dijous, 10 d’octubre del 2019

Ruta dels set llacs

Tornem a creuar la frontera ... sortim de Pucón al matí, cap al pas Mamuil Malal. Arribant a la frontera tenim unes vistes fabuloses del volcà Lanín, envoltat d'araucàries, uns arbres que es troben al centre i sud de Xile i a l'oest d'Argentina.


Creuem la frontera, deixem Xile per un parell de dies i entrem a l'extrem nord de la Patagònia Argentina.


Arribem a la tarda a San Martín de los Andes, aprofitem per planificar la ruta de demà i passegem fins el llac Lácar.


La ruta dels set llacs, entre San Martín i Villa La Angostura, és una part de la ruta 40, que creua Argentina de nord a sud pels Andes i té 5300 km. Sortim aviat al matí, la ruta comença vorejant una part del llac Lácar per endinsar-se ràpidament pel mig de les muntanyes.


La primera parada del recorregut és a un mirador des d'on es veu el llac Lácar al fons i la Vall Pil Pil.


Més endavant trobem l'Arroyo Partido, la singularitat d'aquest rierol és que, en aquest punt, topa amb una cunya de roques i terra i es divideix en dos braços, un va cap al Llac Lácar i acaba desembocant a l'oceà Pacífic, i l'altre va cap el llac Meliquina i d'allà va cap a l'oceà Atlàntic.


El primer llac que trobem a la ruta és el Lago Machónico.


Una mica més endavant parem a la cascada Puliñanco, una important caiguda que, degut al desgel, porta un cabal d'aigua considerable.


La següent parada és el fabulós Lago Falkner, sembla que a l'estiu té més platja i és un bon lloc per banyar-se ... encara que l'aigua deu estar congelada ...


Poc després el Lago Villarino, primer baixem a la vora del llac i després el veiem des d'un mirador.


El Lago Escondido, realment queda amagat darrera els arbres, que impedeixen fer-ne una bona fotografia ...


Més endavant el Lago Correntoso, el tornarem a trobar més endavant amb una peculiaritat curiosa ...


Poc després travessem el Rio Ruca Malen, té bones vistes, un antic pont de fusta esfondrat i ... truites enormes!


Parem a la Laguna Bailey Willis, d'aigües més tèrboles degut a què no té sortida i, per tant, són aigües estancades.


Finalment, abans d'arribar al destí i a l'últim llac, trobem el Lago Espejo, anomenat així perquè quan no fa vent reflexa les muntanyes que l'envolten, però avui no es donen les condicions idònies ...


Cauquén Real
Arribem a l'immens Lago Nahuel Huapi, de 557 km quadrats.


I tornem a veure el Lago Correntoso que s'uneix amb el Lago Nahuel Huapi pel Riu Correntoso, de només 40 metres, considerat el riu més curt del món ... encara que jo penso que més aviat es tracta d'un canal entre dos llacs ...


Han estat 107 km de pura naturalesa, impressionants ... m'han entrat ganes de fer, en un altre viatge, la ruta 40 de Salta a Ushuaia ... algú s'apunta?


Arribem a Villa La Angostura a primera hora de la tarda. Després de dinar i gestionar el trasllat de demà anem a fer una volta fins el port. De camí passarem per dues llacunes ... no n'hem vist prou avui ... La primera és la Laguna Calafate, que té un mirador.


Més endavant, a la Laguna Verde, hi ha un sender que li dona la volta, el seguim.


Finalment arribem a la vora del llac, aquí hi ha una península que és un parc natural. Les vistes cap al llac són esplèndides, és un lloc molt tranquil, s'hi respira pau i dona calma, una bona manera d'acabar el dia ...


3 comentaris:

  1. una meravella llegir les teves experiències, Berta. Jo, com ja se de què va el tema, m'apunto a recórrer la ruta 40 amb tu. serà un plaer. ��

    ResponElimina
  2. Quina meravella! Dona gust veuret, et veig radiant!! Super Berta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Cristina!!! Estic encantada amb tot el viatge!!! Una abraçada!

      Elimina