Avui fem una excursió al Parque Nacional Huerquehue. El bus per anar-hi surt a les 8:30h, al cap d'una hora ja som al parc. El darrer bus torna a les 17:10h, haurem de vigilar l'hora. A la zona alta del parc hi ha neu i alguns senders estan tancats, l'únic que està obert és el dels llacs, ens diuen que fins la Laguna Verde hi ha 7 km i que es tarda unes 5h a fer el recorregut, pel camí és veuen dues cascades i tres llacs.
Comencem a caminar, de seguida el camí entra en un bosc i passa pel costat del llac Tinquilco, el que hi ha a la part baixa del parc.
Més endavant el camí enllaça amb una pista travessada per un riu enorme, com el passarem? Cap problema, un corriol va fins un pont per passar a peu que travessa el riu ...
El camí comença a pujar, hi ha fang, molt fang! Pot semblar que aquests darrers dies hagi plogut molt, i possiblement ha plogut, però l'aigua que corre pel camí, i el fang, són conseqüència del desglaç ... anem pujant i en algunes zones al costat del camí veiem que encara hi ha neu ...
Arribem al desviament de la primera cascada, la Cascada Nido de Águila, és realment impressionant, no només per la seva caiguda de 50 metres sinó també pel cabal d'aigua que porta.
Poc després arribem al primer mirador, des d'aquí hi ha bones vistes del llac Tinquilco amb el volcà Villarrica, fumejant tota l'estona, al fons.
Seguim pujant, segueix havent-hi fang i aigua, el camí és força dolent ... Arribem al camí que porta a la segona cascada, la Cascada Trufulco, aquesta té una caiguda de 80 metres!
Desfem el camí de la cascada i seguim amunt, trobem el segon mirador. Té vistes semblants a l'anterior però des de més amunt.
Cada vegada hi ha més neu, fins hi tot en el camí n'hi ha un gruix considerable i rellisca força, això és pitjor que el fang ...
Finalment arribem al primer llac, el Lago Chico, el travessem per un pont, per una banda veiem el llac i per l'altra les seves aigües desembocant al riu.
Des d'aquí el camí es torna més planer i, encara que segueix havent-hi molta neu, és més senzill. Arribem a una bifurcació en la qual podem anar a la Laguna Toro o a la Laguna Verde, ens decidim per la segona ... hi arribem ràpid, no està gaire lluny ... és magnífica, tota ella envoltada de neu i muntanyes!
Comencem a baixar, hem estat pujant més estona del que ens havien dit ja que les condicions del camí no són gaire bones. Parem a dinar en un dels miradors i seguim, arribem a baix mitja hora abans que arribi el bus ... però falta més de la meitat de la gent que venia aquest matí! El bus s'espera una estona per donar temps a la gent a arribar ...
En total han estat 17km, amb un desnivell acumulat de 879 metres. Una excursió maquíssima!
El camí comença a pujar, hi ha fang, molt fang! Pot semblar que aquests darrers dies hagi plogut molt, i possiblement ha plogut, però l'aigua que corre pel camí, i el fang, són conseqüència del desglaç ... anem pujant i en algunes zones al costat del camí veiem que encara hi ha neu ...
Arribem al desviament de la primera cascada, la Cascada Nido de Águila, és realment impressionant, no només per la seva caiguda de 50 metres sinó també pel cabal d'aigua que porta.
Poc després arribem al primer mirador, des d'aquí hi ha bones vistes del llac Tinquilco amb el volcà Villarrica, fumejant tota l'estona, al fons.
Seguim pujant, segueix havent-hi fang i aigua, el camí és força dolent ... Arribem al camí que porta a la segona cascada, la Cascada Trufulco, aquesta té una caiguda de 80 metres!
Desfem el camí de la cascada i seguim amunt, trobem el segon mirador. Té vistes semblants a l'anterior però des de més amunt.
Cada vegada hi ha més neu, fins hi tot en el camí n'hi ha un gruix considerable i rellisca força, això és pitjor que el fang ...
Finalment arribem al primer llac, el Lago Chico, el travessem per un pont, per una banda veiem el llac i per l'altra les seves aigües desembocant al riu.
Des d'aquí el camí es torna més planer i, encara que segueix havent-hi molta neu, és més senzill. Arribem a una bifurcació en la qual podem anar a la Laguna Toro o a la Laguna Verde, ens decidim per la segona ... hi arribem ràpid, no està gaire lluny ... és magnífica, tota ella envoltada de neu i muntanyes!
Comencem a baixar, hem estat pujant més estona del que ens havien dit ja que les condicions del camí no són gaire bones. Parem a dinar en un dels miradors i seguim, arribem a baix mitja hora abans que arribi el bus ... però falta més de la meitat de la gent que venia aquest matí! El bus s'espera una estona per donar temps a la gent a arribar ...
En total han estat 17km, amb un desnivell acumulat de 879 metres. Una excursió maquíssima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada