Fins la propera, Patagònia!

Un vol cap a Buenos Aires i deixo enrere, amb recança, la Patagònia.

Em sento afortunada per haver-la pogut recórrer durant tres setmanes i mitja. Però, encara que sembli molt temps, les distàncies són molt grans i els desplaçaments, sobretot quan creues la frontera, es fan eterns ...

Només he tingut un petit tastet d'aquesta terra meravellosa de natura diversa i exuberant, he estat poc temps a cada zona que he visitat i moltes m'han quedat pendents, però una part de mi s'hi ha quedat per sempre ... 

Diuen que si menges el fruit del Calafate segur que tornes a la Patagònia ... ara el Calafate està florit i encara falta una mica perquè doni fruit, però he complert la tradició menjant-lo en forma de melmelada ... he de tornar!

Arribo a l'Aeroparque de Buenos Aires, l'aeroport pel que passen la majoria de vols interns, és petit, només un passadís amb unes 20 portes. Espero pacientment el següent vol, el que em portarà a Rosario.

En una hora ja hi sóc, m'esperen la Núria i la Mara, amb l'Olga i en Toni. Aquesta calorosa rebuda és només l'inici d'una setmana en la qual podré retrobar i conèixer la família Campà.

Punta Tombo i Gaiman

Avui vaig amb un tour a Punta Tombo per veure més pingüins, serà l'última vegada abans de tornar cap a casa ... Aquesta àrea natural protegida, a dues hores i mitja en cotxe de Puerto Madryn, és una llengua de terra de 18 km de longitud que s'endinsa al mar i que acull la colònia de pingüins magallànics més gran d'Amèrica continental.

El guia explica el cicle dels pingüins, arriben primer els mascles, que preparen el niu i esperen les femelles. Quan la femella posa els ous, sempre dos, mascle i femella es van alternant per incubar-los, igual que quan neixen les cries fan torns per alimentar-les ...

Durant el recorregut pel camí de 3 km habilitat per a les visites veiem constantment pingüins, molts al niu incubant els ous, altres caminant, prenent el sol o netejant-se ...

El final del camí, damunt uns penya-segats, ens permet veure pingüins que entren a l'aigua, neden i sembla que hi juguin, alguns comencen a bussejar i desapareixen ràpidament, sembla increïble que animals que es mouen tant lentament per terra puguin nedar tant ràpid!

Estem unes dues hores caminant i observant els pingüins i la variada fauna de la reserva ... també veiem guanacos, armadillos i molts ocells.

Dinem al centre de visitants i, de tornada, passem per la vall del riu Chubut i parem a Gaiman, un poble de colons gal·lesos. Van fundar el poble a finals del segle XIX i conserven la llengua i tradicions gal·leses. El més típic és anar a una casa a prendre te acompanyat de dolços típics ... jo prefereixo passejar una mica pel poble ...

Snorkel amb lleons marins

Aquest matí tinc l'oportunitat de fer snorkel amb lleons marins, una de les activitats que més il·lusió em feia!

En aquesta sortida som 4 persones. Després de posar-nos un neoprè extra gruixut, amb el que costa moltíssim moure's, pugem a una llanxa que en 20 min ens porta a Punta Loma, on hi ha la colònia de lleons marins.

Ens donen les instruccions i ens tirem a l'aigua. Anem cap a la colònia i de seguida s'acosten alguns lleons marins que van nedant al nostre voltant.

Veiem els mascles dominants amb el seu harem de femelles, i mascles més joves que les tiren a l'aigua per intentar quedar-se-les ... és tot un món!

De cop una cria se m'acosta pel darrera, m'agafa i ve cap a la meva cara, sembla que em vulgui fer un petó ... un moment increïble!!!

Estem 45 minuts a l'aigua, envoltats d'aquestes preciositats. Després 20 minuts més de llanxa per tornar a Puerto Madryn. I tarda de relax ...

Recorrent Península Valdés

Avui, amb dues parelles del hostel, fem un recorregut per conèixer una part de la península i veure la fauna. Sortim a 3/4 de vuit, hem d'arribar amb marea alta si volem tenir l'oportunitat de veure orques ... les distàncies són més grans del que semblen i les carreteres de ripio obliguen a conduir poc a poc ...

Pel camí, que transcorre entre grans extensions de matolls, veiem manades de guanacos, un petit grup de ñandús que creuen el camí, i marxen ràpidament, i mares (o llebres patagòniques). Des de que estic a la Patagònia he vist i fotografiat molts guanacos, però no me'n canso ... quan torni a casa no tindré l'oportunitat de seguir-ne veient ...

La primera parada la fem a Punta Cantor, aquí hi ha una colònia de pingüins. Es veuen molt a prop, hi ha una parella que té el niu per fora de la tanca que delimita la zona.

Alguns caminen, altres dormen o estan dins el niu incubant els ous i també n'hi ha a l'aigua, banyant-se o buscant menjar. M'encanten!!!

Després anem cap a Caleta Valdés, aquí el que hi ha són lleons i elefants marins, parem a dos miradors, en veiem molts prenent el sol a la platja ...

L'aigua del mar és d'un color blau turquesa intens i el paisatge encantador. Ahir es van veure orques en aquesta zona. El guardaparcs ens diu que per aquesta zona n'hi ha una quinzena i de tant en tant es deixen veure ... però avui no hi ha hagut sort ... 

Seguim cap a Punta Nord, aquí hi ha més lleons i elefants marins, la majoria estan prenent el sol però també en veiem alguns nedant. De les orques ni rastre ...

Estem una estona al mirador i després aprofitem per dinar. Mentre estem dinant apareixen dos armadillos! Al mirador de Caleta Valdés ja n'he vist un de lluny però ara s'acosten molt, es passegen entre nosaltres ... em feia molta il·lusió veure'n!

Tornem cap a Puerto Pirámides i arribem cap a les 16 h. L'excursió ha estat fantàstica i la companyia immillorable!

Vull agafar el bus cap a Puerto Madryn que surt a les 18 h ... perfecte, tinc temps d'anar a la platja i acomiadar-me de Puerto Pirámides! M'ha encantat aquest racó de món, un poble petit, tranquil i acollidor dins un parc natural amb vistes magnífiques i l'oportunitat de veure molta i variada fauna marina en el seu hàbitat ...

Caminada a Punta Pardelas

Avui he decidit fer un trekking fins a Punta Pardelas. La pista per arribar-hi en cotxe està tancada, però això per a mi no és cap problema, no tinc cotxe ... El problema és que no hi ha camí per anar-hi a peu i la pista són 20 km només d'anada, impossible utilitzar-la! Les noies del hostel m'expliquen que he de travessar la platja petita i la platja gran de Puerto Pirámides i des d'allà anar camp a través fins enllaçar amb la pista per a cotxes ... es tarda entre dues hores i mitja i tres per arribar-hi ... Surto del hostel i vaig cap a la platja, començo a caminar per la platja petita, la que utilitzen les embarcacions que van a veure balenes.

Quan arribo al final travesso cap a la platja gran, ara la marea està baixant i es pot passar bé, amb marea alta ha de ser més complicat ...

La platja és realment molt gran ... vaig passejant tranquil·lament, em fixo que la marea, al baixar, deixa al descobert cargols, petxines, musclos i fòssils ...

Al final de la platja hi ha unes coves naturals que amb la marea alta queden tapades, m'acosto a veure-les.

Ara toca començar a creuar camp a través per sobre els penya-segats. Sembla que entre les roques, a prop de les coves, hi ha un corriol i petjades, m'hi endinso, vaig pujant una estona però, de cop, ja no puc avançar més ... decideixo retrocedir ...

Torno a la platja i reculo fins una zona on he vist unes dunes i per on semblava més fàcil pujar. Començo a anar cap amunt, per aquí és més senzill i puc arribar fins a dalt. Al davant meu hi ha una zona, força planera, plena de matolls.

Ara hauré de confiar en la tecnologia ... en el maps.me es veu la pista on he d'arribar, l'utilitzo per acostar-m'hi en línia el més recta possible ... finalment arribo al camí!

Faig una marca per trobar el punt per on hi he arribat, i desfer el camí de tornada. Porto caminant dues hores i mitja, ara el camí és una pista ampla i fàcil i, a més, fa baixada, podré caminar més ràpid. Si em paro i escolto sento el silenci, només trencat pel cant del que penso que són calàbries, quina pau!

En mitja hora arribo al mirador de Punta Pardelas. Tota la zona està plena de fòssils. El paisatge que mostra val molt la pena. Al fons es veu Puerto Piràmides, les platges i els penya-segats, i cap a l'altra banda més penya-segats.

Ara vaig cap a la Platja Pardelas. És una platja gran però acollidora, de pedres, amb l'aigua molt transparent que convida a banyar-s'hi. Hi poso els peus, està freda però no excessivament, amb una mica més de calor m'hi banyaria segur ...

M'assec en una d'aquestes roques plenes de fòssils i aprofito per dinar amb una magnífica vista al davant.

Després de dinar torno cap al poble, he de desfer el camí, la primera part per la pista és fàcil ... arribo a la marca que he deixat, encara hi és 😄.

Ara no tinc la referència del camí com abans i per no perdre'm utilitzo el Wikiloc ... he gravat tot el camí d'anada i ara el puc utilitzar per tornar, més o menys, sobre els meus passos. Arribo fàcilment a dalt dels penya-segats, per on he entrat. Ara, però, no baixo a la platja, vull intentar enllaçar amb un camí que marca el maps.me i que em portarà al poble per la part de dalt ... vaig seguint en direcció al camí com ho he fet aquest matí.

Al cap d'una estona arribo a una zona de dunes xulíssima! Aquest matí l'he vist de lluny, ara hi sóc al davant ...

Passades les dunes trobo el camí, al principi són només roderes de cotxes però al cap d'una estona enllacen amb una pista. La vaig seguint ... tinc al costat bones vistes de la platja ...

Al cap d'una estona el camí baixa fins la platja petita, la travesso i ja sóc al centre del poble ... segons el Wikiloc he caminat uns 19 km, em mereixo una recompensa, no?

Albirament de balenes i Punta Pirámides

El principal atractiu de Península Valdés és l'albirament de la balena franca austral, que es troba al golf davant de Puerto Pirámides, entre els mesos de juny i desembre. Aquest matí he contractat la navegació per anar-les a veure. Equipada amb un salvavides pujo al vaixell ... ara hi ha marea baixa i utilitzen per entrar-lo al mar una plataforma que empenyen amb un tractor.

Comencem la navegació, ens expliquen que el nom de balena franca li van posar els pescadors per ser un animal molt amigable. Són animals molt curiosos i s'acosten molt fàcilment als vaixells.

Aquest setembre van comptabilitzar en el golf unes 1100 balenes, 320 de les qual són cries nascudes aquí.

Ens hem d'allunyar uns 15 minuts de la costa per veure-les. Apareix una cria i, seguidament la seva mare, impressionant!

Estem uns 3/4 d'hora veient-les passar d'un costat a l'altre del vaixell. La mare aixeca la cua un parell de vegades i, durant una estona, s'allunya de la cria i, aquesta, fa un parell de salts per cridar la seva atenció.

Impressionant, les tenim molt a prop ... És una experiència increïble!!!

El temps passa volant ... tornem a navegar cap al poble. Pel camí passem per davant de Punta Piràmides, i veiem el cap que li dona nom.

Aquí hi ha una colònia de lleons marins, la majoria d'ells dormint ... però en veiem un dins l'aigua que s'acosta a la barca i es dedica a saltar ...

També hi veiem tres espècies de corbs marins i alguns altres ocells.

A la tarda vull anar a Punta Pirámides, diuen que és un bon lloc per veure la posta de sol, és una caminada de 4 km. Pel camí és veuen bones vistes del golf.

Arribo als miradors, es veu la mateixa colònia de lleons marins que he vist aquest matí des de la barca, però ara els veig des de dalt.

Se'ls sent tota l'estona, el guarda del parc explica que sempre és així, són les mares que es comuniquen amb les cries. Ara n'hi ha uns 350 però entre desembre i abril la població pot ser de més de 1000 exemplars. En aquest moment hi ha marea alta i estan més actius, en veig uns quants nedant.

El guardaparc ens ensenya una barba de balena i fòssils d'ostres. Tot aquest terreny antigament estava sota l'aigua i el terra és com una mena de fang solidificat que està ple de fòssils. 

Veig de nou la forma piramidal del cap.

De tornada al poble em paro a un mirador amb bones vistes a Puerto Pirámides.