Shiraz

Dediquem un dia i mig a conèixer Shiraz, mencionada en textos que tenen 4000 anys d'antiguitat, és una de les ciutats islàmiques medievals més importants i capital de Persia durant la meitat del S. XVIII.

Veiem Arg-e Karim Khan, la fortalesa que domina el centre de la ciutat. Es va construir al principi del període Zand i formava part del pla de Karim Khan per rivalitzar amb Isfahan. Els seus murs tenen totxanes ornamentals i estan delimitats per quatre torres cilíndriques de 14 metres d'altura.

Ens dirigim cap al nord, passem pels jardins que acullen la tomba del poeta Hafez, molt venerat pels iranians, fins el punt que es diu que tots han de tenir dues coses a casa, l'Alcorà i una còpia de l'obra d'aquest autor.

Arribem a Darvazeh-ye Quran, la porta de l'Alcorà, un conjunt d'arcs moderns que fins fa poc eren l'entrada cerimonial de la ciutat i contenien un venerat i antic exemplar de l'Alcorà.

Tornem al centre agafant dos busos en els quals les dones i els nens hem de pujar i ocupar la part del darrera i els homes la part del davant.

La primera impressió és que és una ciutat tranquil·la, sense el caos que et trobes en moltes ciutats àrabs, neta, ben cuidada i pròspera. La seva gent oberta, més del que m'esperava, s'acosten a parlar amb nosaltres i pregunten. Les dones vestides amb colors vius, el mocador força enrere mostrant part del cabell i maquillades, els homes vestits com els occidentals. De moment Iran no em sembla un país tan tancat com me l'imaginava.

Una de las joies de la ciutat és Masjed-e Nasir-al-Mosk. La mesquita rosada, construïda a finals del segle XIX, està recoberta, en el seu pati, per mosaics de color blau.

El més destacat de la mesquita són els seus vitralls que, quan els il·lumina el sol a primera hora del matí, omplen el vestíbul i les seves columnes i catifes perses amb llum de tots els colors.

A l'antic districte comercial de la ciutat hi ha alguns basars, el més famós és el Basar-e Al-Vakim. La seva arquitectura amb avingudes de totxos voltejades està pensada per tal que el seu interior sigui fresc a l'estiu i calent a l'hivern. Passegem entre parades de catifes, teles, fruits secs i espècies, entre altres.

Al costat del basar hi ha la mesquita Masjed-e Vakil. Es va començar a construir a l'època de Karim Khan i té una porta decorada amb mosaics, un pati interior amb una font envoltat de construccions i una gran sala d'oració amb un bosc de 48 columnes.

Anem a la mesquita d'Ali Ibn Hamzeh, aquest santuari es va construir el segle XIX sobre la tomba de l'emir Ali. Aquí les dones ens hem de posar un shador, ens el proporcionen a l'entrada. Creuem el jardí i entrem ... quina enlluernada! Tot l'interior està recobert de mosaics fets amb miralls.

Visitem Bagh-e Naranjestan, un petit però encantador jardí que rep el nom pels tarongers que hi ha sembrats. Al fons del jardí hi ha un pavelló propietat d'una de les famílies més riques de la ciutat durant el període dels Kayar, amb un vestíbul amb miralls i habitacions amb mosaics, vitralls i pintures.

Parem una estona per prendre té, menjar alguns dolços i provar una shisha, en una casa del centre de Shiraz.

Al vespre anem al Aramgah-e Shah-e Sheragh, un espectacular mausoleu amb un gran pati amb fonts i estances amb mosaics de miralls. Aquí les dones hem d'entrar amb un shador i els estrangers hem d'anar acompanyats d'un guia i no podem entrar a les sales de culte. De nit és realment espectacular.