Livingston

Arribem a Livingston a la tarda. A aquesta localitat del Carib de Guatemala només s'hi pot accedir en vaixell, pel riu des de Río Dulce o per mar des de Puerto Barrios, Guatemala, o des de Belice. Deixem les coses a l'hotel i ens disposem a visitar una mica la ciutat, aquí la majoria dels habitants són d'ètnia garífuna, per tant ens hem de trobar un ambient molt diferent del que hem anat veient fins ara a Guatemala. Però tot està molt tancat i poc animat, potser és perquè és diumenge ... El cel es va enfosquint mentre nosaltres anem cap a la platja, quan hi arribem comença a ploure, fa molt vent i cau un xàfec impressionant, ens refugiem en un local que hi ha aquí mateix i prenem un refresc mentre esperem que escampi una mica.

La primera idea era passar aquí dues nits i dedicar el dia a anar a Los Siete Altares i a Playa Blanca, ja que degut a la pandèmia no es pot anar als Cayos de Belice des de Guatemala. Però la previsió del temps és molt dolenta, especialment a partir del migdia, i decidim veure el poble pel matí i marxar després de dinar. Comencem passejant cap al centre, avui hi ha més ambient que ahir, amb gent i paradetes al carrer. Ens han explicat com arribar a peu als Siete Altares, uns gorgs on ens podem banyar, i ho intentarem.

Mentre estem pel centre coneixem en Felipe, que ens ofereix ensenyar-nos la zona on viuen els garífunes i explicar-nos algunes coses sobre la seva cultura i els problemes que tenen aquesta ètnia.

Ens acomiadem d'en Felipe i anem cap a Los Siete Altares, ens ha dit que s'hi pot arribar seguint la platja fins el pont que travessa el riu i seguir pel camí a l'altra banda. Comencem a caminar, la veritat és que el paisatge val la pena, però està més lluny del que ens ha dit. Pel camí preguntem un parell de vegades i, curiosament, encara que estem cada vegada més a prop, el temps que ens diuen que falta va creixent.

Finalment arribem al pont, encara falten uns 40 minuts fins al nostre objectiu, d'anada i tornada, no tindrem temps d'anar-hi i arribar a dinar al restaurant on hem reservat i ser a l'hora al vaixell, públic i per tant amb horaris fixos, per tornar a Río Dulce. Decidim no acabar d'arribar als Siete Altares i agafem un tuc tuc que ens porta al centre.

Ens han recomanat per dinar el restaurant Las Tres Garífunas, aquí la Diana està encantada d'ensenyar-nos com cuina els plats que hem demanat. Jo provaré el machuca, una sopa de coco i peix amb puré de plàtan verd, anomenat així perquè s'han de machucar els plàtans. La Diana ens explica que aquest és el plat que antigament es menjava a diari ja que els ingredients són els que tenien més a l'abast.

Després de dinar anem a recollir les nostres coses i anem al moll on para el vaixell amb el que tornarem a Río Dulce. El trajecte és més curt que ahir ja que no fem parades. Quan arribem a Río Dulce ja ens espera l'Israel per anar cap a Antigua.