Meteora

Segons la mitologia grega Meteora es va formar durant la Titanomàquia, nom amb el qual es coneix la guerra que va enfrontar els Titans contra els déus. Zeus va llançar des de l'Olimp enormes roques per tal de posar setge als Titans, pedres que, com a vestigis d'aquella batalla, formen l'actual Meteora.

Hi ha constància que Meteora, literalment roques a l'aire, va ser habitada des de la Prehistòria. En el S. IX van arribar-hi els primers monjos buscant aïllament i en el S. XV van construir els primers edificis per protegir-se dels atacs de l'Imperi Otomà. Es van fundar 24 monestirs als quals s'accedia mitjançant escales de corda que els monjos podien retirar quan se sentien amenaçats.

A principis del S. XX es van excavar escales a la roca i es van construir ponts per facilitar-ne l'accés. Durant la II Guerra Mundial la població grega es va refugiar aquí per protegir-se i molts dels monestirs van ser destruïts, de manera que avui en dia només en queden sis.

Mapa de Meteora

Després d'esmorzar comencem a recórrer la zona. La carretera va serpentejant entre les roques i aviat comencem a veure alguns dels monestirs. El primer monestir que visitem és Varlaam, que ocupa tot el cim d'una roca de més de 500 metres d'alçada i els seus murs semblen una prolongació de la mateixa roca. Deixem el cotxe en el pàrquing, travessem el pont que ens porta a l'escala excavada a la roca i la comencen a pujar. Pel camí tenim vistes espectaculars cap al Monestir de Rousenau.

M'impressiona el gran pati que hi ha dins del recinte. Veiem els espectaculars frescos de la seva església, als quals no està permès fer fotos, i el museu.

Molt a prop hi ha el Monestir Rousanou, ens hi acostem i comencem a pujar les escales que, molt a prop del monestir, es bifurquen i seguim les que van cap al pont que travessa a la roca on hi ha el monestir. Ens fan posar una faldilla sobre els pantalons per poder entrar. Aquest és molt més petit que Varlaam, no hi ha un pati gran, només un petit balcó amb precioses vistes cap al monestir de Varlaam i, això sí, una església amb frescos similars als que ja hem vist.

Acabada la visita sortim i pugem les altres escales. Ens porten a un mirador, al qual es pot accedir amb cotxe, des d'on veiem quatre dels sis monestirs i l'espectacular paisatge que formen les roques de Meteora.

Els monestirs tanquen a les tres de la tarda, per tant decidim visitar-ne un tercer abans d'anar a dinar. Optem per anar al d'Agios Nikolaos ja que és el que queda més a prop. La pujada, tot i que en alguns trams es pot fer per rampa enlloc d'escales i passa quasi tota l'estona a l'ombra dels arbres, és la que se'm fa més pesada. Veiem de més a prop algunes roques que em recorden a la muntanya de Montserrat.

Al entrar també ens fan posar una faldilla llarga negra. Aquest monestir està completament en obres, el que fa que la visita no sigui massa agradable, tot i les espectaculares vistes que hi ha des de la terrassa. Entre alguns andamis, podem veure els frescos de la capella tot i que suposadament està tancada perquè els estan restaurant.

Finalment anem a dinar i, donat que ja no podem visitar més monestirs per avui, ens ho prenem amb calma. A la tarda passejo una estona pel poble i visito l'Església del Trànsit de la Verge Maria, una basílica bizantina del S. XIV, que está a la part més alta del poble i des de la qual hi ha bones vistes de les teulades de les cases.

Els seus frescos, que recobreixen totes les parets, no tenen res que envejar als dels monestirs que hem visitat avui, a més és l'única església ortodoxa del món que té el púlpit aïllat al centre de l'església. M'agrada molt!

Al capvespre vaig a un dels miradors a veure la posta de sol. No em sembla massa espectacular ja que sol es pon darrera d'unes altes muntanyes i tarda una estona a veure's el cel de colors rosats. Les fotos, però, amb ajuda d'algun filtre, són impressionants!

Al matí anem cap a Gran Meteora, que ahir estava tancat. Aquest és el més gran de tots els monestirs, i el que queda més amunt, en una roca de més de 600 metres d'alçada. Per accedir-hi cal baixar unes escales, travessar un pont, passar per un túnel excavat a la roca i pujar uns quatre-cents esglaons. Pel camí tenim molt bones vistes del monestir de Varlaam.

Després de posar-nos una faldilla podem accedir al monestir. M'agrada molt! L'església és similar a les que ja hem vist però té un espai exterior més gran que el de Varlaam, amb vistes espectaculars, un parell de museus i una antiga cuina.

Passegem per tots els racons on està permès i tornem a baixar, gaudint de les vistes de l'entorn, i del propi monestir quan arribem a l'aparcament.

Deixem enrere Meteora i ens dirigim cap a l'oest. Parem a dinar a Metsovo, un poble de muntanya i popular destí de vacances d'hivern per ser a prop d'unes pistes d'esquí.

Arribem a Ioannina, on dormirem avui, a mitja tarda. Després de deixar les coses a l'allotjament anem a passejar pel centre del poble, molt animat, i pel costat del llac, on veiem la posta de sol.