Amb la família Campà

Des de petita he vist a casa unes antigues fotos en blanc i negre, desades en una capsa de cartró on prèviament hi havia hagut una camisa, i de les quals sempre s'ha dit que són de la família d'Amèrica.

També, desades en una sopera, unes cartes antigues, esgrogueïdes, amb una cal·ligrafia arrodonida que d'entrada sembla il·legible, i que ningú ha obert d'ençà que les va rebre la persona a qui anaven dirigides, són les cartes d'Amèrica ...

Aquesta és una història que comença a principis del segle XX, quan tres germans de la meva besàvia van emigrar a Argentina i no van tornar. Es van comunicar mentre la seva mare va ser viva, amb cartes que tardaven un mes a arribar, i van perdre el contacte amb les tres germanes que van quedar quan la mare va morir. Gràcies a la tecnologia i, sobretot, a les xarxes socials, des de fa nou anys l'hem anat recuperant, i, entre tots, hem pogut reconstruir parts d'una història familiar que s'havia perdut ... Des d'aleshores he conegut alguns descendents dels germans Campà que ens han vingut a visitar a Palafolls.

Aprofitant que estic de viatge per Sud-Amèrica estaré una setmana entre Rosario i els pobles del voltant on van viure els tres germans i on encara viuen molts dels seus descendents. Rosario és una tranquil·la ciutat al nord de Buenos Aires, al costat del riu Paraná, en la qual va néixer la bandera d'Argentina.

Per a mi és la ciutat on viuen una part dels descendents d'en Rafel Campà, el més petit dels germans, que va marxar el 1909, amb només 19 anys, de la mà del seu germà Jaume. Aquí em retrobo amb la Núria i els seus germans Mara i Horacio, i amb la Silvana. Conec germans, fills, néts i nebots, i l'única filla viva d'en Rafel, l'Edelmira.

Amb la Núria aconseguim trobar-nos una estona amb l'Alex, besnéta d'en Jaume, el primer dels germans que va marxar a Argentina, i que va tornar a buscar al seu germà petit. Aquesta branca de la família no és gaire gran i només tenim el contacte de l'Alex.

El més gran dels germans que va marxar, en Joan, ho va fer casat i amb tres fills, i en va tenir un quart que va néixer a Argentina. Els descendents del fill petit, Rafel, viuen a San Genaro, aquí em retrobo amb la Marisa i conec la seva nombrosa família.

També, aquí, em trobo amb els descendents de l'Esteve, fill d'en Joan, el darrer que va néixer a Catalunya.

La següent parada del meu recorregut em porta a Las Parejas on l'Ivan m'explica que el seu pare va trencar la tradició de tres generacions que posaven el nom de Joan al fill gran i que en el cementiri d'aquest poble van ser enterrats els seus besavis. Conec els seus germans i fills, la tia Maria, néta d'en Joan, cosins i nebots, i menjo el famós asado argentino.

L'última parada del meu recorregut és Cruz Alta, un petit poble que pertany a la província de Córdoba, a la frontera amb la de Santa Fe. Aquí hi viuen més descendents d'en Rafel, conec la Rosa, i la Wualkiria, vídues de l'Alberto i en Pepe respectivament, els dos fills grans d'en Rafel, i els fills i netes de la darrera.

Finalment torno a Rosario abans d'anar cap a l'aeroport de Buenos Aires. Han estat sis dies meravellosos en els que he retrobat i conegut la "família d'Amèrica". M'he sentit molt ben acollida i espero poder tornar a veure'ns ben aviat.

MOLTES GRÀCIES!!!