Chiloé

Més de sis hores de bus, inclosos els tràmits fronterers per entrar a Xile de nou, ens porten de Villa La Angostura a Puerto Montt.

Pel camí els paisatges van canviant, passem del blanc de la neu de les muntanyes dels Andes, al verd de la Regió dels Llacs.

A Puerto Montt dinem, ens informem dels horaris dels busos de tornada i lloguem cotxe, el nostre objectiu és l'illa de Chiloé. Anem fins a Pargua on agafem el ferri que creua a l'illa.

Ja hi som! Primera parada Ancud, un poble de la costa nord de Chiloé. Hi arribem a dos quarts de vuit, han estat onze hores de viatge ... Chiloé queda completament fora de la ruta ... però tenia moltes ganes de conèixer aquesta illa!!!

Chiloé és una illa molt verda, diuen que hi pot arribar a ploure 300 dies l'any i el temps és molt canviant. Veiem grans quantitats d'una planta amb flors grogues, similar a la ginesta però amb punxes, l'anomenen Espinillo i, segons ens expliquen, no és una planta autòctona sinó que la van portar els alemanys per utilitzar-la de barrera contra els indígenes ... ara sembla que aquesta planta vulgui colonitzar tota l'illa ...

Hi ha grans trams de carreteres rectes que ressegueixen els suaus turonets que conformen l'illa.

Els habitants viuen bàsicament de la pesca, aquí hi ha bon peix i marisc; l'agricultura, terreny i aigua no els en falta; i la ramaderia, veiem moltes vaques, xais, gallines i alguns porcs.

Les construccions tradicionals de l'illa són de fusta, pintades de molts colors diferents, les cases estan recobertes per una mena de teules de fusta de diferents formes. Aquest tipus de construcció ha creat un estil propi en les esglésies, també de fusta, de les quals 16 han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El primer dia fem un recorregut per la costa nord i nord-oest de l'illa. La primera parada és la caleta de pescadors Yuste. Amb marea baixa hi ha grans quantitats d'algues a la platja, una àncora abandonada i pescadors treballant en una barca.

Després anem a la platja Ahui, una platja gran de sorra blanca, des d'on accedim al Castell San Miguel, una fortificació del S. XVIII que va ser l'últim bastió espanyol de Sud-América a caure davant els moviments independentistes.

Des del fossat s'accedeix a un mirador que dona bones vistes de la zona.

La següent parada és al far Corona, en funcionament des del 1859 fins l'actualitat. El veiem des de fora i també hi entrem i hi pugem per una estreta escala de cargol.

Diuen que la platja Rosaura està sobre un volcà i, per això, de vegades s'hi troben pedres tosques i altres roques d'origen volcànic. Hi ha roques amb vetes de quars i pedres polides pel desgast de l'aigua, rodones i de colors variats. A la platja i entre les roques veiem moltes restes d'una alga anomenada cochayuyo, que és comestible.

Finalment arribem a Puñihuil, en aquesta platja hi ha diversos illots on nien pingüins magallànics i pingüins de Humboldt. Pugem en una barca que ens aproparà a les illes ... esperem que hi hagi sort i en puguem veure alguns ...

Durant el trajecte veiem quatre espècies de corbs marins ... els pingüins es resisteixen ... aquesta època estan covant els ous i són dins els nius ... finalment en veiem! Quatre pingüins magallànics i un pingüí de Humboldt! Abans de tornar veiem una petita colònia de lleons marins.

Des de la platja hi ha un camí per pujar a uns miradors des d'on tenim bones vistes de la platja, els illots i la costa.

Se'ns fa tard, dinem a Ancud i posem rumb al sud, cap a Castro, la ciutat més gran i cèntrica de l'illa.

La imatge més típica de Castro són els palafits, cases de colors construïdes directament sobre el mar. Dormim en un de la zona de Gamboa, el Palafito Waiwen, molt recomanable!

El segon dia comencem amb vistes panoràmiques dels palafits de Gamboa. Hi ha marea baixa ... al migdia els veurem amb marea alta ... També veiem els de Montt, en una altre zona de Castro.

Palafits de Gamboa amb marea baixa i alta, respectivament

Seguidament anem cap al Muelle de las Almas, en el Parc Tepuhueico, a la zona centre oest de l'illa. Per arribar-hi s'ha de recórrer un camí, d'uns dos quilòmetres i mig, entre bosc i prats ... que, com no, està ben enfangat!

Aquesta construcció del 2005 vol retre homenatge a la llegenda mapuche del balser d'ànimes segons la qual les ànimes han de suplicar al balser, un ésser mitològic, que les porti en la seva embarcació des de Punta Pirulil al món espiritual que hi ha a l'altra vora. Les vistes de la costa són espectaculars.

Comencem a tirar cap al nord parant a algunes de les esglésies de fusta que són Patrimoni de la Humanitat. Veiem les de Conchi, Vilupulli, Nercón, Castro i Dalcahue.

Són esglésies de fusta, algunes pintades de colors cridaners per fora, decorades per dins amb pintures i talles també de fusta. El seu sostre pot recordar un vaixell cap per avall ... sempre han estat lligades al mar i a la pesca ...

Se'ns torna a fer tard ... dinem a Dalcahue i comencem a tirar cap al nord, hem de creuar a la vora continental, tornar el cotxe i arribar a Puerto Montt ... demà tornem a tenir tirada de bus per tornar a Argentina ...

Finalment hem tingut dos fantàstics dies de sol per explorar aquesta meravellosa illa ... segur que se'n mereix més però almenys hem tingut l'oportunitat de conèixer-la ... ha valgut molt la pena desviar-se de la ruta i fer tantes hores de trajecte!

Fins la propera Chiloé!!!