Dediquem el matí a passejar per San Pedro de Atacama i contractar tours per conèixer Atacama, considerat el desert més àrid del món perquè és en el que menys plou.
|
Església de San Pedro de Atacama |
Comencem la visita a Atacama amb un dels imprescindibles, el Valle de la Luna. El nostre conductor i xofer, en Mauricio, és natiu atacameny. Ens explica que la llengua del poble indígena d'aquesta zona dels andes és el kunza i també el significat de la Cruz de la Chakana que representa els 4 punts cardinals i la llei dels indígenes.
|
Cruz de la Chakana |
Parem al mirador Lican Antai a la Cordillera de la Sal, el paisatge és impressionant! Ens acompanya fins la Piedra del Coyote (l'anomenen així perquè recorda la dels dibuixos del correcaminos on sempre cau el coyote).
|
Davant la pedra del coyote |
Parem a veure unes roques anomenades Los tres vigilantes pels indígenes i rebatejades com Las tres Marias per un jesuita.
|
El dinosaure i els tres vigilants |
De camí cap a la gran duna, on veurem la posta de sol, travessem el Gran Cràter del Valle de la Luna i veiem l'amfiteatre.
|
Amfiteatre |
Pugem a veure la gran duna des de dalt i seguim carenant un turó que ens ofereix una posta de sol magnífica.
|
Duna i cràter |
No tinc paraules per expressar l'experiència del desert, la seva immensitat, les formes i colors i, sobretot, el silenci i la pau que transmet ...
Quina preciositat!! Quin so fa el desert?
ResponEliminaUna abraçada
Ju: )
El que més se sent és el soroll del vent, però el silenci fa que es pugui escoltar qualsevol soroll produït per la natura que en un altre lloc passaria desapercebut ...
EliminaPetons Judit!!!
Brutal!
ResponElimina