Bacalar

Sortim de matinada de Palanque, ens llevem amb el so dels monos udoladors de fons i tardem vuit hores i mitja fins a Bacalar, la següent parada del viatge. La llacuna de Bacalar, la més gran de la península de Yucatán, té un fons de sorra blanca que fa que les seves aigües es vegin d'un blau turquesa però, degut a unes pluges torrencials que va haver-hi fa un any, no podrem apreciar aquest color. Tot el voltant del llac està privatitzat, hi ha balnearis, hotels, bars o restaurants a través dels quals es pot accedir al llac. Anem a dinar a Kai Pez, un dels restaurants del costat del llac i aprofitem per veure'l, fer-hi un petit bany i relaxar-nos tota la tarda.

Al matí hem contractat una barca per fer una visita al llac. Primer ens porten a veure els tres cenotes que hi ha dins del llac, dipòsits naturals d'aigua de diverses profunditats. El Cenote Negre, o Cenote de la Bruixa, és, amb 180 metres de fondària, el més profund de tots. Hi entrem i el voltem amb la barca.

Després anem al Cenote Esmeralda, tot i que avui no es veu d'aquest color. És el menys profund dels cenotes del llac, amb 40 metres de fondària i 600 metres de diàmetre.

En el Cenote de Cocalitos hi ha estromatòlits, o pedres vives, unes estructures prehistòriques de cianobacteris que alliberen oxigen. Aquest cenote està connectat per túnels subterranis amb el Cenote Azul, un cenote que està fora del llac.

Després de veure els cenotes ens porten davant d'un antic edifici, un hotel abandonat, i ens banyem una bona estona al llac. L'aigua, completament transparent, està tèbia, i el llac és molt poc profund, podem agafar el fang del fons i veure'n el color blanc.

Seguim cap a l'illa dels ocells, és una petita illa amb molta vegetació que es troba al mig del llac, l'anomenen així perquè entre els mesos d'abril i juny s'hi poden veure fins a 150 especies diferents d'ocells, fem el segon bany del dia.

Per acabar anem al Canal dels Pirates, una zona amb profunditats d'entre un metre i mig i dos metres d'aigües cristal·lines. S'anomena així perquè a través d'aquest estret entraven els pirates i atacaven la ciutat.

Acabat el tour anem a dinar a La Playita, un altre restaurant del costat del llac.

A la tarda anem al balneari Sac-há, al sud del llac. És un lloc força concorregut, segurament pel fet que avui és dissabte. Hi ha molts espais coberts amb taules i cadires, és un bon lloc per anar a passar el dia. Com a tot el llac, l'aigua és transparent, està força calenta i no és gens profunda, passem una estona de relax banyant-nos.

Abans de tornar al poble anem al Cenote azul, un cenote obert, circular, de 90 metres de profunditat, sembla un llac. Les seves aigües són transparents i fredes i, des de dalt, es veuen de color blau fosc. El bany es molt agradable.

A primera vista el poble de Bacalar no m'ha semblat res especial, i no ho és, però el llac té encant, és un espai tranquil on pots relaxar-te amb molta facilitat, no m'ha semblat una zona tant turística com m'esperava. M'ha sorprès positivament i m'emporto una molt bona impressió de la llacuna Bacalar.