Yazd

Yazd, una petita ciutat centre de la cultura zoroastra ens ofereix un encantador casc antic on val la pena passejar i perdre's una estona, a més de mesquites, temples i un jardí persa. Arribem ja fosc i anem a visitar Ateshkadeh, el temple del foc zoroastra. Ens trobem amb un elegant edifici que es reflexa a l'estany del jardí que l'envolta.

En el seu interior hi ha un foc que diuen que ha estat encès ininterrompudament des de l'any 470. Aquesta flama és venerada pels seguidors de la fe zoroastra, la religió monoteista més antiga del món. També podem accedir a un antic dipòsit subterrani d'aigua.

Al matí ens disposem a conèixer aquesta petita i antiga ciutat del centre d'Iran. Aquí, enmig d'una rotonda hi ha el punt que es considera exactament el centre del país.

Passegem pels carrerons del seu casc antic, on tenim l'oportunitat de veure arcs, torres del vent i dipòsits d'aigua, tot construït amb totxanes d'adobe assecades al sol.

Arribem a la Mesquita Jameh, un dels edificis més alts d'Iran, amb dos minarets de 48 metres d'altura, decorat amb mosaics de color blau i inscripcions del S. XV.

Seguim passejant per arribar al complex de la mesquita Amir Chakhmaq amb una impressionant façana de tres pisos i una gran zona enjardinada amb estanys i sortidors d'aigua al davant.

Al costat mateix d'aquest complex accedim a un basar local. Aquí ens adonem que estem en una ciutat més tancada que Shiraz, les dones van més tapades, moltes porten un shador negre que les cobreix de cap a peus.

Seguim passejant per carrerons, amb un destí concret però sense buscar el camí més curt o ràpid ... Arribem a Bagh-e Dolat Abad, un petit pavelló en el que podem veure des de baix una torre del vent i amb uns magnífics vitralls, situat en uns jardins declarats Patrimoni Mundial. El jardí persa dissenyat segons el principi de simetria, conté tots els elements d'aquests tradicionals jardins com els canals d'aigua, els tarongers i molts arbres, llàstima que sigui hivern i no sigui el moment de màxima esplendor.

Persèpolis

Avui dediquem el matí a visitar les espectaculars ruïnes de Persèpolis. Aquest gran complex, residència d’estiu dels emperadors de Pèrsia i capital cerimonial on es celebraven les festes de cap d’any, es va planificar el 512 aC i va estar en contínua construcció durant dos segles. L’any 330 aC, durant la invasió de Pèrsia per part d’Alexandre el Gran, va ser saquejada, destruïda i incendiada. Persèpolis va seguir durant un temps com a capital de Persis, una província de l’Imperi macedònic, però va anar decaient fins que la capital es va traslladar a Istakhr.

D’aquesta ciutat en queden extenses ruïnes anomenades Chel Minar (Quaranta columnes), declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Pugem per unes escales i arribem a una esplanada on hi ha l'entrada principal al complex, l'anomenada Porta de totes les Nacions, custodiada per dos immensos bous de pedra. Aquí podem provar unes ulleres de realitat virtual que recreen com era el complex en la seva màxima esplendor.

Accedim al complex on veiem alguns dels capitells que hi havia dalt de les columnes i que sostenien les bigues i el sostre de la sala de les 100 columnes.

Arribem a l'Apadana, una sala d'audiències, de la que en queden dues espectaculars escales decorades amb relleus en bon estat i realitzats amb molt detall.

Pugem fins la tomba d’Artajerjes II envoltada d'escultures i gravats a la roca. Des d’aquí, a més, hi ha bones vistes de tot el complex.

Tornem cap a l'entrada travessant l'Apadana i la sala de les 100 columnes, veiem columnes, portes i més gravats, entre ells un que representa un lleó mossegant un bou, aquest es repeteix força vegades en el complex.

Deixem Persèpolis i ens dirigim a Naqsh e Rostam, una necròpolis que conté cinc enormes tombes cruciformes excavades a la roca d'una muntanya.

Després de dinar ens dirigim cap a Yazd, fent un parell de parades a Abarkooh. En primer lloc visitem una casa de gel, una antiga nevera natural construïda i usada per emmagatzemar gel o aliments. Les seves parets, de fins a 2 metres de gruix, estan fetes de sorra, clares d'ou, llimona, pèl de cabra i cendra en unes proporcions específiques, que la fan resistent a la transferència de calor i aigua amb l'exterior.

Més endavant fem una petita passejada pel poble fins a Aghazadeh, una antiga mansió declarada monument històric que té una impressionant torre de vent, un sistema d'aire que refresca l'interior de les cases a l'estiu.

Per acabar el dia veiem una posta de sol, amb la lluna que comença a créixer en conjunció amb Venus.

Shiraz

Dediquem un dia i mig a conèixer Shiraz, mencionada en textos que tenen 4000 anys d'antiguitat, és una de les ciutats islàmiques medievals més importants i capital de Persia durant la meitat del S. XVIII.

Veiem Arg-e Karim Khan, la fortalesa que domina el centre de la ciutat. Es va construir al principi del període Zand i formava part del pla de Karim Khan per rivalitzar amb Isfahan. Els seus murs tenen totxanes ornamentals i estan delimitats per quatre torres cilíndriques de 14 metres d'altura.

Ens dirigim cap al nord, passem pels jardins que acullen la tomba del poeta Hafez, molt venerat pels iranians, fins el punt que es diu que tots han de tenir dues coses a casa, l'Alcorà i una còpia de l'obra d'aquest autor.

Arribem a Darvazeh-ye Quran, la porta de l'Alcorà, un conjunt d'arcs moderns que fins fa poc eren l'entrada cerimonial de la ciutat i contenien un venerat i antic exemplar de l'Alcorà.

Tornem al centre agafant dos busos en els quals les dones i els nens hem de pujar i ocupar la part del darrera i els homes la part del davant.

La primera impressió és que és una ciutat tranquil·la, sense el caos que et trobes en moltes ciutats àrabs, neta, ben cuidada i pròspera. La seva gent oberta, més del que m'esperava, s'acosten a parlar amb nosaltres i pregunten. Les dones vestides amb colors vius, el mocador força enrere mostrant part del cabell i maquillades, els homes vestits com els occidentals. De moment Iran no em sembla un país tan tancat com me l'imaginava.

Una de las joies de la ciutat és Masjed-e Nasir-al-Mosk. La mesquita rosada, construïda a finals del segle XIX, està recoberta, en el seu pati, per mosaics de color blau.

El més destacat de la mesquita són els seus vitralls que, quan els il·lumina el sol a primera hora del matí, omplen el vestíbul i les seves columnes i catifes perses amb llum de tots els colors.

A l'antic districte comercial de la ciutat hi ha alguns basars, el més famós és el Basar-e Al-Vakim. La seva arquitectura amb avingudes de totxos voltejades està pensada per tal que el seu interior sigui fresc a l'estiu i calent a l'hivern. Passegem entre parades de catifes, teles, fruits secs i espècies, entre altres.

Al costat del basar hi ha la mesquita Masjed-e Vakil. Es va començar a construir a l'època de Karim Khan i té una porta decorada amb mosaics, un pati interior amb una font envoltat de construccions i una gran sala d'oració amb un bosc de 48 columnes.

Anem a la mesquita d'Ali Ibn Hamzeh, aquest santuari es va construir el segle XIX sobre la tomba de l'emir Ali. Aquí les dones ens hem de posar un shador, ens el proporcionen a l'entrada. Creuem el jardí i entrem ... quina enlluernada! Tot l'interior està recobert de mosaics fets amb miralls.

Visitem Bagh-e Naranjestan, un petit però encantador jardí que rep el nom pels tarongers que hi ha sembrats. Al fons del jardí hi ha un pavelló propietat d'una de les famílies més riques de la ciutat durant el període dels Kayar, amb un vestíbul amb miralls i habitacions amb mosaics, vitralls i pintures.

Parem una estona per prendre té, menjar alguns dolços i provar una shisha, en una casa del centre de Shiraz.

Al vespre anem al Aramgah-e Shah-e Sheragh, un espectacular mausoleu amb un gran pati amb fonts i estances amb mosaics de miralls. Aquí les dones hem d'entrar amb un shador i els estrangers hem d'anar acompanyats d'un guia i no podem entrar a les sales de culte. De nit és realment espectacular.

Última escapada del 2019!

Per acabar aquest 2019 faré una última escapada abans d'acabar l'excedència i tornar a la feina ... Aquesta vegada vaig una mica més a prop però, tot i així, el trajecte per arribar a la destinació final inclou una escala a Doha (Qatar).

Arribo, em trobo amb el grup i agafo el segon vol del dia, o més ben dit, de la nit ... cap a Teheran!

Segurament serà el viatge amb més impacte cultural dels que hauré fet aquest any. Iran és un estat teocràtic amb la religió islàmica com a religió oficial i regeix molta part de les lleis del país. Pel fet de ser dona, encara que turista, m'afecta a la manera com he de vestir, amb mocador al cap, mànigues i pantalons llargs, sense escots i roba més aviat ampla amb jersei, vestit o faldilla per sota el cul ... sort que és hivern!

Un cop a Teheran toca fer els tràmits per aconseguir el visat de turista ... tarden dues hores i mitja ... em sorprèn gratament que hi ha una sala amb taules, cadires i sofàs que fan l'espera més còmode ... 

Com a curiositat, sabeu quin dia és avui? És el 6 de dei (nom del desè mes, i inici de l'hivern) de l'any 1398! He retrocedit en el temps? No! El que passa és que a Iran (també a Afganistan) utilitzen el calendari persa. L'any comença el dia de l'equinocci de primavera, el nostre 21 de març, i té 12 mesos, els sis primers de 31 dies, els cinc següents de 30 i el darrer de 29 o 30 segons si és o no any de traspàs. I els anys es compten a partir de l'any 622 dC del nostre calendari.

Són les 6 AM, fa 16 hores i mitja que he sortit de casa ... agafem un taxi que ens porta a l'aeroport domèstic per agafar el tercer i últim vol, cap a Shiraz!

Arribem a Shiraz on ens esperen amb una furgoneta per portar-nos a l'hotel ... són les 12 del migdia, dues hores i mitja més tard que a casa ... fa 22 hores i mitja que he sortit!!!

Operació tornada

Després d'un relaxant matí a la piscina i un dinar ràpid agafem una van cap a l'aeroport de Puerto Princesa on ens espera el primer dels tres vols de tornada a casa, de moment fins a Manila.

Sembla que tot va a l'hora però l'avió acaba enlairant-se una hora tard ... Veiem la posta de sol des de l'avió.

Sort que l'escala a Manila era de cinc hores, encara ens en queden quatre ... Tenim temps de sopar, acomiadar els companys que segueixen deu dies més de viatge per Filipines i passejar una estona abans d'embarcar en el segon vol, aquest cap a Dubai.

Després de dormir 7 hores quasi seguides amb un son profund, m'he despertat perquè portaven l'esmorzar, arribem a l'aeroport de Dubai. Tres hores i mitja d'escala i darrer vol, cap a Barcelona.

I, després d'aterrar a Barcelona, encara falta una hora per arribar a casa ... total 30 hores de viatge!

Puerto Princesa

El darrer dia del viatge el passem a Puerto Princesa, la principal ciutat de l'illa de Palawan. Com totes les ciutats asiàtiques és sorollosa i caòtica, però aquesta és força petita.

Visitem la Catedral de la Immaculada Concepció de Maria, dedicada a la patrona de la ciutat. Aquesta església, construïda a finals del S. XIX, és d'estil neoclàssic. Avui hi ha un casament.

Just al davant trobem la Plaça Cuartel. Avui en dia transformada en un tranquil jardí, va ser un bastió dels soldats d'Estats Units que es va convertir en presó quan, durant la Segona Guerra Mundial, la van prendre els soldats japonesos i on van cremar vius a 154 soldats americans. Hi ha cartells explicatius i un photocall on ens podem transformar en soldats.

Després ens dirigim a Baywalk, l'agradable passeig marítim de Puerto Princesa, per fer una passejada. Hi ha tot d'ornaments nadalencs i un enorme arbre.

Fem una volta pel mercat, ple de paradetes amb tot tipus de menjar, carn, peix, verdures ...

Dinem i dediquem la tarda a fer les últimes compres o relaxar-nos a la piscina de l'hotel.

Al vespre tornem al passeig marítim on veiem il·luminat l'immens arbre de Nadal, un gran naixement i una mena de festival on surten nens cantant ... no hem d'oblidar que, encara que aquí faci calor, Filipines és un país de majoria catòlica i falta poc per Nadal ...

Sopem a les paradetes de peix del passeig.