Em llevo aviat, vull anar a veure el museu de l'Acròpolis abans de deixar enrere Atenes. Tenim una mitja hora des de l'allotjament al museu, esmorzem pel camí i hi arribem uns minuts abans de què obrin.
No comencem la visita per la planta baixa sinó que la farem al revés, de dalt cap a baix. Pugem a la tercera planta, aquí hi ha, per a mi, el més interessant del museu, els frisos del Paternó. Estan disposats com havien estat originalment, en un rectangle amb les mesures exactes del Partenó. Hi ha alguns frisos originals i reproduccions fetes amb guix dels que es troben al British. En alguns hi podem veure cavalls i guerrers, en d'altres el que semblen escenes de la vida quotidiana i representacions d'éssers mitològics, em sorprèn el grau de detall que tenen.
També hi ha el que queda de les estàtues que estaven en els dos frontons del temple, representant escenes dels déus de l'Olimp. Són enormes!
Baixem al pis de les estàtues i fem un mica de recorregut per tal de veure-les. Però les que realment ens interessen, i on estem més estona, són les Cariàtides, cinc de les sis originals que hi havia en el temple d'Erectèon, la sisena està al British. Són unes esculturas enormes, precioses i amb molts detalls, m'encanten!
Seguim el recorregut fins la planta baixa on hi ha més restes arqueològiques trobades a l'Acròpolis, i sortim del museu. A fora podem veure les antigues ruïnes que es van trobar al subsòl d'on ara hi ha el museu de l'Acròpolis, i que han protegit i acondicionat per a ser visitades, tot i que ara mateix estan tancades i només es poden veure des de dalt.
Queda pendent la visita al museu arqueològic però ahir estava tancat i avui no obre fins la tarda ... sempre va bé tenir una excusa per tornar a Atenes!
Tornem a l'allotjament, recollim, anem a buscar el cotxe que hem llogat per aquests dies i sortim d'Atenes, el nostre objectiu és Delfos. De camí, però, hi ha un important monestir i parem a visitar-lo.
El monestir bizantí d'Hosios Loukas es va construir a principis del S. XI i està dedicat al seu fundador, un ermità del S. X que va profetitzar que el monestir seguiria viu fins a la fi dels temps. Per ara es pot dir que l'ha encertat ja que des de la seva fundació, fa un mil·leni, fins ara sempre hi ha hagut vida monàstica.
Deixem el cotxe al pàrquing i baixem les escales que ens porten a l'entrada. El monestir queda sobre una gran vall verda envoltada de muntanyes, on destaca amb els colors ocres i vermellosos de la pedra utilitzada en la seva construcció.
Quan entrem em sorprèn molt el pati interior, sembla més una plaça d'un poble medieval que el pati d'un monestir.
Totes les estances de l'església principal, Agia Loukas, tenen les parets i els sostres completament decorats amb pintures, moltes d'elles amb el fons daurat, i grans làmpares.
Sota el monestir hi ha la cripta, Agia Panagia, on està enterrat el seu fundador. Hi ha alguns arcs i, com l'altra, està completament coberta de pintures.
Val molt la pena en el camí d' Atenes a Delfos parar en aquest monestir Patrimoni de la Humanitat, ja que combina un entorn natural únic amb la magnífica arquitectura carregada de detalls decoratius i els seus frescos, considerats dels millors frescos bizantins de Grècia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada