Reserva Eduardo Avaroa i Salar de Uyuni

Comencem un tour de tres dies que ens portarà de Sant Pedro de Atacama a Uyuni passant per la reserva de fauna andina Eduardo Avaroa i el salar de Uyuni.

PRIMER DIA (10 de setembre)

Ens recullen al hostel i anem cap al primer control xilè, com que aquests dies ha nevat no l'obren fins passades les 9, abans s'asseguren que la carretera fins la frontera amb Bolívia estigui en bones condicions. Anem cap a la frontera xilena, esmorzem mentre fem cua i passem el control de passaports de Xile.

Seguidament anem a passar el control de passaports de Bolívia per entrar-hi, és molt rústic ... ben bé com m'imaginava els passos fronterers terrestres d'alta muntanya.

Ja som a Bolivia i fem canvi de vehicle, a partir d'aquí en 4x4, ara toca passar la duana i ja podem entrar a la reserva. Són les 12 ... no! Les 11, a Bolívia no hi ha horari d'estiu!

Davant nostre tenim la Laguna Blanca, immensa i glaçada. Fem parada, fa molt vent i molt fred, però som aquí, ara, i no ens estem de baixar i fer fotos.

Tota l'estona hem estat veient el volcà Licancabur, que ens acompanya des de San Pedro de Atacama, li acabem de donar la volta fins que arribem a la Laguna Verde des d'on tenim una imatge espectacular amb el llac als seus peus.

Deixem les llacunes enrere i poc a poc ens endinsem en territori bolivià. La propera parada és el desert de Salvador Dalí, una gran esplanada envoltada de muntanyes de diferents tons ocres, vermellosos i marrons i algunes roques ... l'anomenen així perquè sembla que la paleta de colors els recorda alguns quadres del pintor. Aquest espai és immens!

Seguim endavant, no hem deixat de veure neu, a les muntanyes i en el camí ... de tant en tant la trepitgem amb el 4x4. Arribem a la laguna salada, aquí ens banyem en una piscina de les aigües termals de Polques, a fora fa fred però l'aigua està calentíssima, el més complicat és sortir. Després del bany dinem.

La següent parada, a 4950 msnm, són els guèisers del Sol de Mañana, unes quantes fumaroles en un bonic paisatge desèrtic que no impressionen gaire després d'estar al Tatio ...

Finalment la joia del dia, la Laguna Colorada! Ja des de lluny es veu impressionant, immensa, d'un color rosat que contrasta amb les muntanyes que l'envolten, quin paisatge més espectacular!!!

Ens apropem al llac, hi ha un camí que permet resseguir-lo, fa molt vent però per sobre el camí hi ha un mirador que el para, això fa que els animals es refugiïn a aquesta part del llac, veiem vicunyes, llames i flamencs, molts flamencs!!! Pel camí ja n'havíem vist però pocs i lluny ... i la cirereta, la lluna quasi plena sortint per darrera les muntanyes ... em sento plena d'energia, me l'ha despertat aquest paisatge i esclat de vida indescriptibles! Em puc quedar a viure aquí?

A contracor deixo enrere la Laguna Colorada, tenim tres hores fins l'allotjament ... Els paisatges que travessem són tots espectaculars, enormes, desèrtics i inhòspits, però canviants, aquí al mig del no res som tant petits! Passem la nit en un hostal familiar a Villamar, un poblet de 500 habitants.

SEGON DIA (11 de setembre)

Avui visitem diverses formacions rocoses de la zona ... la copa del món, el camell i la Itàlia Perduda.

Després parem al costat d'un llac on hi ha ànecs i un ramat de llames.

Seguim per un espai immens, passem per grans esplanades envoltades de muntanyes amb formacions rocoses al fons semblants a les que hem vist fins ara. Anem a la llacuna negra, un llac entre les formacions rocoses de la que surten petits rierols, en època de pluja deu quedar força ple d'aigua ... veiem ocells, uns de negres que li donen nom al llac, llames pastant i vizcachas.

Dinem en una casa que hi ha al costat de la llacuna, això sí que és viure al mig del no res ...

Després de dinar ens acostem al Cañón de la Anaconda, anomenat així perquè el riu que hi discorre té forma de serp, pugem a veure'l des d'un mirador de roca que s'hi endinsa, hem d'anar en compte, fa molt vent i això està molt alt!

Següent i última parada, Julaca, un poble al mig del no res, bastant esgavellat ... Finalment arribem al hostel, un hotel de sal a Puerto Chuvica, molt a prop del Salar de Uyuni.

TERCER DIA (12 de setembre)

Ens llevem a 2/4 de 5 per sortir a les 5 cap al salar a veure la sortida del sol. Arribem una hora més tard a l'Illa Incahuasi i pugem a dalt de tot, en aquest espai és espectacular!, estem en una illa plena de cactus gegants enmig d'un mar de sal.

Hi passegen una mica abans de baixar i esmorzar als peus de l'illa.

Després d'esmorzar tenim temps per fer fotos més o menys creatives en aquest mar de sal. 

Anem al centre del salar on seguim fent fotos creatives ...

Ens acostem a la vora del volcà Thunupa, encara al mig del salar parem per dinar, només són les 11!!!

Avui la nostra ruta havia d'acabar a Uyuni però hi ha protestes i els manifestants fa uns dies que tenen el poble tancat. De nou gimcana de transports! Ens porten a Salinas on podrem agafar transport per arribar a Potosí o Sucre ... arribem cap a 2/4 d'1 ... el bus no surt fins les sis de la tarda però ens diuen que "recién vendrá una movilidad" cap a Challapata on podrem agafar un bus gran ... recién es sinònim de "ahorita", i movilidad és una furgoneta compartida amb espai per a set persones que, amb una mica d'imaginació, en pot portar deu, benvinguts a Bolívia!!!

Sortim cap a 2/4 de 3, seguim travessant espais enormes i desèrtics, tardem unes dues hores fins a Challapata, un poble més gran ... tot i preguntar i seguir les indicacions esperem el bus on toca però en sentit contrari ... al final, a les 5, arriba el que va a Potosí, doncs cap amunt! Just ara comença a ploure, podria haver estat pitjor ... Tres hores i mitja més tard arribem a Potosí, prou gimcana per avui, dormirem a prop de la terminal i demà, a primera hora, agafarem un bus cap a Sucre ... el dia ha estat llarg!