Un vol cap a Buenos Aires i deixo enrere, amb recança, la Patagònia.
Em sento afortunada per haver-la pogut recórrer durant tres setmanes i mitja. Però, encara que sembli molt temps, les distàncies són molt grans i els desplaçaments, sobretot quan creues la frontera, es fan eterns ...
Només he tingut un petit tastet d'aquesta terra meravellosa de natura diversa i exuberant, he estat poc temps a cada zona que he visitat i moltes m'han quedat pendents, però una part de mi s'hi ha quedat per sempre ...
Diuen que si menges el fruit del Calafate segur que tornes a la Patagònia ... ara el Calafate està florit i encara falta una mica perquè doni fruit, però he complert la tradició menjant-lo en forma de melmelada ... he de tornar!
Arribo a l'Aeroparque de Buenos Aires, l'aeroport pel que passen la majoria de vols interns, és petit, només un passadís amb unes 20 portes. Espero pacientment el següent vol, el que em portarà a Rosario.
En una hora ja hi sóc, m'esperen la Núria i la Mara, amb l'Olga i en Toni. Aquesta calorosa rebuda és només l'inici d'una setmana en la qual podré retrobar i conèixer la família Campà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada