A 10 km de San Cristóbal hi ha la petita però singular població de San Juan Chamula, principal poble dels chamules, un grup d'ètnia tzozil amb costums pròpies. Arribem a la Plaça Major, plena de paradetes de venedors i al seu costat veiem l'Església de San Juan, pintada de blanc amb un arc d'entrada blau i verd, els chamules veneren a San Joan Baptista per sobre de Jesucrist. Entro a l'església i m'impacta molt el que veig, aquí se segueixen celebrant antics rituals que no tenen res a veure amb els que jo conec. No hi ha bancs, tot al voltant de l'església hi ha vitrines amb sants i miralls i al seu davant taules amb centenars d'espelmes. Al terra, entre una mena de pinassa verda, hi ha petits grups de gent agenollada que enganxen al terra i encenen candeles i encens, beuen pox i refrescos amb gas, ja que creuen que els rots expulsen els esperits malignes, i curanderos recitant oracions.
Passegem una mica pel poble, veiem el mercat i dones vestides amb la tradicional faldilla peluda de llana negra, també veiem passar un grup d'homes amb armilles peludes blanques. Entrem al mercat i hi fem una volta, hi ha botigues de tot el que calgui, em criden molt l'atenció els expositors d'una en la que venen tot tipus de música i pel·lícules, algunes de ben antigues.
Per acabar la visita anem fins al cementiri que es troba al voltant de l'estructura d'una antiga església. Les tombes són senzilles sepultures a terra marcades amb creus, antigament les negres assenyalaven gent que moria gran, les blanques eren pels difunts joves i la resta de les creus eres blaves. Agafem un transport col·lectiu de tornada a San Cristóbal.
San Cristóbal de las Casas és una ciutat colonial situada en una vall a 2200 msnm i envoltada de boscos de pins. És la base ideal per començar a conèixer Chiapas, l'estat de Mèxic amb més arrelament indígena. Passegem pels seus carrers empedrats i molt animats, veiem la seva arquitectura colonial, la diversitat de restaurants i de botigues amb tot tipus d'artesanies.
Després de dinar anem cap a la Plaça Major, on hi ha la catedral, un colorit edifici que es va començar a construir a meitats del S. XVI però que degut a diversos desastres naturals no es va acabar fins al cap de 300 anys. Uns terratrèmols de finals del S. XIX la van deixar en força mal estat però a principis del S. XX es va restaurar.
Aquí ens apuntem a un tour, que acaba tenint una durada de més de tres hores, on un guia molt simpàtic ens mostra els edificis més emblemàtics de la ciutat, ens n'explica la història, ens porta a conèixer alguns centres culturals i socials, i ens explica els significats d'alguns dels murals que podem veure pels seus carrers.
Comencem la visita pujant una part de les escales que porten al Temple de San Cristóbal Mártir, patró de la ciutat, situat en un petit turó des del que es tenen molt bones vistes. Aprofita un mural per explicarnos la lluita dels zapatistas a favor dels indígenes i la importància de San Cristóbal al ser una de les quatre ciutats escollides per començar la revolta el 1994.
El guia ens parla dels andadores, carrers de vianants que hi ha davant d'algunes de les esglésies. Entrem al mercat del costat de la catedral i ens mostra algunes artesanies i els dolços típics de San Cristóbal. Quan sortim estan caient gotes que afegeixen un arc de San Martí a aquesta, ja de per sí, fotogènica ciutat.
Ens aturem a veure l'escut de Chiapas, esculpit en pedra, que hi ha sobre la porta d'una casa i ens n'explica el significat. El motiu principal de l'escut, el Cañón del Sumidero, commemora els indígenes que es van sacrificar en aquest congost durant la conquesta espanyola. També té altres elements com un castell que representa la grandesa i el poder de la defensa, unes formacions volcàniques a l'horitzó que representen la justícia, dos lleons i una corona. A les façanes hi ha elements curiosos com uns lleons que no ho semblen gens, això és degut a què l'artista que els va esculpir no havia vist mai un lleó.
Acabem la ruta pujant al Cerrillo on ens porta a una cata de pox, una beguda alcohòlica tradicional, un destil·lat de blat de moro, molt vinculada als rituals maies. Per a mi és una beguda massa forta, amb molta graduació, pur alcohol, tot i que les versions rebaixades amb sabors de jamaica i, sobretot, de cacao, no són tan dolentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada