Descobrint racons de Mallorca

El diumenge hi ha mercat setmanal a Pollença, anem a fer-hi una volta. No hi ha moltes parades ni gent, aquest sol ser un mercat molt concorregut però la situació actual fa que hi puguem passejar tranquil·lament. Després dinem i passem la tarda a la platja de Port de Pollença.

Una passejada per Inca em mostra el moviment d'una ciutat de l'interior de Mallorca sense turistes. Passejo pels carrers més comercials del centre i també per carrers residencials, és una ciutat tranquil·la i calorosa.  S'apropen les festes i estan enramant els carrers del centre.

A la Badia d'Alcúdia, la platja de l'Alcanada, o, com en diuen els mallorquins, s'Aucanada, és una platja poc turística, amb pedres i posidònia, que té molt encant. Hi ha una petita illa amb un far a la que ens diuen que és pot accedir per mar sense perdre peu. Al fons es veuen unes muntanyes, suposo que són les del cap que separa les badies d'Alcúdia i Pollença ...

A l'altre costat de la mateixa badia d'Alcúdia, fem una caminada vorejant la costa des de colònia Sant Pere fins al dolmen de s'Aigua Dolça. Sortint del petit poble veiem ja una costa retallada, amb roques clares de color ocre i altres d'un marró més fosc, i curioses formes modelades pel mar.

Just al darrera hi ha una cadena muntanyosa, no massa alta però just davant mateix del mar, aquesta és una curiosa característica tant del nord de Mallorca com de les badies d'Alcúdia i Pollença que no em deixa de sorprendre.

Durant la caminada anem trobant petites cales amb sorra o pedres però també molts racons entre les roques que permeten prendre el sol o banyar-se com si es tractés d'un petit espai privat a la platja. Arribem a Ca los Camps, una concorreguda platja de posidònia amb antigues barraques de pescadors excavades a la roca.

Ens dirigim cap a la punta de Ca los Camps per tenir una altra perspectiva de la platja i, després, el camí creua un petit bosc i un torrent, ja no sembla que estiguem al costat mateix del mar ...

Seguim el camí fins al dolmen de s'Aigua Dolça, una construcció megalítica de caràcter funerari col·lectiu que data del 1800 aC.

Al davant mateix, ens apropem a sa Banyera dels Ermitans, una cala que s'ha creat en una antiga cantera i forma dues petites piscines que s'omplen amb l'aigua del mar. El lloc és molt xulo, fantàstic pels més menuts i amb entrades dins del mar pels més grans.

M'ha agradat molt aquesta caminada, encara hi ha camins que segueixen resseguint aquesta costa cap a Betlem i més enllà, és una zona per fer una excursió més llarga amb més temps en una propera ocasió.