Pobles del llac Atitlán

Del llac Atitlán, llac d'origen volcànic format fa 84000 anys, es diu que és el més maco del món. Està envoltat per petites muntanyes de densa vegetació on s'hi troben dotze pobles i per tres volcans que superen els 3000 m, San Pedro, el més proper, l'Atitlán i el Tolimán.

Aprofitem que el nostre hotel té sortida al llac per llevar-nos prou aviat per veure la sortida del sol. Pels colors rosats i ataronjats del cel i els núvols intuïm com el sol va pujant darrera el llac.

Ens han dit que l'aigua del llac a primera hora del matí no és freda, per comprovar-ho fem un bany mentre el sol segueix pujant. S'està bé, no fa fred i l'aigua té una temperatura molt agradable, a més es veu neta i transparent.

Després d'esmorzar anem cap a un dels molls de San Pedro on els espera la llanxa que hem contractat per visitar alguns dels pobles del llac.

Comencem per Panajachel, el poble més gran del llac, i possiblement el menys interessant. Es veu molt turístic, el carrer principal són un seguit de botigues encarades al turisme però sense cap encant.

Deixem enrere Pana per anar cap a Santa Catarina Palopó, un petit poble conegut pels seus teixits. Només baixar trobem algunes parades on les mateixes dones que les fan, de forma artesanal amb un teler de cintura que treballen amb les mans, ens les mostren i les venen. Les dones porten recollit el cabell amb un tocat al cap.

Seguint el mateix carrer veiem una escola on tenen classes de preprimària i primària per a nens d'entre quatre i dotze anys. Ens conviden a passar i veiem un parell d'aules, un mestre del centre ens explica que l'ensenyament és bilingüe, en castellà i en cachiquel, una de les moltes llengües maies que es parlen a Guatemala, i ens parla dels nahuals (horòscop maia) i com l'ajuden a entendre les necessitats dels seus alumnes.

Seguim passejant pel poble, visitem l'església i veiem com estan pintant totes les cases amb tons blaus i les estan decorant amb dibuixos maies, això li dona molt encant al poble. A més la gent és molt agradable i simpàtica, somriuen, saluden i és fàcil tenir petites converses.

Molt a prop trobem San Antonio Palopó, des de lluny veiem les terrasses de cultiu de cebes i les façanes blanques de les dues esglésies.

Just quan arribem comença a ploure, aprofitem per prendre xocolata en una xocolateria que hi ha al costat del moll i on tenen una explicació de com es transforma el cacau. Un petit plaer de la vida: prendre una tassa de xocolata calenta sentint la pluja i contemplant el llac més bonic del món.

Després anem a conèixer la senyora Micaela, ens ensenya com teixeixen amb el telar i ens vesteix de "tejedoras" a les dones i de "cebolleros" als homes. Després ens mostra els teixits que fan una cooperativa de dones del poble i que tenen a la venta.

Per acabar anem a Santiago de Atitlán, el poble més remot del llac. Passegem pels seus carrers, anem al cafè Rafá, on han creat la seva pròpia mescla, l'església i, finalment, anem a visitar el Rilaj Mam, el Gran Avi, també anomenat Maximón. Es tracta d'una divinitat ancestral maia, custodiat per una confraria que el cuida, i al qual li fan cerimònies per a demanar-li coses. Ens trobem amb una cerimònia que li fan per a la salut d'una dona i la podem veure, no sé ben bé quina paraula utilitzar per a descriure-la, em sembla que em quedaré amb "curiosa" ... li encenen cigarrets de tabac a la boca durant tota la cerimònia i li donen aiguardent, reciten una barreja d'oracions i pregàries mescla d'origen cristià i pagà i un home toca una guitarra i canta, mentre la dona està asseguda en una cadira, tapada amb un barret i un mocador.

Tornem cap a San Pedro, es tard i s'està fent fosc. La passejada pel llac i les visites han estat molt agradables i el dia molt profitós. Abans d'anar a sopar i dormir fem una passejada per la fira, són les festes del poble.