Per començar la setmana i la visita a l'Occitània càtara, avui fem una ruta circular pel congost de Galamus. El bus ens deixa en un dels pàrquings habilitats, al nostre voltant veiem un paisatge muntanyós tot verd.
Comencem la caminada enfilant-nos muntanya amunt, per un camí amb pendent, encara que no massa pronunciada, amb pedres, enmig d'un bosc. No fa una calor excessiva i anem avançant bé i a bon ritme. El bosc s'acaba i dona pas a unes vistes espectaculars!
Arribem a dalt i fem una parada per menjar abans de començar el descens, també pel mig del bosc, amb pendent, menys pedregós que el de pujada.
Arribem a una carretera asfaltada i la seguim cap al Congost, de seguida veiem el riu i els primers gorgs. Al cap de poca estona arribem a un gorg molt gran, una piscina natural enmig del riu, fem una parada per banyar-nos i dinar.
Seguim caminant creuant el congost, que ha estat excavat pel riu Agly i que arriba a tenir caigudes verticals de 500 metres, el trobo impressionant.
En el darrer tram ens desviem de la carretera per anar a l'ermita de Sant Antoni, construïda en una cova natural en un entorn espectacular.
Hem caminat uns 11 km amb un desnivell de 530 m. Arribem al bus i anem cap al castell de Queribus. Pel camí seguim veient el paisatge muntanyós propi d'aquesta zona del Pirineu, en alguns trams veiem camps de vinya i algunes bodegues.
El castell està dalt d'un penya-segat, encaixat entre les roques, sempre em meravella pensar com podien fer aquest tipus de construccions en llocs com aquest en una època en la qual no disposaven de les eines actuals ...
La pujada fins el castell es senzilleta, les vistes de 360° des de dalt són molt xules i el castell està prou ben conservat. El guia ens explica que va ser un dels últims castells càtars en acollir els responsables de l'església càtara després de la caiguda del castell de Monsegur. Aquest és el darrer castell de l'Occitània que va passar a mans del rei de França, i va suposar la fi del catarisme en aquesta regió.
Comencem la caminada enfilant-nos muntanya amunt, per un camí amb pendent, encara que no massa pronunciada, amb pedres, enmig d'un bosc. No fa una calor excessiva i anem avançant bé i a bon ritme. El bosc s'acaba i dona pas a unes vistes espectaculars!
Arribem a dalt i fem una parada per menjar abans de començar el descens, també pel mig del bosc, amb pendent, menys pedregós que el de pujada.
Arribem a una carretera asfaltada i la seguim cap al Congost, de seguida veiem el riu i els primers gorgs. Al cap de poca estona arribem a un gorg molt gran, una piscina natural enmig del riu, fem una parada per banyar-nos i dinar.
Seguim caminant creuant el congost, que ha estat excavat pel riu Agly i que arriba a tenir caigudes verticals de 500 metres, el trobo impressionant.
En el darrer tram ens desviem de la carretera per anar a l'ermita de Sant Antoni, construïda en una cova natural en un entorn espectacular.
Hem caminat uns 11 km amb un desnivell de 530 m. Arribem al bus i anem cap al castell de Queribus. Pel camí seguim veient el paisatge muntanyós propi d'aquesta zona del Pirineu, en alguns trams veiem camps de vinya i algunes bodegues.
El castell està dalt d'un penya-segat, encaixat entre les roques, sempre em meravella pensar com podien fer aquest tipus de construccions en llocs com aquest en una època en la qual no disposaven de les eines actuals ...
La pujada fins el castell es senzilleta, les vistes de 360° des de dalt són molt xules i el castell està prou ben conservat. El guia ens explica que va ser un dels últims castells càtars en acollir els responsables de l'església càtara després de la caiguda del castell de Monsegur. Aquest és el darrer castell de l'Occitània que va passar a mans del rei de França, i va suposar la fi del catarisme en aquesta regió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada