dilluns, 30 de setembre del 2019

Rano Kau i Orongo

Avui vull anar a veure el cràter Rano Kau i el poblat cerimonial Orongo. Es pot fer fàcilment a peu des de Hanga Roa. La primera parada la faig tot just sortint del poble, a Ana Kai Tangata, on hi ha una cova relacionada amb la cerimònia Tangata Manu (cerimònia de l'home - ocell). Els penya-segats, clarament d'origen volcànic, on hi ha la cova són espectaculars.


Hi baixo però cap al final de l'escala hi ha cartells de perill per despreniments, decideixo no passar a la cova ... se suposa que s'hi poden veure pintures en blanc i vermell que representen, sobretot, al Manutara, un ocell migratori que nia cada primavera als illots que hi ha davant d'Orongo.


Encara que no pugui veure la cova, les vistes tant dels penya-segats com del cràter Rano Kau valen la pena.


Segueixo endavant per Te Ara, aproximadament el mateix camí que fa 150 anys seguien per arribar al poblat cerimonial d'Orongo per participar al ritual Tangata Manu. El camí ascendeix entre mig de boscos al principi i matolls més endavant.


Poc a poc m'allunyo del poble i quan miro enrere el vaig veient amb els altres volcans que formen l'illa al fons, les vistes són realment boniques.


Arribo a dalt i travesso la carretera, des d'aquí es pot veure el cràter Rano Kau, m'encanta! El cràter és un aiguamoll amb unes condicions d'humitat i llum que fan que tingui el microclima perfecte per tal que hi creixin de forma silvestre plantes natives i endèmiques de Rapa Nui. Es pot recórrer gran part de la vora del cràter, ho faig ... les vistes són increïbles!


Quan quasi sóc al final del camí decideixo fer mitja volta i anar cap a l'altra banda, on hi ha el poblat cerimonial Orongo. Aquesta és una de les visites imprescindibles de l'illa. Aquest poblat era la base de la cerimònia de l'home-ocell. Es poden veure cases sense reconstruir i altres reconstruïdes.


Vistes als illots on nien els ocells i en els que els competidors havien d'aconseguir el primer ou i retornar al poblat sense que es trenqués. I alguns petroglifs, els que no van ser espoliats ...


Acabada la visita torno al poble, em plou pel camí, aquí el temps pot ser molt canviant i la pluja un fenomen molt habitual ... Descanso una estona abans d'anar cap a Tahai a veure la posta de sol, llàstima que hi ha núvols baixos ... però tot i així té encant!


1 comentari: