segles XVI i XIX. És una construcció immensa i sumptuosa, plena d'altars amb retaules daurats. Em crida l'atenció, a l'entrada mateix de la catedral, la imatge del "Señor del Veneno", un Crist negre, al qual una llegenda li atribueix el miracle d'absorbir el verí del cos d'un home, molt venerat pels devots de la ciutat.

Segons una antiga llegenda, els asteques, seguint una profecia, van emigrar cap al centre de Mèxic buscant una àguila devorant una serp com a senyal per a construir la seva ciutat. La van trobar sobre un cactus en una petita illa del llac Texcoco, imatge representada a l’escut de Mèxic, i el 1325 hi van començar a construir la ciutat anomenada Mexihco-Tenochtitlan estenent-se sobre el llac per mitjà de canals i unificant diverses illes i illots del llac, convertint-se en la més important de l’Amèrica del Nord i Central prehispànica. Al costat de la plaça, a un lateral de la catedral es poden veure algunes de les restes d'aquesta antiga ciutat que va quedar completament destruïda durant la conquesta espanyola.

El guia ens explica que, precisament per estar construïda sobre una llacuna i per la sobreexplotació dels aqüífers subterranis, la ciutat s'està enfonsant. Això es veu en alguns edificis, com la catedral, que estan torts. Actualment estan intentant conservar i reomplir aquests aqüífers aprofitant al màxim l'aigua de la pluja per aturar-ho. Passegem pels carrers del voltant de la catedral, veiem un teatre i moltes llibreries amb llibres nous i de segona mà.

Arribem a la Plaça de Santo Domingo on, en el segle XIX, s'hi van instal·lar els escrivans que es dedicaven a escriure cartes per a la gent que no en sabia, primer utilitzant plomes i més endavant amb màquines d'escriure, actualment hi ha diverses impremtes. El guia també ens diu que és la plaça de les falsificacions. Al mig de la plaça hi ha una estàtua dedicada a "la Corregidora", una dona considerada heroïna nacional per ser una de les impulsores del moviment que va acabar amb la independència de Mèxic.

Arribem a la Plaça Manuel Tolsá, una plaça rectangular considerada, per la seva monumentalitat, la més europea de la ciutat. Està envoltada per tres palaus i al centre hi ha la immensa estàtua eqüestre coneguda com "El Caballito".

Visitem un dels palaus que envolten la plaça, el Palacio Postal, o la Quinta Casa de Correos, de principis del S. XX. És un edifici impressionat, per dins veiem les columnes, una immensa escalinata i la cúpula de vidre, per fora em criden l'atenció les gàrgoles que hi ha sobre les faroles.

Al costat del palau passem per un mercat de llibres de segona mà i arribem a la Casa de los Azulejos, un palau original del segle XVI que, dos segles més tard, van revestir de rajoles. Actualment a dins hi ha un restaurant, hi anirem a dinar i així podrem veure el seu pati d'estil mudèjar.

Acabem el recorregut al Temple i antic Convent de San Francisco, que va ser la seu principal de l'Ordre Franciscana i la construcció monàstica més gran d'Amèrica Central. L'edificació actual és de principis del S. XVIII, i l'accés es fa per la capella de la Balvanera ja que la seva façana principal està tapiada.

Després de dinar pugem al Mirador Torre Latino que ofereix bones vistes de la ciutat i, sobretot, de la teulada de l'espectacular Palau de Bellas Arts, que després visitem per fora.

Seguim passejant pel centre de la ciutat, que està molt animada. Passem pel barri xinès i anem cap al Passeig de la Reforma. L'anem seguint i ens endinsem en la zona financera, aquí hi ha tot d'edificis alts i moderns, veiem la Bolsa Mexicana de Valors i les estàtues de l'Àngel de la Independència i la Diana Caçadora.

Finalment arribem a l'entrada del Bosc de Chapultepec, un enorme pulmó verd al mig de la ciutat. La nostra intenció és passejar-hi però quan hi arribem ja estant tancant i no hi podem entrar. 

Per acabar el dia anem a sopar a la Plaça Garibaldi, coneguda per ser el lloc on es reuneixen grups de mariachis amb els seus vestits típics. N'hi ha un parell actuant dins el local on mengem.