Cap a casa

A l'aeroport de Sofia, a punt de tornar cap a casa després de tres setmanes ...

És estranya la percepció del temps durant un viatge ... sembla que era ahir que agafava l'avió cap a Bucarest, els primers dies de viatge em queden mooolt lluny i diluïts, i sembla que hagi passat tota una vida al vostre costat, us trobaré a faltar ...

Definició de felicitat: " Poder gaudir d'un viatge amb un grup de persones meravelloses amb qui pots fer broma, riure, parlar, reflexionar i, sobretot, créixer com a persona"

GRÀCIES!!!

Sofia

Sofia, capital de Bulgària, m'ha semblat una ciutat lluminosa, de carrers amplis i tranquil·la, potser massa ... però només m'he mogut pel centre i no he estat en els barris residencials ...

El centre es pot visitar tranquil·lament en un dia ... comencem pel museu d'història i els sortidors d'aigües termals que hi ha al costat, sempre plens de gent omplint garrafes. Veiem la mesquita, al davant un mercat cobert i després la sinagoga.

Fonts d'aigües termals i museu d'història

Anem cap a la plaça de la independència on hi ha part de les ruïnes de l'antiga Serdika romana i l'estàtua de Sta Sofia.

Estàtua Sta Sofia i Serdika amb la mesquita al fons

Passem per algunes esglésies ortodoxes i veiem els guàrdies del palau presidencial.

Guàrdies del Palau Presidencial

Arribem a la basílica de Sta Sofia, una de les més antigues de la ciutat, per visitar el seu museu subterrani, la necròpolis paleocristiana de Serdika. És impressionant, sobretot pels seus mosaics.

Molt a prop trobem la catedral Alexander Nevski, el símbol de la ciutat.

Per acabar una passejada per l'avinguda Vitosha, carrer peatonal i comercial, i sopar de comiat en un restaurant tradicional búlgar.

Els 7 llacs de Rila

Ens acomiadem molt aviat del monestir de Rila, a aquesta hora hi ha calma absoluta, per anar a l'inici de la ruta dels 7 llacs que es troba a poc menys de 2h en cotxe.

Monestir de Rila de matinada

Els Set Llacs de Rila són un grup de llacs d'origen glaciar que es troben a diferents altituds entre 2100 i 2534 msnm i es comuniquen entre ells per rierols, formant una espècie d'esglaons naturals gegants. El llac més baix és el naixement del riu Dzherman.

Pujant amb el telecadira

Deixem el cotxe a la base del telecadira que ens porta a 2100 msnm, on comencem el trekking. El trajecte en telecadira, d'uns 3 km, salva un desnivell de 500 m i dura uns 20 minuts. A banda i banda veiem avets enormes, davant nostre les muntanyes del PN de Rila i per tot el camí mates amb flors roses que li donen color.

Comencem la caminada a l'estació Sedemte Esera.  Hi ha una ruta circular, nosaltres comencem pujant pel camí que va vorejant els llacs, més llarg però amb menys pendent. Comencem amb una pujada que ràpidament ens acosta al primer llac el Dolnoto Ezero (llac de baix).

Vistes del primer llac

Pugem una mica i ens trobem el segon, Ribnoto Ezer (llac de Pesca), amb una cabana al seu costat, seguim un camí al costat del llac.

Vistes del segon llac

Pugem una mica més fins arribar al tercer llac, Trilistnika (el trèvol), enmig d'una vall envoltada de muntanyes ... quina passada d'entorn!!!

Vistes del tercer llac

Seguim caminant i molt a prop ens trobem el quart, Bliznaka (el bessó).

Vistes del quart llac

A partir d'aquí torna a haver-hi un fort pendent. Abans d'arribar al cinquè llac el camí es desvia cap a una petita cascada.

Una mica més amunt trobem el cinquè llac, Babreka (el ronyó), el nom es deu a la forma, s'aprecia molt bé des de dalt.

Vistes del cinquè llac

A partir del cinquè llac, fins el final, queda el tros de camí més dur, són uns 200 m de desnivell en 1 km, amb trossos de camí amb sorra i pedres que rellisquen, però estic decidida a pujar, vull arribar a dalt! Comencem l'ascens, primer fins el sisè llac, Okoto (l'ull).

Vistes del sisè llac

I finalment arribem al setè, Sulzata (la llàgrima) i al punt més alt de la ruta, Ezeren Vrukh, a 2559 msnm, des d'on hi ha unes vistes fabuloses dels set llacs.

Vistes del setè llac

Baixem, dinem i descansem una estona al sisè llac abans d'emprendre el camí de retorn. Fins el cinquè llac el camí és el mateix d'anada. Passem per un camí al costat del cinquè llac i comencem a baixar per un camí més curt que el d'anada i que ens ofereix vistes aèries dels llacs.

Arribem al telecadira i l'agafem per baixar a la base, on tenim el cotxe, i anar cap a Sofia, etapa final del viatge.

Ha estat una excursió fantàstica, molt recomanable!!!

Església de Boyana i monestir de Rila

Per avui i demà hem llogat tres cotxes per moure'ns amb més llibertat. Sortint de Sofia ens parem a Boyana per visitar l'església ortodoxa medieval, patrimoni de la Humanitat. Hi ha molta gent i, com que és petita, només deixen entrar en grups de vuit, no ens donen hora d'entrada fins la tarda i decidim visitar-la només per fora ...

Després anem al poble de Rila on dinem. El poble és petit i algunes façanes estan força deteriorades, però moltes cases tenen parres carregades de raïm davant la façana i els patis, i això li dona encant.

Finalment anem cap al monestir de Rila, un dels símbols de Bulgària, i centre espiritual, històric i de coneixement. La carretera per accedir-hi es va enfilant entre boscos per una zona muntanyosa. Aparquem davant el monestir i entrem ... quina meravella!!!

Les fotos no li fan justícia i no sé si seré capaç de descriure'l com es mereix ...

Tot al voltant del pati hi ha les vivendes i l'hostatgeria, tres pisos amb passadissos de fusta i arcs decorats, al centre l'església amb bonics frescos per fora i impressionants daurats per dins (no es pot fer foto) i la torre Jreliyova, amb les campanes,  del S. XIV. I tot plegat amb un fabulós entorn, el monestir està enclavat en una petita vall entre muntanyes.

Després de visitar el monestir passegem una mica, anem per un camí, entre dos rierols que s'ajunten, fins el cementiri.

Avui hem de sopar aviat ja que dormim al monestir i com a molt tard a les deu hem de ser a dins ...

De Melnik a Rozhen

Des de Melnik fem una caminada fins al poble de Rozhen per visitar el seu monestir ortodox medieval, un dels pocs que es conserva de l'època. El camí surt del poble i comença a pujar per un torrent pel mig del bosc, a les muntanyes Pirin. Poc a poc el camí es transforma en un corriol amb pronunciada pendent que puja entre arrels i pedres ...

Estem arribant a dalt i es comencen a veure les piràmides, muntanyes d'arenisca que s'han format per erosió del vent i l'aigua. Des del mirador la vista a la vall de les piràmides amb la vegetació que les envolta és fantàstica!

Fins aquí hem superat un desnivell d'uns 290 m en 3'5 km.

Comencem una suau baixada per anar cap al monestir, el camí passa per un pont de fusta ... serà segur?

Arribem al monestir, ja havíem llegit que en aquest demanen un cert decòrum per entrar ... veiem que hi ha una mena de bates de color granat a l'entrada i ens les posem.

El pati del monestir amb flors i vinyes enfiladisses, envoltat per les construccions amb passadissos de fusta és molt agradable. Entrem i visitem l'església, decorada amb frescos semblants a altres que ja hem vist ... també es pot pujar a un dels passadissos de fusta i veure un antic menjador.

Seguim cap al poble i passem pel costat d'una església tancada.

Arribem al poble i prenem un refresc esperant el mini bus que ens torna a Melnik, just per anar a dinar. Fem tarda de relax a la piscina d'un hotel del poble.

Melnik

No és fàcil arribar a Melnik en transport públic, però ... ho aconseguim!!!

Amb poc més de 200 habitants i a només 30 km de la frontera amb Grècia, Melnik és la ciutat més petita de Bulgària ... sí, sí, ciutat! Conserva aquesta distinció per raons històriques.

Els primers habitants van ser els tracis, al S. IX, avui en dia és una reserva arquitectònica i 96 de les seves construccions són monuments culturals.

Visitem un antic Hammam turc del S. XIX, construït on hi havia hagut uns banys romans del S. XV.

Melnik és conegut també per la producció de vi amb una varietat de raïm búlgar únic anomenat "Shiroka Melnishka Loza", anem a provar-lo ...

Pugem a les ruïnes de la fortalesa d'Alexii Slav, del S. XIII, per veure la posta de sol. Des d'aquí hi ha molt bones vistes de la ciutat.

Monestir Bachkovo

Agafem un bus per anar a visitar el monestir de Bachkovo, el segon més important de Bulgària després del de Rila. És diumenge i els busos són petits, no podem agafar el que volíem perquè va ple i hem d'esperar al següent ...

Entrada al monestir

Arribem al monestir cap a les 12, el bus ens deixa a l'inici d'un mercat que ens porta a l'entrada del monestir. Avui és diumenge i hi ha molta gent. El monestir em sembla impressionant, les pintures murals a les parets, sostres i cúpules, tant per dins com per fora de les esglésies.

Veiem un sacerdot fent una cerimònia amb una família ... suposem que un bateig ...

Anem a veure l'ossari, l'únic que queda de la construcció original, és un passeig per un bosc fins una mena de cementiri en el qual no es pot entrar ... seguim el camí fins una cascada que està seca ...

Després de dinar volem agafar el bus per tornar a Plovdiv, van molt plens i ni paren ... ens acabem repartint entre un cotxe, un taxi i un bus ... per arribar a Plovdiv a mitja tarda i fer una mica de relax ...