Caminada de Carvoeiro a Benagil

Avui hem decidit fer una excursió pels penya-segats des de Carvoeiro fins a Benagil, segons ens han dit són uns 7 km. Veurem des de terra una part de la zona que ahir vam veure des del mar, i en descobrirem petits racons amagats.

Platja de Carvoeiro

Sortim de Carvoeiro per unes passarel·les que s'endinsen en el monument natural de les coves d'Algar Seco. Aquestes formacions rocoses, pel que sembla una barreja de fòssils i fang, han estat esculpides pel vent i s'han format arcs, passadissos, finestres, piscines naturals ...

Entre les formacions destaquen els "Ulls de Boneca", unes finestres amb espectaculars vistes al mar a les quals s'accedeix per un túnel.

Al seu costat hi ha una piscina natural d'aigües transparents, que s'omple amb l'aigua del mar i fa petites onades, banyar-s'hi és un plaer!

Des de les roques hi ha algunes plataformes de fins a 12 metres d'alçada des de les quals es pot saltar a l'aigua. 

Deixem enrere l'algar seco i seguim avançant. Al cap de poca estona trobem la Praia do Vale Covo, Hi baixem per fer un bany i refrescar-nos. Hi ha una cova al costat a la qual es pot arribar nedant, però uns cartells indiquen que a tota la zona hi ha risc de despreniments.

Seguim caminant, ara ja fa estona que no hi ha passarel·les i en molts punts el camí es va ramificant per trobar-se una altra vegada més endavant. Els paisatges no deixen de sorprendre, anem veient la costa retallada i multitud de coves a les quals només es pot accedir des del mar.

Passem pel costat del far Alfanzina i arribem a la Praia do Carvalho, a la que s'accedeix per una escala dins d'un túnel excavat a la roca. Fa calor, aprofitem per fer una altra capbussada.

El nostre objectiu, Benagil, és a tocar. Hi arribem i decidim anar nedant a la cova que hi ha al costat, no queda lluny i és molt accessible. Com que ja comença a ser tard a la cova no hi ha quasi ningú i la podem veure molt bé, és una meravella de la natura!

Tornem a Benagil i caminem uns 4 km, ara per l'interior, per tornar a Carvoeiro.

Ponta da Piedade i coves marines

Sortim aviat al matí cap a la Praia da Forte da Bandeira, al costat de l'homònim fort del S. XVII, per fer una excursió en caiac per tal de descobrir els penya-segats i coves de Ponta da Piedade, a la costa de Lagos.

Forte da Bandeira

Amb el guia anem resseguint la costa de Ponta da Piedade, entrem a les cales i coves, passem per ponts naturals i admirem aquestes obres que ha esculpit la natura.

El mar està tranquil i és fàcil moure's, naveguem durant aproximadament una hora i mitja fins una cala on baixem dels caiacs i ens banyem una estona.

A la tornada lliguen els caiacs a la llanxa de suport que ens ha estat seguint tota l'estona i ens endinsa al mar de manera que ara veiem els penya-segats de lluny, en mitja hora tornem a ser a la platja d'on hem sortit aquest matí.

A la tarda hem contractat una navegació en speed boat per descobrir la costa a l'est de Lagos fins la cova de Benagil. Visitarem aquesta cova i algunes altres.

Naveguem fins la cova de Benagil, una cova immensa a la qual es pot accedir per dues entrades i que té un forat al sostre. Dins de la cova hi ha una immensa platja de sorra que està plena de gent que hi ha arribat nedant, en caiac, fent paddle surf, en barca ...

De tornada a Lagos entrem en algunes coves més. El guia ens va dient el nom de les platges, cales, formacions rocoses i coves que passem, i ens explica que hi ha un camí que permet recórrer aquests penya-segats des de Carvoeiro fins a Praia Marinha, la que es troba després de la Praia de Benagil ... ja tenim pla per demà!

Arribem a Lagos i ens dirigim a la Praia do Porto de Mós, una gran platja a l'altre costat de Ponta da Piedade.

Per acabar el dia anem a veure la posta de sol des de Ponta da Piedade. Com ens han dit, des d'aquí no veiem pondre's el sol darrera el mar però val la pena veure els colors que tenyeixen els penya-segats en aquest moment.

Caminada de Monchique a Foia

La via Algarviana és un GR que recorre 300 km travessant tot l'Algarve de nord-est a sud-oest. Diuen que alguns dels trams més bonics es troben a Monchique, per això avui hem anat cap aquest poblet d'interior per fer-ne un petit tros fins a Foia, un pic de 902 m d'altitud que ofereix bones vistes de tot el litoral. El camí són uns 4 km d'ascensió continuada però sense pendents exagerats i cap tipus de dificultat. A l'inici creuem un bonic bosc amb arbres i falgueres.

El paisatge canvia ràpidament i el camí transcorre entre boscos d'eucaliptus que són encara petits i no li proporcionen ombra.

A l'últim tram el bosc desapareix donant pas a un paisatge més muntanyós i que ofereix bones panoràmiques cap aquesta part de l'interior de l'Algarve formada per petites ondulacions.

Arribem a dalt, han estat unes dues hores d'ascensió amb parades incloses. Des del mirador podem veure la costa sud de Portugal, llàstima que hi hagi boirina de fons ...

Després de dinar i descansar una estona tornem a baixar pel mateix camí, ara tardem només una hora. I, merescudament, fem una estona de piscina.

Abans de tornar cap a Lagos fem una passejada per Monchique que resulta ser un poblet encantador amb carrers empedrats estrets i cases blanques amb el contorn de les portes i les finestres pintades de colors.

Arribem a Lagos i fem una passejada pel centre. Hi ha molt ambient, gent pel carrer, artistes fent espectacles a la plaça i moltes botigues i restaurants.

Sagres, São Vicente i Costa occidental

Fem una volta pel centre de Lagos per buscar un lloc per esmorzar. La zona té bona pinta i segur que al vespre hi ha força ambient ... ara encara està tot molt tancat, només veiem oberts els bars i cafeteries que donen esmorzar. Em vaig fixant en alguns elements que sembla que són característics dels pobles de l'Algarve, l'empedrat dels carrers i les cases amb façanes blanques o enrajolades.

Després d'esmorzar anem a Sagres. Visitem la fortalesa, que en si no és gran cosa però que proporciona magnífiques vistes dels penya-segats que l'envolten.

Fem una parada al mirador de Punta d'Atalaia per seguir veient els penya-segats.

Baixem al port on trobem una bonica imatge amb les barques de pesca de colors amarrades en un espai que queda protegit de forma natural per les roques que l'envolten.

Al costat del port dinem en un restaurant des d'on podem veure la subhasta del peix a través de les finestres del menjador que donen directament a la llotja.

A la tarda anem a Cap São Vicente, a l'extrem sud-occidental de l'Algarve. Des de la punta, on hi ha el far, tenim bones vistes de la costa i els penya-segats.

Seguidament ens dirigim a la Costa Vicentina, la costa oest de l'Algarve, aquí hi ha una zona natural protegida, amb poques construccions, i platges freqüentades per surfistes. Passegem una estona per la platja de Castelejo, una ampla franja de sorra fina amb altes parets de pedra al seu voltant.

Per acabar el dia pugem al mirador de Cordoama, des d'on divisem les platges de Castelejo i Cordoama, per veure la posta de sol.

Caiac per Ria Formosa i Tavira

Anem cap a la praia de Faro, aquest matí farem una sortida amb caiac per la Ria Formosa.

La praia de Faro és una llarga llengua de terra a l'extrem més occidental de la Ria, que juntament amb les illes separen aquests canals del mar obert, l'aigua està tranquil·la i s'avança fàcilment.

La resseguim fins el final, aquí ens aturem a banyar-nos i veiem els corrents d'aigua que es formen, ara la marea està baixant i això fa que siguin més forts i no puguem creuar a l'Illa Deserta, la següent barrera entre la Ria i el mar.

Després de banyar-nos i jugar una estona a deixar-nos portar pel corrent tornem als caiacs. Anem una mica enrere i després creuem el canal cap al centre de la Ria, per aquí hi ha molts canals d'aigua entre llengües de terra pels que es pot passar quan hi ha marea alta. Veiem vivers d'ostres i ens hi apropem.

Recorrem una estona aquesta canals i tornem a la platja per finalitzar el recorregut en caiac, han estat quasi tres hores i mitja.

A la tarda anem cap a Tavira, un poblet travessat pel riu Gilão que queda més a l'est.  Agafem un ferri que ens porta a l'illa Tavira, una de les més orientals que fan de barrera entre la Ria Formosa i el mar obert.

Ens banyem en una immensa platja de sorra blanca. L'aigua, tot i que està una mica moguda, és ben transparent. Després del bany passegem una mica per l'illa per veure'n l'interior i la costa que dona a la Ria.

Tornem a Tavira i passegem pels carrers empedrats del centre, creuem el famós pont romà que ens regala una bonica posta de sol i veiem uns carrers animats, plens de taules parades per sopar al mig dels carrers, tant si són amples com si són estrets. És un poble molt animat en el que es respira un ambient molt agradable.

Faro i illes de Ria Formosa

Lloguem un cotxe i anem cap al sud, ens separen 277 km de Faro, el nostre objectiu, a l'Algarve. Travessem paisatges ondulats, amb poques elevacions, al principi força verds però que es van tornant més secs a mesura que avancem. Es veuen poques construccions, algunes cases aïllades i petits pobles al fons. Sembla una àrea molt rural amb extensions agrícoles i ramaderes.

Arribem a Faro passat el migdia, deixem les coses a l'allotjament i anem a dinar. A la tarda agafem una barca ràpida per anar a dues illes de la Ria Formosa, l'illa Farol i l'illa Deserta. A l'anada estem soles a la barca i el conductor ens diu si la volem portar ... si! I tant!

A l'illa Farol hi ha un petit poble amb cases blanques, segurament d'estiueig, i un far en el qual abans de la pandèmia es podia pujar però que ara està tancat ... Ens banyem en una de les platges, davant mateix del far.

A l'illa deserta, com indica el seu nom, no hi ha res ... bé, un restaurant, si es pot fer negoci es fa ... La platja que envolta l'illa, de sorra fina, està plena de petxines, i a l'interior tot de matolls que creixen entre les dunes i li donen un toc més natural i salvatge. Passegem una estona i fem un bany.

Al vespre, fem un petit recorregut pel casc antic de Faro, uns carrers empedrats amb un parell de places grans que queden envoltats per l'antiga muralla i aprofitem per sopar-hi.

Segona escapada de l'estiu

De nou a la T1 de l'aeroport de Barcelona ... sembla que podrem volar, la veritat és que aquesta última setmana no ho veia gens clar, els últims rebrots de covid-19 em feien témer que hi hagués de nou restriccions de mobilitat o tancament de fronteres, molt serà que em quedi confinada fora de casa!

La terminal segueix tan buida com fa dues setmanes, a les pantalles hi ha anunciats els vols de les properes dotze hores i n'hi ha poquíssims!!!

Se'm fa estrany veure l'aeroport tan buit, i em fa pena, és una situació tan rara ... el que té de bo és que el control de seguretat es passa molt ràpid i la porta d'embarcament no queda lluny ...

L'avió és petit, només amb dos parells de seients per fila, i el vol molt tranquil, veiem la posta de sol mentre intentem atrapar-lo volant cap a l'oest ...

L'aeroport de Lisboa queda al mig de la ciutat, l'avió va perdent altura per aterrar però no veiem les torres de control ni les pistes d'aterratge fins que quasi bé som a baix ... per uns moments he pensat que acabaríem dalt d'un terrat o al mig de l'autopista ... Per anar al centre de la ciutat agafem el metro, les parades són grans, amples i amb sostres molt alts, amb raó per arribar a l'andana hem baixat tres trams d'escales!

Demà llogarem cotxe per acabar d'arribar a la nostra destinació 😉.

Últimes compres i tornada

Com que tinc el vol a primera hora de la tarda encara ens queda temps per anar a passejar pel mercat de Sineu. Aquest poble de l'interior de Mallorca no és tant petit com em pensava i el seu centre amb la plaça i l'església em sembla força interessant.

El mercat sembla més gran i animat que el de Pollença, hi ha més parades i gent, però pel que m'expliquen no té res a veure amb l'activitat en un dimecres d'un estiu normal quan hi arriben força autobusos plens de turistes ...

Després de passejar pel mercat i fer les últimes compres anem cap a l'aeroport de Palma on dinem i m'acomiado de la Cristina i la Galadriel fins la propera ocasió, dues molt bones excuses per tornar a Mallorca i seguir-la descobrint!