dijous, 8 de juliol del 2021

Semuc Champey

Avui hem contractat un 4x4 per anar a Semuc Champey. Pugem de peu a la part del darrera, creuem Lanquín, un poble molt petit, i agafem la pista que, entre verdes muntanyes, ens portarà al nostre destí. Arribant un nen s'enfila al 4×4 i ens ven xocolata.

Semuc Champey és famós pel seu pont natural de pedra calcària de 300 metres sota el qual s'amaga el riu Cahabón. A sobre hi ha uns gorgs d'aigües turqueses en les quals és possible banyar-se.

En primer lloc agafem el camí d'escales que puja a un mirador des d'on es poden veure els gorgs. La pujada és dura, quan ja som a dalt ens trobem unes dones que venen aigua de coco. Les vistes des del mirador m'agraden molt, tot i que no em sorprenen gaire doncs són exactament la foto que ja he vist prèviament.

Baixem cap al riu, els sorolls del bosc són forts, el més curiós el cant de la cigala, sembla una serra.

Arribem al punt on el riu s'amaga sota terra. Mirant cap a un costat veiem com el gran cabal d'aigua que porta penetra cap a dins de la terra per sota unes roques. Cap a l'altre costat veiem la formació dels gorgs sobre les roques que cobreixen el riu i de les quals ja intuïm el color turquesa que hem vist des de dalt.

Deixem les coses a una guixeta i ens disposem a banyar-nos als gorgs. Entrem al primer i anem passant d'un a l'altre amb petits salts, aprofitant que alguns dels gorgs són realment profunds, o baixant per les roques. 

Entre els gorgs es formen algunes cascades, les vistes cap a qualsevol costat són increïbles, com pot la natura crear una obra tan perfecta?


Estem una bona estona banyant-nos i gaudint d'aquesta aigua transparent i de l'entorn. Quan sortim anem cap al riu Cahabon per fer "tubing", és a dir, baixar un tram del riu amb flotadors. Hi ha un gronxador davant del riu per tirar-s'hi, jo ho provo però no caic gaire bé ...

Després pugem als flotadors i agafem els peus del que va al darrera. La baixada és molt suau i tranquil·la. Mentre estem baixant es tira un noi amb un flotador, que es posa acrobàticament sota el cul, i una caixa, que manté cap per amunt, i ens ofereix cerveses!


Acabat el "tubing" anem a dinar i tornem a agafar el 4x4 cap a Lanquín, a gran velocitat perquè el conductor té pressa. El mateix nen que aquest matí s'ha enfilat a vendre xocolata, en Rómulo, es torna a enfilar i ens acompanya fins a Lanquín.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada