Tere Vaka, Ahu Akivi i coves

Aquest matí he contractat una excursió per pujar a cavall al punt més alt de l'illa, el Tere Vaka, diuen que des de dalt hi ha vistes de 360° i es veu tota l'illa. Arribo a les cavallerisses, em poso polaines i casc, i cap amunt del cavall! No és gaire gran però aquí dalt no m'hi sento molt segura ...

Els cavalls comencem a caminar, el camí va pujant suaument, passem per un camí entre prats, a estones veiem bosc al costat, de mica en mica es va obrint la vista cap al fons ...

Seguim pujant, es va ennuvolant. Hi ha núvols baixos, segons el guia això vol dir que demà o demà passat plourà ... i ara mateix vol dir que des de dalt del Tere Vaka no hi haurà vistes.

Just abans d'arribar a dalt veiem uns quants cavalls salvatges. Pugem al cim, hi ha una boira espessa al nostre voltant i no veiem res. El guia ens explica el procés de formació de l'illa a partir de tres volcans, però curiosament el cim més alt no és un volcà, tot i que la muntanya és va formar com a conseqüència de l'explosió d'un ...

Aquí dalt hi veiem el mateix símbol que hi ha a la bandera Rapa Nui, representa una canoa polinèsia com les que van utilitzar per arribar els primers pobladors de l'illa.

Baixem i acabem l'excursió. He quedat amb el guia que enlloc de tornar a Hanga Roa em deixarà a Ahu Akivi on hi ha una plataforma cerimonial amb 7 moais. Representen els exploradors que van arribar a l'illa, aquest ahu és l'únic que no està al costat del mar i els moais són els únics que miren cap al mar ...

Després agafo un camí que porta al poble i en el trajecte es poden visitar 3 coves. La primera cova, Ana Te Pau, coneguda com la cova dels plàtans per l'exuberant vegetació adaptada a entorns humits que hi creix, és la més gran de l'illa.

Té dues cavitats, en una hi ha molta aigua al terra i rellisca, antigament s'utilitzava com a reserva d'aigua ja que la pluja es filtra a través del terra.

L'altre, molt espaiosa, és com un túnel que té una sortida per l'altra banda.

La següent parada la faig a Ahu Tepeu, on hi ha restes d'un poblat amb cases, hivernacles de pedra, galliners ... i un centre cerimonial.

Començo a resseguir la costa, es veuen tot de penya-segats recoberts d'herba i pedra volcànica escampada arreu. Arribo a la següent cova, Ana Te Pora, un túnel de lava amb una volta espaiosa que antigament servia de refugi i com a centre cerimonial. L'entrada va ser modificada per tal de controlar-ne l'accés i és molt estreta, però hi entro. Es pot travessar el túnel i sortir per l'altre costat.

Ana Kakenga, o la cova de les finestres, és un tub de lava de 50 metres que acaba en dues obertures amb vistes al mar. És preciosa!!!

Arribo a Tahai i comença a ploure, molt! Un home para el cotxe i s'ofereix a portar-me al hostel, així i tot arribo xopa ... Tinc mitja hora justa per assecar-me i canviar-me, avui vaig a veure el ballet Kari Kari.

Es tracta d'un grup que fa balls tradicionals Rapa Nui. Comença l'espectacle amb un reportatge on explica com es va crear l'acadèmia on els nois i noies es formen per entrar a la companyia. No és una acadèmia típica sinó un centre on formen als estudiants en ball, música i cant però també ensenyen la llengua rapa nui i arts tradicionals com el tallat de la fusta o la preparació del curanto (plat típic de l'illa).

Després de la presentació segueix amb una hora de balls plens de color i energia.

També en alguns moments treuen gent del públic a ballar, a mi em treuen, hi ha constància gràfica però no la posaré aquí ...