Avui fem visita a Tilcara.
Anem a la Pucará, un poblat prehispànic amb algunes cases reconstruïdes que es troba en un turonet al costat de l'actual poble, des d'on es domina tot el voltant.
Les muntanyes que envolten la quebrada es veuen des d'aquí en tota la seva esplendor.
Tota la Pucará està plena de cactus, alguns ja morts, dels que només en queda l'esquelet, aquesta fusta foradada que utilitzen com a bigues a les cases, per fer tanques, marcs, làmpades i molts objectes de decoració.
Volem anar a la Garganta del Diablo, està a 3'5 km del poble i hi ha un desnivell positiu de 350 m, no tenim temps d'anar-hi a peu, fer la visita i tornar ... decidim anar-hi en taxi i tornar a peu. Entrem al congost i caminem riu amunt per anar a veure la cascada. El camí s'acaba de seguida i anem seguint i travessant el riu, per sort poc cabalós, entre parets de pedra amb alguns cactus. Paisatge impressionant!
Arribem a la cascada, hi ha un grup d'adolescents d'una sortida escolar que s'hi acaben de banyar tot i els cartells de prohibició ... han d'estar congelats! Marxen de seguida i podem gaudir del paisatge i la cascada quasi en solitari.
Una estona i tornem enrere, la llum va canviant, l'espai és hipnotitzador, em podria passar hores aquí llegint, escrivint, fent fotos ... però hem de tornar.
Arribem a l'inici i ens fixem com es tanca el congost, el riu cau entre dues parets enormes i que es troben a poca distància l'una de l'altra ... baixem per una escala a una pasarel·la que ressegueix el congost alguns metres ... impressionant!
Comença la pujada de tornada i fem les últimes fotos. Sortim i anem a buscar el camí per baixar a Tilcara, no costa gens trobar-lo, està indicat ...
Comencem a seguir el camí, després del primer revolt em quedo sense paraules, quin paisatge! El camí baixa enmig de cactus, a la nostra esquerra veiem les parets formades per l'erosió del riu i al davant, al fons, les enormes muntanyes que tanquen la quebrada.
La baixada és molt senzilla i agradable, poc a poc anem entrant al llit del riu on descobrim cases, camps, animals i vegetació increïblement verda per aquesta zona ...
Arribem al poble en poc menys d'una hora i aprofitem per fer una volta i visitar-lo una mica.
Escriure sobre un viatge es viure'l dos cops. Segueix que et seguiré allà on vagis.
ResponElimina