Envoltat de muntanyes, Chichicastenango va ser un important centre comercial cachiquel abans de la conquesta espanyola. Aquesta ciutat, ara de majoria quiché, ancorada en el temps amb les seves creences i cerimònies precristianes, s'omple de color cada dijous i diumenge amb el seu immens mercat.
Ens llevem aviat per anar a veure el mercat, poc a poc van posant les parades, hi ha de tot: roba, teles, artesanies ...
En un espai multi ús hi ha el mercat de la fruita i la verdura. Veiem altres parades de menjar com peix, peix sec o carn; roca de calç, que esmicolen i posen a l'aigua que utilitzen per cuinar; i espelmes, flors i pètals per a les cerimònies, una mescla de creences maies i cristianes.
Les escales que donen accés a l'església de Santo Tomás tenen la mateixa forma que les piràmides maies, amb 20 esglaons, una per a cada dia del mes del calendari maia. Veiem un líder espiritual balancejant encens per honrar els ancestres, molts d'ells enterrats sota els fonaments del temple. Dalt dels esglaons de l'església veiem persones que van de genolls cap a la porta, fan ofrenes encenent espelmes o encens, tirant licor i resant oracions mentre les compten amb pètals de roses. Per dins, l'església té tots els retaules ennegrits pel fum de les cerimònies i petits altars quadrats en el passadís on posen les espelmes i altres ofrenes, i al costat un claustre.
Seguim passejant cap al Calvari, una església de característiques similars a la principal però molt més petita, en la qual se celebren moltes cerimònies. Entrem a dins i, en un lateral on pensaria que hi ha la sagristia, hi ha un home que llegeix el futur en els frijoles i les pedres.
Anem al cementiri, ja de lluny veiem que hi ha tot de petits sepulcres pintats de colors. Entrem i passegem, també hi ha alguns sepulcres a terra. Anem veient gent i ens trobem amb una cerimònia, hi ha tres sacerdots maies, es distingeixen per portar un mocador al cap, i una dona que parla amb un d'ells. Han encès una foguera i han fet un dibuix a terra d'una creu maia amb sucre, hi posen encens, espelmes, tabac i ho encenen tot.
Passegem una estona més i veiem el mercat dels animals i l'impressionant pati colonial de l'hotel Santo Tomás, abans de tornar a l'allotjament, recollir i anar cap al llac Atitlán.
El camí cap a Atitlán torna a ser una petita carretera entre muntanyes amb força desnivells i moltes corbes. De lluny comencem a distingir el llac i ens hi anem apropant. Travessem San Juan de Atitlán per arribar a San Pedro de Atitlán on tenim l'allotjament, al costat mateix del llac.
Des d'allà agafem una barca que ens porta a San Martín de Atitlán. Fem una passejada per aquest petit poble del costat del llac, té força encant.
Després tornem cap a San Pedro per anar a sopar i a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada