Tot s'acaba

Passada la mitjanit agafem taxis cap a l'aeroport Imam Khomeini de Teheran. Hi arribem en poc més d'una hora, passem el control de seguretat, facturem i anem cap a fer els tràmits de sortida ... no són especialment ràpids però res a veure amb els tràmits per aconseguir el visat d'entrada. Ja hem sortit d'Iran! Ara tenim dues hores fins la sortida del vol cap a Doha.

Arribem a Doha, sense mocador al cap, on tenim una escala curta d'una hora per agafar el vol cap a Barcelona.

M'he passat els dos vols dormint i arribo prou descansada com per desfer la motxilla i desar-la. Fa cinc mesos que la vaig treure i no havia tornat al traster. 

I amb l'entrada número 100 al blog tanco una gran etapa viatgera, amb noves experiències i companys en la que he gaudit moltíssim ... fins la propera, és clar! 😉

Teheran

Dediquem un dia a visitar la capital d'Iran. Teheran és una ciutat gran i bulliciosa, la més caòtica de les que hem estat. Per moure'ns utilitzem el metro, veiem que hi ha vagons mixtos i vagons amb una separació només per a dones, és curiós que quan anem a un vagó mixt assegudes i s'acaba omplint d'homes no ens toquen, es forma un petit passadís entre nosaltres i els homes que van de peu ...

Durant tot el dia ens acompanya el nostre guia Alí. La primera visita és el Palau de Golestan, un immens i luxós complex d'edificis envoltats d'un elegant jardí, on va viure la família Kayar. Passegem pel jardí, visitem una terrassa elevada amb una làpida de marbre que recorda el sah Naser al-Din, una exposició d'art que inclou retrats dels sahs, el Museu Reial que conté peces d'art decoratiu i objectes diversos, i, finalment, les sales principals, luxoses sales decorades amb miralls, làmpades i mosaics, molt sumptuoses.

A prop del Palau hi ha el gran basar, un laberint comercial que conté diverses mesquites, entre elles la mesquita del Sah.

Dinem al costat del basar, en un restaurant local, és tota una experiència! Sort en tenim del guia que ens explica com funciona i ens tradueix què podem escollir ...

A la tarda anem a visitar la casa museu Moghadam, una casa construïda fa un segle que va pertànyer a una parella interessada en la cultura i història iraniana i que van reunir tot d'objectes curiosos.

Passegem pel basar i fem les darreres compres.

Entrem al Santuari d'Imamzadeh Zeid, dones i homes per separat, cada sexe té el seu espai d'oració i culte, on veiem ple de dones resant i llegint l'Alcorà, però també mirant el mòbil o fent petar la xerrada ...

Per acabar el dia anem al Pont Tabiat, un pont de vianants amb diversos nivells que ens ofereix bones vistes de Teheran, ara ja de nit.

Qom

Arribem a Qom al vespre i anem a sopar a un local de menjar ràpid. Es nota que aquí no estan habituats a què els turistes estrangers hi passin la nit, la majoria visiten la ciutat en una excursió ràpida d'un dia des de Teheran o de pas cap a Kashan.

Iran de dol s'omple de banderes negres

Qom és la segona ciutat santa d'Iran ja que alberga el santuari Hazrat-e Masumeh i els clergues que governen el país. Aquí es nota el pes de la religió, veiem les dones totes vestides de negre, completament tapades, i els homes amb túnica i turbants negres o blancs segons els seu rang. Visitem el santuari Hazrat-e Masumeh, el centre físic i espiritual de la ciutat. En aquest santuari hi ha la sepultura de la germana de Reza, el 8è imam xiïta. Com que som estrangers i no musulmans només podem accedir als patis, acompanyats d'un guia, i les dones hem de posar-nos un shador. Veiem les estructures recobertes de mosaics blaus que envolten un enorme pati i la gran cúpula daurada, tret distintiu d'aquest lloc de peregrinació. 

Travessem la gran plaça de vianants Astane per anar a la mesquita de l'Imam Hassan. Al quedar aïllada, sense construccions al seu costat, tenim una bonica imatge de la mesquita amb la seva cúpula i minarets decorats amb motius geomètrics blaus i ocres.

Finalment passegem per l'antic basar, centre neuràlgic de la ciutat i un dels més autèntics d'Iran.

Acabada la visita agafem un bus públic per anar a Teheran ... hem d'esperar força estona dalt del bus ja que surt quan s'omple ... i tarda una hora i mitja fins a la capital.

Kashan i desert Maranjab

Disposem d'una tarda i un matí per visitar aquesta encantadora ciutat amb un casc antic replet de cases i banys històrics. La primera visita és la mesquita Agha Borzog, construïda al S. XIX, que ja no s'utilitza com a espai de culte. Aquest complex de quatre pisos, amb un gran pati excavat, una austera cúpula, minarets i torres del vent molt altes, em sorprèn, és realment senzilla però molt bonica.

Després anem a passejar pel laberíntic basar ple de botigues de catifes, roba, espècies, joies, i quasi qualsevol cosa que hi vulguem comprar, entre les quals podem trobar mesquites, madrasses i antics hammans. Anem a prendre el te a l'agradable Hamman-e Khan, uns antics banys reconvertits en teteria.

El Hammam-e Sultan Mir Ahmad, construït fa 500 anys, és un exemple perfecte de com eren els banys públics iranians. Es poden veure unes quantes sales, amb vistoses cúpules i mosaics que recobreixen les seves parets. També podem contemplar unes vistes de la ciutat des del sostre d'aquesta construcció.

Visitem Khan-e Tabatabaei, una casa construïda cap al 1880, distribuïda al voltant de quatre patis. Té un gran estany amb fonts, colorits vitralls a les finestres que donen al pati principal i elaborats relleus de pedra.

A la tarda fem una petita excursió al desert de maranjab on veiem un salar i la posta de sol des de les dunes.

Abyaneh

Abyaneh, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és un petit i antic poble rural amb cases d'adobe vermellós situat als peus de la muntanya Karkas. Hi parem de camí a Kashan i passegem una estona pels seus laberíntics carrerons.

Degut a l'aïllament d'aquest poblet els habitants més grans parlen una versió antiga del farsi, que quasi ha desaparegut, segueixen la religió zoroastra, molts homes vesteixen tradicionals pantalons acampanats i armilles negres i les dones porten un mocador de flors vermelles que els tapa les espatlles.

Pugem al cim d'una muntanya on hi ha una antiga fortificació anomenada Palahamoona. Des d'aquí hi ha les millors vistes d'Abyaneh i de les muntanyes que l'envolten.

Isfahan

Isfahan, capital de Pèrsia entre els segles XVI i XVII, és una ciutat encantadora amb palaus i mesquites que són joies arquitectòniques, artesans i basars, jardins, ponts i un modern i animat barri armeni. Acompanyats de la nostra guia, Adel, visitem el centre de la ciutat. La primera visita és el Palau Chehel Sotun, S. XVII, que significa 40 columnes i fa referència al nombre de columnes que es veuen a l'entrada comptant les reflexades a l'aigua de l'estany.

Veiem els miralls que hi ha a la façana i al sostre, els mosaics, frescos i quadres que el decoren per dins i expliquen alguns fets de la història de Pèrsia, i les decoracions exteriors, tant treballades com les interiors. Passegem pel jardí, un exemple de jardí persa clàssic, simètric, amb aigua i sortidors i molts arbres, un arbre caigut ens parla de l'antiguitat d'aquest recinte.

Seguidament anem a la plaça Naqsh-e Jahan, una de les places públiques més grans del món, on hi trobem quatre joies arquitectòniques, les mesquites Masjed-e Shan i Masjed-e Sheikh Lotfollah, el palau Ali Qapu i la porta d'entrada al basar, Qeysarieh. Ha canviat poc des de que es va dissenyar a principis del S. XVII, és impressionant!

El palau Ali Qapu és un edifici de sis plantes de finals del S. XVI, residència del sah Abbas I. Tot ell està decorat amb mosaics i pintures, el que més m'agrada és la sala de música que es troba al pis superior, no s'assembla a res que hagi vist abans ... I les vistes de la plaça des de la terrassa són immillorables.

Travessem el portal Qeysarieh i passegem pel basar Bozorg, un dels més grans d'Iran. Veiem com estampen els teixits i prenc suc de pastanaga amb gelat de safrà a la teteria Azadegan, un local replet de tot tipus d'objectes penjats a les parets i el sostre.

La mesquita Sheikh Lotfollah, davant el palau Ali Qapu, és atípica ja que no té minaret ni pati i les escales condueixen directament a l'entrada, probablement es va construir així perquè es va dissenyar com a lloc de culte per les dones de l'harem del sah. Entrem a dins i ens trobem en una sala de planta quadrada amb una cúpula perfectament circular, decorada amb uns mosaics increïbles, destacant un petit paó a dalt del sostre al qual se li forma una cua amb el reflex de la llum que es veu des de l'entrada ... em sembla espectacular!

Finalment ens dirigim a la mesquita Shah, elegant i immensa, construïda fa 400 anys, té dos minarets, un pati interior al voltant del qual hi ha quatre santuaris, orientats segons els punts cardinals, i dues madrasses. Tots els edificis estan recoberts per mosaics de tons blavosos.

Al vespre anem a veure dos dels onze ponts que travessen el riu Zayandeh al seu pas per Isfahan. Si-o-Seh Pol, el pont dels 33 arcs, mesura 298 metres i es va construir a principis del S. XVII, serveix tant de pont com de presa.

Després anem a Pol-e Khaju, considerant el pont més bonic d'Isfahan. Es va construir a meitat del S. XVII i conserva algunes pintures i mosaics originals.

Celebrem el cap d'any menjant raïm dues hores i mitja abans, en un país on no es celebra el canvi d'any fins el 20 de març, i amb un vídeo de les campanades del 1990 ... BON ANY 2020!!!

Al matí anem a la mesquita Jameh, la més gran d'Iran. Al voltant del pati principal, amb una font al centre, hi ha quatre santuaris amb magnífiques columnes, cúpules i mosaics. És més antiga i diferent de les que hem vist fins ara, em sorprenen els dissenys geomètrics que hi ha als sostres entre les columnes, cada un diferent de l'altre.

La mesquita està connectada amb la plaça Naqsh-e Jahan a través dels laberíntics carrers del basar Bozorg. Hi passegem i veiem les seves voltes amb cúpules foradades per deixar passar la llum, tot tipus de botigues, la majoria dirigides a la població local, i alguns patis.

Anem a dinar al barri armeni, barri cristià, on visitem la catedral. Avui està plena de gent que vol veure i fer-se fotos amb els ornaments nadalencs del seu pati interior.

Tornem a la plaça Naqsh-e Jahan per veure-la, aquesta vegada, de nit.

Fins ara Isfahan m'ha semblat la ciutat més impressionant de totes les que hem visitat a Iran, i em sembla difícil que alguna altra la pugui superar ...