Río Dulce

Des de Tikal tenim un trajecte d'unes quantes hores fins a l'embarcador de Río Dulce, on una llanxa ja ens espera per portar-nos al nostre allotjament al mig dels manglars. Río Dulce va ser una de les primeres àrees naturals protegides de Guatemala. Amb una extensió d'uns 43 km des del Llac Izabal fins la Badia d'Amatique, és la porta d'accés al carib guatemalenc.

Ens llevem al matí amb una forta tempesta que poc a poc es va calmant i decidim llogar un caiac per poder explorar els canals que s'obren entre els manglars al voltant de l'hotel. És una passejada tranquil·la per un paisatge espectacular entre manglars, nenúfars i tot tipus de plantes. Pels canals anem veient altres hotels i cases, i molts vaixells, fins i tot un d'abandonat que sembla que ara està ocupat per alguns ocells. Després d'explorar els canals més propers, i arribar al final de cada un d'ells, decidim anar cap al riu, fins al Castell de San Felipe. L'arribem a divisar de lluny ja que està a l'altre costat del riu i, amb els vaixells que hi circulen, seria perillós creuar-lo.

Tornem a l'allotjament i abans de marxar ens banyem una estona al riu, llançant-nos de d'una corda que hi ha al moll de l'hotel.

A mig matí recollim les nostres coses, hem contractat una llanxa per tal que ens porti, pel riu, fins a Livingston, al Carib. Pel camí veiem de prop el Castell de San Felipe, la vegetació i la fauna del riu, i fem una parada al voltant de l'Illa dels Ocells on hi ha dos tipus de garses, corbs marins i, fins i tot, una iguana.

Passem per zones turístiques amb hotels però també per zones habitades, amb cases particulars, i veiem una mica com es desenvolupa la vida al riu.

Per dinar parem a Agua Caliente, aquí hi ha uns manantials sulfurosos d'aigües calentes, com diu el seu nom, que baixen fins al riu, i hi ha una zona habilitada per banyar-s'hi. Un home que viu aquí ens explica, amb molta gràcia, que aquestes aigües són medicinals i que ho curen tot. També es poden anar a veure les coves on neix aquest manantial, jo prefereixo banyar-me i descansar una estona abans de dinar.

Decidim compartir i provar les especialitats locals que inclouen el Tapado, una sopa de coco i marisc amb peix i l'enorme cargol de mar, que té una carn de textura similar al calamar. El Tapado m'agrada molt, ha valgut la pena provar-lo.

Finalment ens endinsem en un congost d'uns 200 metres d'ample entre muntanyes de roca calcària que desemboca a la Badia d'Amatique, i arribem a Livingston.