Trekking per Batad

Un bus nocturn ens porta, en deu hores, de Manila a Banaue, on ens espera, amb un jeepney, el guia amb qui farem un trekking durant dos dies.

PRIMER DIA (27/11)

M'encanto una estona mirant el paisatge des de la terrassa de la casa des d'on prepararem el trekking. Es veuen tot de cases als costats d'una carretera per la que sobretot circulen tricicles, les escales d'entrada d'una escola plenes de nens que hi van arribant, arbres, palmeres i algunes terrasses d'arròs, l'economia principal de la zona.

Esmorzem, preparem la motxilla i sortim amb el jeepney per, abans de començar a caminar, visitar els arrossars de Ducligan. Fem algunes parades per la carretera, entre elles una que ens dona una vista panoràmica de Bangaan, un petit poble declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i que és com un ou al mig d'una paella ... o això ens diuen que significa el seu nom ...

Ens deixen pujar al sostre del jeepney i hi anem una estona, s'hi va molt bé, tenim bones vistes i l'airet és molt agradable.

Arribem a la zona d'arrossars, aquests són verds encara que no és l'època, la majoria de camps ja els han collit i les terrasses estan de color marró mentre preparen el planter de la propera temporada.

Comença a plovisquejar, tirem enrere per anar cap a Batad, fins el punt on acaba la carretera i a partir del qual només es pot seguir caminant. Per començar el trekking lloguem pals que ens ajudin a caminar, passarem pel mig de les terrasses d'arròs ... El camí comença travessant un bosc, anem veient algunes cases a banda i banda, fins que s'obre i ens permet tenir bones vistes de les terrasses d'arròs i del poble on dormirem aquesta nit, Batad.

Des d'aquí pugem una mica per arribar al camí que vorejant les terrasses ens aproparà primer a una cascada i després al poble. El camí és segur però no apte per a persones amb vertigen ... és estret i, a banda i banda, hi ha les terrasses, una a nivell però l'altra força més avall ...

Al cap d'una estona comencem a baixar per una llarga escala amb escalons estrets i alts, poc uniformes, encara entre els arrossars, cap a unes cases que sembla que facin carena entre dues valls.

Arribem a les cases, aquí el camí es bifurca, baixem per una llarga escala cap al riu per arribar a la cascada ... aquest camí, que no es curt, després l'haurem de pujar!

Arribem a la cascada quan comença a plovisquejar, ens canviem de roba aprofitant un cobert des d'on hi ha una bona vista de la cascada i baixem. Poso un peu a l'aigua, és freda! Poso l'altre peu, ja no ho està tant ... l'aigua està perfecte, m'hi poso força ràpid i gaudeixo una estona d'estar banyant-me en el petit llac que forma la cascada quan cau ... m'encanta!!!

Plou més fort, deixem enrere la cascada i pugem les escales ... arribem a dalt, queda una petita caminada fins al poble, entremig dels arrossars, on passem la nit.

SEGON DIA (28/11)

Ahir vaig anar a dormir molt aviat i es nota, a les cinc estic amb els ulls oberts i a les sis em llevo ... passejo una mica esperant l'hora d'esmorzar.

Després d'esmorzar anem a visitar una casa tradicional, és com un hórreo fet de fusta i amb sostre de palla, actualment les cases es fan de formigó i xapa per protegir-les del foc. Té tres pisos, la part de baix és la dels animals i també hi poden cuinar, el segon pis és on cuinen, mengen i dormen, i al tercer hi posen a assecar l'arròs.

La nostra guia ens explica que primer assequen l'arròs fora de l'habitatge, estès en lones, i quan ja li falta poc el passen al segon pis. Ens ensenya el procés amb el qual aconsegueixen l'arròs blanc: primer, manualment, separen el gra de la palla, després amb una mena de morter enorme li fan caure la pellofa, i, finalment, el garbellen per separar els grans de les restes de pellofa.

Està plovent però toca començar a caminar, la pluja ens acompanya tota la pujada i difumina el paisatge.

A dalt ja ens espera el jeepney i ens porta en una hora a l'inici de la segona caminada. Avui visitarem les terrasses d'arròs de Hapao i ens banyarem en unes aigües termals que hi ha a la zona.

El camí és més fàcil que el de Batad, seguim passant entre terrasses d'arròs però avui no hi ha gaires desnivells.

Veiem com preparen el planter d'arròs. La guia ens explica que fora del camp agafen les millors espigues de blat i les guarden per fer-les germinar. Quan els grans comencen a tenir arrels posen les espigues horitzontalment a les terrasses d'arròs i de cada gra neix una planta. Quan tenen la mida apropiada les trasplanten una per una deixant més espai entre elles.

Arribem a les aigües termals. Es tracta d'un gorg natural d'aigua calenta al costat d'un d'aigua freda en el riu, em banyo alternativament a l'aigua calenta i a la freda ... surto nova!

Tornem a buscar el jeepney i cap a l'allotjament de Banaue. Han estat dos dies fantàstics coneixent aquesta zona i, sobretot, caminant per les fabuloses terrasses d'arròs declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.