Avui hem llogat cotxe per fer un recorregut, d'est a oest, pels miradors del parc, per veure els fabulosos llacs que alberga amb les omnipresents Torres del Paine i les muntanyes que les envolten com a fons. La primera parada és el mirador de Lago Sarmiento, un llac d'aigües blaves. Els trombolits, fòssils vivents de carbonat de calci, pinten la seva vora de color blanc.
Al costat del camí veiem uns guanacos, com que anem amb cotxe, i podem parar, no desaprofitem l'oportunitat de fer fotos ...
Després anem cap a la Laguna Azul, un llac d'aigües cristal·lines des d'on podem veure una bona perspectiva de les Torres del Paine. Pel camí seguim trobant guanacos, per aquí n'hi ha molts.
Més endavant trobem la Cascada Paine, un espectacular salt d'aigua amb les Torres del Paine al fons.
Entrem al parc per la Laguna Amarga, la mateixa entrada d'ahir. Parem als miradors de Laguna de los cisnes i del Llac Nordenskjöld per contemplar les vistes.
La següent parada és a l'àrea de Pudeto, davant del llac Pehoé, des d'aquí hi ha una caminada d'uns 3 km fins al Mirador Cuernos. Quasi a l'inici del camí hi ha molts guanacos que sembla que no tinguin gaire por de les persones, estan al mig del camí i ens hi podem acostar força.
Passem per una cascada, el Salto Grande, que té un cabal de 100 metres cúbics per segon.
El camí fins el Mirador Cuernos és força planer, va seguint la vora del llac Nordenskjöld. En aquesta zona fa molt vent, per la canalització de la vall, diuen que pot arribar a bufar a més de 120 km/h. Veiem molts arbres cremats, segurament del gran incendi que va haver-hi el 2010 ... havia de ser una zona molt bonica, tota plena d'arbres ...
Arribem al mirador, la vista a les muntanyes i les Torres és espectacular, llàstima que fa massa vent, no és gens agradable estar aquí ...
A la següent parada, al costat del llac Pehoé, pugem al Mirador Còndor. El camí s'inicia en un càmping, de seguida comença a pujar amb un fort pendent ... El mirador està dalt de tot de la muntanya, el lloc que escolliria el còndor per tenir bona visibilitat ... Tardem uns tres quarts d'hora a arribar-hi, són 1'5 km amb 215 m de desnivell.
Pel camí passem dos llacs d'aigües grisoses, envoltats d'un bosc cremat, el paisatge és força desolador, sembla que els llacs s'hagin impregnat de l'espai mort que hi ha al seu voltant.
Finalment anem al Lago Grey, fem una caminada fins la platja, comencem travessant un bosc des del qual es comença a veure el llac, amb grans blocs de gel que s'han desprès de la glacera.
Arribem a la platja i ens acostem a l'aigua ... fa moltíssim vent! Caminem resseguint el llac fins una petita península que s'hi endinsa i per on segueix el camí fins el mirador, a uns 2'5 km.
Tornem cap a Puerto Natales, ha estat un dia molt profitós, hem pogut veure gran part del parc, llàstima del vent que ens ha acompanyat tot el dia ...
Quan arribem veiem que hi ha protestes a Puerto Natales, i ens assabentem dels aldarulls que hi ha des d'ahir a Santiago i altres grans ciutats del centre de Xile.
Després anem cap a la Laguna Azul, un llac d'aigües cristal·lines des d'on podem veure una bona perspectiva de les Torres del Paine. Pel camí seguim trobant guanacos, per aquí n'hi ha molts.
Més endavant trobem la Cascada Paine, un espectacular salt d'aigua amb les Torres del Paine al fons.
Entrem al parc per la Laguna Amarga, la mateixa entrada d'ahir. Parem als miradors de Laguna de los cisnes i del Llac Nordenskjöld per contemplar les vistes.
La següent parada és a l'àrea de Pudeto, davant del llac Pehoé, des d'aquí hi ha una caminada d'uns 3 km fins al Mirador Cuernos. Quasi a l'inici del camí hi ha molts guanacos que sembla que no tinguin gaire por de les persones, estan al mig del camí i ens hi podem acostar força.
Passem per una cascada, el Salto Grande, que té un cabal de 100 metres cúbics per segon.
El camí fins el Mirador Cuernos és força planer, va seguint la vora del llac Nordenskjöld. En aquesta zona fa molt vent, per la canalització de la vall, diuen que pot arribar a bufar a més de 120 km/h. Veiem molts arbres cremats, segurament del gran incendi que va haver-hi el 2010 ... havia de ser una zona molt bonica, tota plena d'arbres ...
A la següent parada, al costat del llac Pehoé, pugem al Mirador Còndor. El camí s'inicia en un càmping, de seguida comença a pujar amb un fort pendent ... El mirador està dalt de tot de la muntanya, el lloc que escolliria el còndor per tenir bona visibilitat ... Tardem uns tres quarts d'hora a arribar-hi, són 1'5 km amb 215 m de desnivell.
Pel camí passem dos llacs d'aigües grisoses, envoltats d'un bosc cremat, el paisatge és força desolador, sembla que els llacs s'hagin impregnat de l'espai mort que hi ha al seu voltant.
Finalment anem al Lago Grey, fem una caminada fins la platja, comencem travessant un bosc des del qual es comença a veure el llac, amb grans blocs de gel que s'han desprès de la glacera.
Arribem a la platja i ens acostem a l'aigua ... fa moltíssim vent! Caminem resseguint el llac fins una petita península que s'hi endinsa i per on segueix el camí fins el mirador, a uns 2'5 km.
Tornem cap a Puerto Natales, ha estat un dia molt profitós, hem pogut veure gran part del parc, llàstima del vent que ens ha acompanyat tot el dia ...
Quan arribem veiem que hi ha protestes a Puerto Natales, i ens assabentem dels aldarulls que hi ha des d'ahir a Santiago i altres grans ciutats del centre de Xile.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada