Vaig cap a l'aeroport de Barcelona per agafar el primer vol d'avui. L'aspecte que presenta, pel moviment de gent, s'assembla més al que tenia abans de la pandèmia que al de l'estiu passat, encara que es manté obligatori l'ús de mascaretes, les línies a terra, que no tothom respecta, que marquen les distàncies de seguretat i la meitat de seients inhabilitats.
Veig sortir el sol darrera els avions i, poc després, embarco per fer un vol curt que em porta a Madrid.
Em trobo amb el grup, facturem i esperem l'hora de sortida del vol, cap a Guatemala! Quines ganes!
És possible que aquest no sigui exactament el viatge que hagués fet si es pogués viatjar com sempre, però la "ruta maia" fa molt temps que està a la llista i ara és el moment. Puc encadenar Guatemala amb Mèxic i ho he d'aprofitar, segur que serà un viatge impressionant!
Les onze hores de vol passen bé, dormo gran part del viatge. Per recórrer Guatemala hem optat per llogar una van amb conductor, que a més és guia, i ja ens espera a l'aeroport. Aquí són vuit hores menys i, per tant, encara que per a nosaltres sigui mitjanit, aquí només són les quatre de la tarda. Enlloc de quedar-nos a la capital recorrem els 143 km que ens separen de Chichicastenango per ser-hi demà diumenge i coincidir amb el mercat.Pel camí parem a canviar diners i comprar targetes de dades per al mòbil, això ens suposa una bona estona en una botiga "Electra" dins de la qual hi ha un banc!
L'Israel, el conductor, ens dona a cadascú una bossa amb fulletons dels llocs que visitarem, una polsera de l'amistat i unes "muñecas quitapenas" i ens explica què són. La polsera te l'ha de posar l'amic que te la regala i fa tres nusos, amb el primer demanes un desig petit, amb el segon un de mitjà i amb el tercer un de gran. Les nines estan dins una bosseta i n'hi ha 5 o 6, quan vas a dormir n'agafes una, li expliqués el problema que et vols treure i la poses sota el coixí, depenent de com de gran sigui ho has de fer d'una a cinc o sis nits, segons les nines que hi hagi a la bosseta. Un detallàs per part seva.
També ens explica moltes coses sobre Guatemala, entre elles que moltes de les zones que visitarem són maies, i que si ens fixem amb els vestits veurem que a cada poble canvien de color, això és degut a la colonització, quan els van imposar vestimentes de colors diferents per tal de controlar-los. A Chichicastenango son quichés i els colors són tons rosats i vermellosos.
Parem a sopar pel camí en un restaurant amb un forn maia en el que estan fent "tortillas" i ens conviden a provar de fer-ne una cadascú. És més difícil del que sembla, a mi se m'enganxa a les mans i la forma que em surt és poc circular.
Arribem ja de nit, aquí el sol es pon cap a les set. Una merescuda dutxa i a dormir, demà toca matinar per veure el mercat a primera hora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada