Isfahan

Isfahan, capital de Pèrsia entre els segles XVI i XVII, és una ciutat encantadora amb palaus i mesquites que són joies arquitectòniques, artesans i basars, jardins, ponts i un modern i animat barri armeni. Acompanyats de la nostra guia, Adel, visitem el centre de la ciutat. La primera visita és el Palau Chehel Sotun, S. XVII, que significa 40 columnes i fa referència al nombre de columnes que es veuen a l'entrada comptant les reflexades a l'aigua de l'estany.

Veiem els miralls que hi ha a la façana i al sostre, els mosaics, frescos i quadres que el decoren per dins i expliquen alguns fets de la història de Pèrsia, i les decoracions exteriors, tant treballades com les interiors. Passegem pel jardí, un exemple de jardí persa clàssic, simètric, amb aigua i sortidors i molts arbres, un arbre caigut ens parla de l'antiguitat d'aquest recinte.

Seguidament anem a la plaça Naqsh-e Jahan, una de les places públiques més grans del món, on hi trobem quatre joies arquitectòniques, les mesquites Masjed-e Shan i Masjed-e Sheikh Lotfollah, el palau Ali Qapu i la porta d'entrada al basar, Qeysarieh. Ha canviat poc des de que es va dissenyar a principis del S. XVII, és impressionant!

El palau Ali Qapu és un edifici de sis plantes de finals del S. XVI, residència del sah Abbas I. Tot ell està decorat amb mosaics i pintures, el que més m'agrada és la sala de música que es troba al pis superior, no s'assembla a res que hagi vist abans ... I les vistes de la plaça des de la terrassa són immillorables.

Travessem el portal Qeysarieh i passegem pel basar Bozorg, un dels més grans d'Iran. Veiem com estampen els teixits i prenc suc de pastanaga amb gelat de safrà a la teteria Azadegan, un local replet de tot tipus d'objectes penjats a les parets i el sostre.

La mesquita Sheikh Lotfollah, davant el palau Ali Qapu, és atípica ja que no té minaret ni pati i les escales condueixen directament a l'entrada, probablement es va construir així perquè es va dissenyar com a lloc de culte per les dones de l'harem del sah. Entrem a dins i ens trobem en una sala de planta quadrada amb una cúpula perfectament circular, decorada amb uns mosaics increïbles, destacant un petit paó a dalt del sostre al qual se li forma una cua amb el reflex de la llum que es veu des de l'entrada ... em sembla espectacular!

Finalment ens dirigim a la mesquita Shah, elegant i immensa, construïda fa 400 anys, té dos minarets, un pati interior al voltant del qual hi ha quatre santuaris, orientats segons els punts cardinals, i dues madrasses. Tots els edificis estan recoberts per mosaics de tons blavosos.

Al vespre anem a veure dos dels onze ponts que travessen el riu Zayandeh al seu pas per Isfahan. Si-o-Seh Pol, el pont dels 33 arcs, mesura 298 metres i es va construir a principis del S. XVII, serveix tant de pont com de presa.

Després anem a Pol-e Khaju, considerant el pont més bonic d'Isfahan. Es va construir a meitat del S. XVII i conserva algunes pintures i mosaics originals.

Celebrem el cap d'any menjant raïm dues hores i mitja abans, en un país on no es celebra el canvi d'any fins el 20 de març, i amb un vídeo de les campanades del 1990 ... BON ANY 2020!!!

Al matí anem a la mesquita Jameh, la més gran d'Iran. Al voltant del pati principal, amb una font al centre, hi ha quatre santuaris amb magnífiques columnes, cúpules i mosaics. És més antiga i diferent de les que hem vist fins ara, em sorprenen els dissenys geomètrics que hi ha als sostres entre les columnes, cada un diferent de l'altre.

La mesquita està connectada amb la plaça Naqsh-e Jahan a través dels laberíntics carrers del basar Bozorg. Hi passegem i veiem les seves voltes amb cúpules foradades per deixar passar la llum, tot tipus de botigues, la majoria dirigides a la població local, i alguns patis.

Anem a dinar al barri armeni, barri cristià, on visitem la catedral. Avui està plena de gent que vol veure i fer-se fotos amb els ornaments nadalencs del seu pati interior.

Tornem a la plaça Naqsh-e Jahan per veure-la, aquesta vegada, de nit.

Fins ara Isfahan m'ha semblat la ciutat més impressionant de totes les que hem visitat a Iran, i em sembla difícil que alguna altra la pugui superar ...