Visita a les mines i al convent de Sant Francesc

Les mines formen part intrínseca de la història de Potosí, així doncs, aquest matí n'hem visitat una. Actualment la majoria d'explotacions són concessions a cooperatives de miners i hi ha unes 15000 persones que treballen a les mines del Cerro Rico.

Hem fet una primera parada per canviar-nos de roba i posar-nos botes d'aigua i un casc amb llum. Després hem anat al mercat de miners, aquí hi ha les botigues on compren el material de treball i també les fulles de coca que masteguen per tenir energia i l'alcohol que utilitzen en els seus rituals.

Arribem a la mina, és una mina activa on trobarem miners treballant. Encenem les llums del casc i entrem, el forat no és massa gran, caminem entre les vies de les vagonetes, al principi hi ha força humitat i hi ha aigua embassada i fang.

Entrant a la mina

Ràpidament perdo la noció del temps i de l'espai, m'és impossible dir quant temps o quina distància hem caminat ... i els corredors es van bifurcant, és un laberint!

En primer lloc visitem el "tío", una estàtua en forma de diable introduïda pels espanyols per espantar als indígenes i aconseguir que no paressin de treballar ... La creença actual dels miners és que és la part masculina de la mina, la femenina és la Pachamama, i li fan ofrenes per donar gràcies o per demanar l'extracció de bons minerals.

Amb el "tío"

Passegem pel nivell central, veiem escales de fusta que pugen o baixen a altres nivells, a mi no em semblen gaire segures ... 

Com que aquest és l'únic nivell per on van les vagonetes utilitzen els "busones" per fer-hi arribar el mineral des dels pisos superiors i uns forats amb politges per pujar els dels pisos inferiors.

Cada equip de miners treballa en el seu túnel i el tanquen amb portes per tal que no hi entrin els altres equips. Pels passadissos i portes veiem ornaments, el guia ens diu que ara encara hi ha els de carnaval.

De tant en tant trobem miners que estan treballant, la feina es fa manualment, amb eines rudimentàries i explosius, alguns miners hi comencen a treballar abans dels 16 anys i l'esperança de vida no és molt alta degut a la pols de liti que respiren ... realment és una feina molt dura amb unes condicions de treball força pèssimes ...

La visita val molt la pena per conèixer aquesta realitat ...

Després de dinar visitem el museu i convent de Sant Francesc, actualment hi viuen tres monjos franciscans. Veiem el claustre, ens expliquen que tot és original excepte els tancaments, és impressionant.

Veiem una sèrie de quadres que representen la vida de Sant Francesc d'Assís i peces personals del P. Zampa, que va fundar les primeres escoles gratuïtes a Potosí. Entrem a la sagristia, és enorme ... segons ens diuen és la més gran de Bolívia, on ens ensenyen una altra mostra d'obres d'art. 

L'església és força gran i senzilla amb algunes històries curioses com la del Crist que ocupa l'altar, amb trets indígenes, que va aparèixer en una caixa dirigida al convent però no saben qui el va fer ... o les cúpules que semblen fetes de maons però en realitat són de pedra que està pintada per donar-li aquest aspecte.

Baixem a la cripta, només es pot visitar una petita part i gran part dels ossos que hi havien estat dipositats es van enterrar fa temps al cementiri, en queden alguns de mostra per explicar com era i com es feien els funerals.

Finalment pugem a la teulada, sí sí, a la teulada ... des d'aquí dalt  hi ha unes vistes tant de la teulada i les cúpules com de Potosí que són indescriptibles ...