Encara no havíem passejat pel Mercado Central de Potosí ... no té res a veure amb el de Sucre, bàsicament són parades on venen de tot ... a la plaça del davant un mercadillo i al costat el Mercado Gremial, un immens laberint de botigues organitzades segons el que venen ...
Després ens dirigim al Mercado Chuquimia, amb l'objectiu d'agafar un bus cap a Tarapaya. Demanem que ens parin al "Ojo del Inca", ens deixen a la carretera, al costat d'una zona amb piscines i una altra on la gent fa la bugada. El camí cap al llac queda a l'esquerra, comencem a pujar.
Només per les vistes de la zona, una vall travessada per un riu i envoltada de muntanyes de colors, ja val la pena haver vingut fins aquí.
Arribem a la llacuna, és completament circular encara que des d'aquí no s'aprecia ... Toquem l'aigua, està calenta, però està prohibit banyar-s'hi ja que hi ha hagut alguns accidents, com a molt et pots banyar en una piscina artificial que hi ha al costat i que s'omple amb l'aigua del llac.
Aquest llac s'ha format en el cràter d'un volcà i la seva forma és cònica, té 200 m de diàmetre però es desconeix la seva profunditat. Diuen que les seves aigües són medicinals i, segons la llegenda, l'inca Huayna Cápac ja s'hi banyava per purificar l'esperit.
Per veure bé la forma del llac m'enfilo per un camí que puja pel costat i arribo a una mena de mirador natural, les vistes són espectaculars.
Tornem a baix i decidim anar a Tarapaya, està a uns dos km i sembla que hi ha un camí que hi va. Al cap d'una estona arribem al riu i el camí enganxa amb la carretera, sembla que per l'altra banda segueix però no ens arrisquem i seguim per l'asfalt. Arribem! Però no som a Tarapaya sinó a Miraflores, hem seguit el camí en sentit contrari!
Sembla que Miraflores és el poble dels balnearis, en veiem uns quants i ple de botigues que venen flotadors, banyadors ... com qualsevol d'aquestes botigues que trobes en un poble de costa a l'estiu ...
Passegem una mica pel poble, s'acaba ràpid, dinem i agafem una furgo que torna a Potosí. Tenim pendent pujar al mirador del Arco de Tik'a Loma, agafem un micro que ens hi porti. Els micros tenen un recorregut fix, si saps el que has d'agafar només has d'esperar en un punt del recorregut, parar-lo per pujar i demanar que pari quan vols baixar, no tenen parades concretes.
Arribem a l'arc, és immens i té finestres, suposem que s'hi podrà pujar ... trobem la porta, entrem i agafem l'ascensor fins el "segon" pis ... encara ens queda un petit tram d'escales, les pugem i una dona de seguida ens ve a obrir la porta de la terrassa.
Des d'aquí es veu tot Potosí, sota els peus del Cerro Rico. Ara que veiem tota la ciutat confirmo una impressió que ja tenia, està com a mig fer! És una preciosa imatge per acomiadar-nos de Potosí.
Baixem a peu fins el centre, sopem i agafem un taxi cap a la terminal on ens espera un bus nocturn per portar-nos a Tarija.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada