Avui, juntament amb una parella xilena, hem llogat un cotxe per recórrer els principals jaciments arqueològics de l'illa. La primera parada, Vahiu o Hanga Te'e, mostra un ahu, una antiga plataforma cerimonial, amb vuit moais que van ser tombats durant una època de lluites entre tribus per l'explotació dels recursos naturals. Alguns pukaus, una mena de barrets de pedra vermella que duien al cap, van rodar fins al costat del mar.
Al costat veiem una reproducció de com eren els poblats, amb cases en forma de barca invertida i espais de cultiu enmig de roques volcàniques amb les que aconseguien condicions idònies per a les plantes.
Segons la tradició, a Akahanga hi ha les restes de Hotu Matu'a, fundador del poble Rapa Nui. Hi destaca un centre cerimonial que és la fusió de diversos ahu, també amb els moais tombats.
A més hi ha les restes d'un dels poblats millor conservats, amb estructures de cases, fogons, paviments ...
Arribem a Rano Raraku, centre de l'art megalític Rapa Nui, el lloc on es van esculpir i des d'on van ser transportats la majoria dels moais.
Als costats de la muntanya hi queden moltes escultures de diferents mides, èpoques i en diferents posicions, tot un espectacle quan comences a caminar i et trobes envoltat per aquestes estàtues, algunes de dimensions gegantines.
Encara hi ha alguns moais que es van començar a esculpir però no es van acabar ... es tallaven d'una sola peça directament a la roca de la muntanya, tombats, per aconseguir peces amb major volum.
La següent parada, Tongariki, és una plataforma cerimonial restaurada que conté 15 moais. Aquí vindrem demà a veure la sortida del sol.
A Te Pito Kura hi ha una plataforma amb un sol moai anomenat Paro, ara a terra, el més gran que es va arribar a posar sobre un ahu. Mesura 10 metres d'alt i pesa més de 80 tones. El pukao, d'unes 12 tones, també és un dels més voluminosos que es van tallar.
Al costat hi ha un espai amb cinc pedres esfèriques. La pedra central, de 80 cm de diàmetre s'anomena Te Pito Te Henua (el melic del món) i significa on comença o acaba la Terra. Aquesta roca magnètica té un alt contingut en ferro i fa que una brúixola es mogui de forma irregular, també li atribueixen propietats curatives. Les quatre roques que l'envolten marquen els punts cardinals.
Segons la tradició, a la platja d'Anakena hi va desembarcar l'akiri Hotu Matu'a, fundador del poble Rapa Nui. A la platja hi ha un ahu amb 7 moais, quatre dels quals porten un pukao.
A mi em sorprèn que en aquesta illa volcànica plena de penya-segats de roques negres hi hagi una platja de dunes blanques ... doncs és natural! L'única modificació del paisatge són les palmeres, que les van portar de Tahití.
Finalment anem a Puna Pau, la fàbrica de barrets ... D'aquí s'extreien les roques vermelles que s'utilitzaven per fabricar els pukaos, aquesta mena de barrets que els moais portaven al cap ... encara queden els que no es van arribar a transportar, en alguns s'hi veuen petroglifs.
Per acabar el dia torno a veure la posta de sol des de Tahai, avui encara hi ha alguns núvols però la posta de sol és preciosa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada