Persèpolis

Avui dediquem el matí a visitar les espectaculars ruïnes de Persèpolis. Aquest gran complex, residència d’estiu dels emperadors de Pèrsia i capital cerimonial on es celebraven les festes de cap d’any, es va planificar el 512 aC i va estar en contínua construcció durant dos segles. L’any 330 aC, durant la invasió de Pèrsia per part d’Alexandre el Gran, va ser saquejada, destruïda i incendiada. Persèpolis va seguir durant un temps com a capital de Persis, una província de l’Imperi macedònic, però va anar decaient fins que la capital es va traslladar a Istakhr.

D’aquesta ciutat en queden extenses ruïnes anomenades Chel Minar (Quaranta columnes), declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Pugem per unes escales i arribem a una esplanada on hi ha l'entrada principal al complex, l'anomenada Porta de totes les Nacions, custodiada per dos immensos bous de pedra. Aquí podem provar unes ulleres de realitat virtual que recreen com era el complex en la seva màxima esplendor.

Accedim al complex on veiem alguns dels capitells que hi havia dalt de les columnes i que sostenien les bigues i el sostre de la sala de les 100 columnes.

Arribem a l'Apadana, una sala d'audiències, de la que en queden dues espectaculars escales decorades amb relleus en bon estat i realitzats amb molt detall.

Pugem fins la tomba d’Artajerjes II envoltada d'escultures i gravats a la roca. Des d’aquí, a més, hi ha bones vistes de tot el complex.

Tornem cap a l'entrada travessant l'Apadana i la sala de les 100 columnes, veiem columnes, portes i més gravats, entre ells un que representa un lleó mossegant un bou, aquest es repeteix força vegades en el complex.

Deixem Persèpolis i ens dirigim a Naqsh e Rostam, una necròpolis que conté cinc enormes tombes cruciformes excavades a la roca d'una muntanya.

Després de dinar ens dirigim cap a Yazd, fent un parell de parades a Abarkooh. En primer lloc visitem una casa de gel, una antiga nevera natural construïda i usada per emmagatzemar gel o aliments. Les seves parets, de fins a 2 metres de gruix, estan fetes de sorra, clares d'ou, llimona, pèl de cabra i cendra en unes proporcions específiques, que la fan resistent a la transferència de calor i aigua amb l'exterior.

Més endavant fem una petita passejada pel poble fins a Aghazadeh, una antiga mansió declarada monument històric que té una impressionant torre de vent, un sistema d'aire que refresca l'interior de les cases a l'estiu.

Per acabar el dia veiem una posta de sol, amb la lluna que comença a créixer en conjunció amb Venus.