A quants països he estat?

La resposta curta és 36, així, clara i concisa ... llavors, com és que aquesta simple pregunta, la resposta de la qual és un número (perfecte, jo sóc de matemàtiques!), m'ha portat a escriure una entrada (i no precisament curta) al blog?

- A quants països has estat? - Aquesta pregunta me la va fer una amiga durant la ruta dels Càtars i jo no li vaig saber respondre.

- Ni idea! No els he comptat mai! Com ho podria fer? - D'entrada em va semblar una pregunta difícil de contestar.

- Doncs busques una llista dels països del món, marques els països en els quals has estat i els comptes. - És clar, així de fàcil! Però la meva pregunta feia referència a alguns dubtes que hauré de resoldre ...

Quina llista agafo?

En primer lloc, què s'entén per país? En el meu cap les paraules nació, estat i país comencen a ballar, segons quina definició agafi el número serà un o un altre, però també variarà, en qualsevol dels casos, segons on busqui la llista ... decideixo fer-ho fàcil, agafaré la llista oficial dels països reconeguts per l'ONU. Aquesta decisió exclou territoris com la República Sahrauí, Kosovo o Taiwan, entre altres, reconeguts com a país per alguns estats, però, donat que no he estat a cap d'aquests, això no afectarà el meu recompte. Així doncs parteixo d'una llista de 195 països.

Per facilitar-me la feina de marcar països i assegurar-me que no me'n deixo cap, els organitzaré per continents, però ... així ho faig senzill o m'estic complicant? Hi ha països que no sé on posar-los ja que estan a cavall entre dos continents ... he de pensar on comptaré Egipte, Turquia i Indonèsia ja que hi he estat, on els poso? Em decideixo pel continent que en conté una major superfície.

Primera qüestió resolta! Però aquí no acaben els meus dubtes ...

Quan compto un país?

Jo mai m'ho havia plantejat, quants països? D'entrada em costa pensar en els meus viatges com una llista de països en la qual vaig posant tics, més aviat per a mi és un mapa amb agulles 😊 ... que no és el mateix? No, res a veure! Només cal comparar un mapa on he pintat els països en els quals he estat ...

Mapa elaborat amb mapchart.net

... amb un mapa on he posat agulles en els llocs del món on he estat ...

Mapa elaborat amb Google maps

Jo no els veig iguals! Però, per què prefereixo posar agulles en lloc de pintar països? No puc dir que conegui cap país amb profunditat, això és impossible! El temps que dedico a viatjar és limitat, per tant sempre he d'acabar triant algunes zones i descartar-ne d'altres. Hi ha països petits, com els Països Baixos, que he pogut recórrer de forma força exhaustiva, en canvi n'hi ha de grans, com Estats Units o Argentina, que, tot i haver-hi estat més d'una vegada, en conec només algunes zones ... encara que en aquests casos hi he dedicat prou temps com per poder dir que hi he estat i comptar-los sense cap dubte ...

Sovint un viatge és un recorregut, més o menys extens, per un país, però no sempre és així. Un viatge pot ser per una zona compresa entre dos o més països degut a la proximitat i facilitat de moviment entre ells o per compartir cultura (molt sovint fronteres i cultures no van de la mà ...), en aquests viatges no arribo a conèixer la totalitat d'aquests països, però tinc clar que els he de comptar. També, a vegades, és més barat o fàcil volar a la capital d'un país veí que al propi que vull visitar i així acabo coneixent una ciutat d'un país del qual no puc dir que hi hagi viatjat ... i aquí comencen els meus dubtes, aquests els he de comptar? I he de comptar com a països visitats aquells països europeus dels quals només he estat a la capital o en una petita zona aprofitant un pont? I quan d'un país en conec només l'aeroport on faig escala, hi he estat? O només l'hauria de comptar si apareix el segell al meu passaport? Uff, quin embolic mental, no? Potser penso massa ...

El recompte

Després de donar-hi voltes he decidit que per comptar un país almenys l'he d'haver visitat durant un dia i haver-hi dormit una nit ... sembla fàcil no? La meva premissa descarta directament els països on únicament he fet escala a l'aeroport, raonable, no pensava comptar-los ... però també descarta El Vaticà! L'he visitat però no hi he dormit ... bé, faré una excepció, i el comptaré ... I què faig amb Brasil? Segons el meu passaport hi he estat, però en realitat només vaig entrar-hi per veure les cascades d'Iguazú des del costat brasiler durant un viatge pel nord d'Argentina 🤔decidit! No compto Brasil, no compleix la condició d'haver-hi dormit i, a més, no considero que l'hagi visitat ...

D'aquesta manera accepto comptar aquells països dels que només en conec la capital o una petita zona, bé sigui perquè hi he fet una petita escapada de pocs dies o perquè hi he dedicat un parell de dies quan en realitat era un trampolí per saltar a un altre país.

Però, a mesura que vaig marcant, vaig tenint més dubtes i m'adono d'altres incongruències. He recorregut, exhaustivament, un parell de territoris que no puc comptar per no ser pròpiament un país, en concret les illes Faroe, que pertanyen a Dinamarca, i Rapa Nui (Illa de Pasqua), que pertany a Xile. En ambdós casos no hi ha dubte que el país al qual pertanyen l'he de comptar doncs també l'he visitat, però, i si no fos així? Tots dos estan prou lluny i tenen una cultura pròpia prou diferent del país al qual pertanyen! També m'adono que no he estat en cap país dels que han sofert canvis recents a les seves fronteres, però, potser en un futur, hauré d'afegir algun territori que ara no és un país però que pot optar a ser-ho, així el número pot variar també segons quan faci el recompte ...

Finalment, doncs, en aquest moment, partint de la llista de països reconeguts per l'ONU, i amb la premissa d'haver-hi passat un dia i una nit (amb l'excepció d'El Vaticà), la meva llista queda així:

Àfrica (3)	Amèrica (5)	Àsia (9)	Europa (19)	Oceania (0)
Egipte Marroc Tunísia	Argentina Bolívia Estats Units Perú Xile	Filipines Indonèsia Iran Japó Jordània Malàisia Myanmar Tailàndia Turquia	Andorra Bulgària Ciutat del Vaticà Dinamarca Espanya Estònia Finlàndia França Hongria Irlanda Islàndia Itàlia Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit Romania Suècia Suïssa
TOTAL: 36 països

Veure aquests mapes i aquesta llista només em porta a pensar que em queda mooolt per conèixer! Conec força Europa, i Àsia més del que pensava però ... i Amèrica? Sempre dic que estic enamorada de Sud Amèrica, doncs no ho sembla! Em falta tant per conèixer! I Àfrica (subsahariana) sembla que se'm segueix resistint, o potser sóc jo que m'hi resisteixo? I encara no he estat a Oceania, o sí? Sí que hi he estat, Rapa Nui està a Oceania, però no el puc comptar com a país ...  

Ara només em queda seguir viatjant per poder afegir països a aquesta llista o convèncer-me que realment tots els que hi ha, hi han de ser 😉.

Collioure i tornada

Sortim aviat de Perpinyà per anar cap a Colliuore, l'última visita del viatge. Aquest antic poble de pescadors i vinyataires em sorprèn amb el seu encant. Degut a la seva situació estratègica té diverses construccions fortificades a primera línia de mar i en els turons que l'envolten i que contrasten amb els colors de les façanes de les cases del seu casc antic.

Tenim un parell d'hores per passejar i conèixer el poble, temps suficient per passejar pel port, resseguir la seva línia de costa i perdre'ns pels seus carrerons, però sobretot per adonar-me que aquest petit poble mereix dedicar-li molt més temps en una propera visita ...

Deixem enrere Collioure i, mentre el bus segueix el seu camí cap a Madrid, jo agafo el tren a Figueres per tornar cap a casa.

Aquests dies m'han permès descobrir una petita part de la Catalunya Nord, una zona que tot i tenir molt a prop desconeixia per complet. M'ha sorprès el seu entorn natural, l'enclavament al mig dels pirineus amb alts pics envoltats de conreus de vinya, petits pobles encantadors amb molta història i un sentiment català més fort del que jo pensava ... Valdrà la pena tornar-hi, aprofitar que, per ara, toca fer turisme de proximitat per agafar el cotxe i aprendre més d'aquesta encantadora zona.

FINS AVIAT! 😄

Cascades i Abadia Sant Martí

Avui al matí anem a Vernet-les-Bains des d'on fem una caminada a dues cascades. Comencem travessant el poble, i agafem un camí que, com no, comença a pujar ...

Resseguim el riu Saint Vicent, per un camí pedregós però amb poc pendent i fàcil d'anar pujant. També hi ha algunes passarel·les i un pont, que després de travessar-lo ens deixa a la cascada Saint-Vicent.

Seguim caminant, travessem un altre pont per davant de dues petites cascades, l'entorn és magnífic, i l'excursió, sobretot comparada amb la d'ahir, és molt fàcil.

Finalment arriben a la cascada des Anglais, el nostre objectiu, en poc menys d'una hora i mitja. Aquí tenim temps per descansar o ... refrescar-nos a la cascada! L'aigua està mooolt freda però m'hi acabo posant, encara que no hi estic massa estona. Quant surto la sensació de l'aigua freda és molt agradable però no puc dir el mateix quan hi soc dins 😬. La tornada es fa pel mateix camí, una excursió senzilla d'uns 7 km entre anada i tornada i un desnivell de 400 m.

Anem a Castell de Vernet a dinar, en una petita zona amb taules a l'aire lliure, per agafar forces per a la segona caminada del dia, que farem des d'aquest poblet. L'objectiu de la tarda és l'Abadia de Sant Martí del Canigó, situada en un pic rocós de la vall del Canigó. Pugem per mig del bosc, seguint un empinat camí de roques enmig dels arbres, són poc més de 2'5 km amb un desnivell de 300 m, l'entorn és molt agradable però el camí no és senzill ...

Una monja de la congregació de les Beatituds, ordre a la qual pertany actualment l'abadia, ens la mostra i ens explica la seva història des que va ser fundada a l'inici del S. XI, pels monjos benedictins, com va ser confiscada, abandonada i saquejada a partir de la revolució francesa, i finalment reconstruïda, en dues etapes, a principis del S. XX. Veiem el claustre, abans tancat a l'exterior, amb unes vistes fabuloses, l'església i la cripta.

Després de la visita pugem a un mirador que ofereix unes vistes espectaculars de l'Abadia.

La baixada la fem per la carretera, un camí molt més fàcil que el de pujada, i veiem Sant Martí el Vell, l'antiga església parroquial romànica del poble de Castell de Vernet.

Congost de Carançà i Vilafranca de Conflent

Al matí fem una ruta pel congost de Carançà, aquí el riu travessa un dels llocs més aïllats pels profunds congostos que forma i els alts pics que l'envolten. Comencem pujant per un camí amb pedres i un fort pendent, enmig d'un bosc.

Arribem a dalt, aquí comença el congost i una zona coneguda com la balconada de Carançà, es tracta d'un camí excavat a la roca que va resseguint el congost.

El lloc és espectacular, les caigudes impressionants, al fons es va sentint el soroll del riu. Es tracta d'un congost no massa estret i amb densa vegetació. L'anem seguint fins arribar al riu.

Arribem a les passarel·les, encara que es tracta d'una ruta circular aquesta zona és d'anada i tornada. Passem per ponts que travessen el riu i es mouen, i passarel·les que van enganxades a la paret. Per pujar i baixar hi ha escales completament verticals, en algunes passarel·les no m'hi acabo de sentir segura del tot ...

Anem seguint el riu, va baixant entre pedres i es formen petites cascades, l'entorn m'agrada molt.

Arribem a una zona ampla al costat del riu, es pot seguir i passar un parell de passarel·les més però decideixo quedar-me aquí per descansar, dinar i banyar-me els peus, l'aigua està mooolt freda!

Després tornem enrere per les passarel·les fins arribar al punt on el camí es bifurca i baixa per l'altre costat del congost. Comença amb una important pujada entre roques per després anar baixant. La baixada té moltes pedres i roques i en alguns punts és complicada ... La part baixa i final del congost, de nou pel costat del riu, és molt agradable. Han estat uns 12 km amb un desnivell de 400 m i dificultat mitjana 😉.

De tornada parem a Vilafranca de Conflent, un petit poble medieval emmurallat, de només dos-cents habitants, amb molts atractius: un castell, coves i la muralla. No tenim temps de visitar-ho tot i opto per passejar pels dos carrers que formen el poble i recórrer la muralla.

La muralla està molt ben conservada, és un camí de ronda al voltant del poble, cobert per tal que des de fora no es veiessin els soldats que feien la ronda, i amb bones vistes, des de les finestres, del poble i l'entorn. M'encanta!

Carcassone i reserva natural Santa Lucia

Avui dediquem el matí a visitar Carcassonne. Amb un guia local fem un recorregut i ens explica la història d'aquesta ciutat, medieval? Doncs és podria dir que no, els primers assentaments daten d'abans de l'ocupació per part dels romans, els quals van conviure-hi i van construir la primera muralla en el segle III per protegir-se de les invasions bàrbares.

Algú sap qui era la dama Carcas i que té a veure un porc volador amb el nom de la ciutat? I com és possible que la part baixa de la muralla interior es construís 1000 anys més tard que la part alta? Aprenem aquestes curiositats juntament amb la història de la ciutat i la seva relació amb els càtars i les croades.

Visitem la basílica Saint-Nazaire, mig romànica mig gòtica, amb uns vitralls impressionants.

A la tarda anem a la reserva natural Santa Lucía, una zona d'aiguamolls, llacs i salines al final del canal de Narbonne on destaca la vegetació mediterrània. Fem una caminada fàcil, per un terreny pla, d'uns 11'5 km.

Massís de Teba i castell de Monsegur

Avui travessarem el massís de Teba per arribar i visitar el castell de Monsegur, el més important dels enclavaments càtars a Occitània. L'excursió comença en un camí que surt al costat de la carretera, pujant pel mig d'un espès bosc amb un ric sotabosc de falgueres, amb força pendent.

Quan ja estem arribant a dalt s'acaben els arbres i pugem per una zona de prat amb algunes roques. Aquí comencem a veure boira i, ja des de dalt de la carena, veiem com va tapant el paisatge.

Caminem un tros per la carena, sembla que per davant nostre, darrera la boira, hi ha el cim, però no ho sabria dir del cert ... El que si veiem clarament són la gran quantitat d'eguzkilores que hi ha per aquí, no els havia vist mai al natural, a la muntanya, només a algunes portes de Navarra i d'Euskadi per tal de protegir les cases de les bruixes.

Seguim caminant, comencem a baixar una mica, entre prats amb vaques i xais, persisteix la boira ... ens aturem a dinar.

Després de dinar comencem el descens, creuem una fageda preciosa per un camí amb un pendent suau i senzillet.

Sortim a una clariana i tornem a entrar al bosc, ara el pendent és més pronunciat i hi ha pedres, rellisca i és més complicat. Sortim del bosc i davant nostre veiem imponent, dalt d'un turó, el castell de Monsegur. Hem caminat uns 8'5 km amb un desnivell de 500 m.

Arribem a la carretera i a l'aparcament que dona accés al castell, ara toca pujar-hi ... hi ha escales i pedres, no és especialment complicat però els esglaons són alts i les pedres rellisquen una mica. El castell de Monsegur va ser l'enclavament càtar més important a Occitània. Quan va caure després d'un setge de 10 mesos, els vencedors van donar quinze dies als vençuts per abandonar el castell i decidir entre abjurar de la seva fe o la foguera, uns dos-cents van ser cremats en un prat que hi ha als peus del castell.

El castell conserva poc més que les quatre parets però és veuen perfectament els forats on hi havia hagut les bigues i les escales, que ens donen una idea de com havia estat aquesta fortalesa. Les vistes a les muntanyes del voltant valen molt la pena.

Abans de pujar al bus per tornar, anem al poble de Monsegur i fem una visita ràpida. És un poble petit però té encant i, sobretot, un bar on prendre un merescut refresc després de la caminada.

Congost de Galamus i Castell de Queribus

Per començar la setmana i la visita a l'Occitània càtara, avui fem una ruta circular pel congost de Galamus.  El bus ens deixa en un dels pàrquings habilitats, al nostre voltant veiem un paisatge muntanyós tot verd.

Comencem la caminada enfilant-nos muntanya amunt, per un camí amb pendent, encara que no massa pronunciada, amb pedres, enmig d'un bosc. No fa una calor excessiva i anem avançant bé i a bon ritme. El bosc s'acaba i dona pas a unes vistes espectaculars!

Arribem a dalt i fem una parada per menjar abans de començar el descens, també pel mig del bosc, amb pendent, menys pedregós que el de pujada.

Arribem a una carretera asfaltada i la seguim cap al Congost, de seguida veiem el riu i els primers gorgs. Al cap de poca estona arribem a un gorg molt gran, una piscina natural enmig del riu, fem una parada per banyar-nos i dinar.

Seguim caminant creuant el congost, que ha estat excavat pel riu Agly i que arriba a tenir caigudes verticals de 500 metres, el trobo impressionant.

En el darrer tram ens desviem de la carretera per anar a l'ermita de Sant Antoni, construïda en una cova natural en un entorn espectacular.

Hem caminat uns 11 km amb un desnivell de 530 m. Arribem al bus i anem cap al castell de Queribus. Pel camí seguim veient el paisatge muntanyós propi d'aquesta zona del Pirineu, en alguns trams veiem camps de vinya i algunes bodegues.

El castell està dalt d'un penya-segat, encaixat entre les roques, sempre em meravella pensar com podien fer aquest tipus de construccions en llocs com aquest en una època en la qual no disposaven de les eines actuals ...

La pujada fins el castell es senzilleta, les vistes de 360° des de dalt són molt xules i el castell està prou ben conservat. El guia ens explica que va ser un dels últims castells càtars en acollir els responsables de l'església càtara després de la caiguda del castell de Monsegur. Aquest és el darrer castell de l'Occitània que va passar a mans del rei de França, i va suposar la fi del catarisme en aquesta regió.

Ruta dels càtars

No em sé estar quieta i soc addicta als viatges ... Si! Ho reconec! I no em vull desenganxar!!! Encara que aquest estiu diferent no m'hagi permès fer el viatge que jo hauria volgut, ja he fet dues petites escapades i avui començo la tercera 😄. Es tracta d'un viatge de senderisme que he contractat amb una agència, amb dues noies que vaig conèixer viatjant l'estiu passat i amb qui tinc moltes ganes de tornar a compartir aventures!

Avui és dia de trasllat, el bus ha sortit a primera hora de Madrid, ha passat per Saragossa i jo pujo a l'estació de l'AVE de Figueres, per això he agafat, per primer cop, l'AVE a Girona.

El bus em recull i anem cap a la frontera amb França. Pel camí el guia ens explica que els càtars van ser una escissió de l'església cristiana, amb creences vingudes de l'Àsia, que es va estendre per Europa i, entre els segles X i XIV, es van expandir per la zona d'Occitània. Van ser considerats heretges per l'església i perseguits pel rei de França.

Durant una setmana visitarem alguns dels últims punts de resistència dels càtars i recorrerem alguns dels camins que van utilitzar en la seva migració cap a terres catalanes.

Arribem a Perpinyà, on tenim l'allotjament, i després de sopar fem una petita passejada.