Atenes

Diuen que quan el rei Cécrope va fundar una ciutat sobre una gran roca al costat del mar, els habitants li van demanar que la consagrés al déu que més fes per la humanitat.

Posidó, déu del mar, que anhelava els regnes terrenals, va clavar el seu trident en una roca i en va brollar un manantial. Els habitants el van provar i no els va agradat el seu sabor salat.

Atenea, deesa de la justícia i la sabiduría, va fer brotar una olivera, símbol de pau i prosperitat, al costat del manantial de Posidó. Els habitants es van adonar que era un recurs vital ja que pot viure centenars d'anys, produeix un fruit comestible i se n'extreu l'apreciat oli d'oliva, així doncs és van posicionar al seu costat.

Posidó, enfadat, va retar a Atenea, pero Zeus va decidir que es formés un tribunal per tal de prendre una decisió. Els déus de l'Olimp van escoltar el testimoni de Cécrope i es van posicionar al costat d'Atenea.

Així va néixer la ciutat d'Atenes, bressol de la nostra civilització i, avui, capital de Grècia.

Grècia, la més gran de les antigues civilitzacions europees, font inacabable de mites, mare de la democràcia, de grans filòsofs i matemàtics ... feia temps que tenia ganes de conèixer-la i, finalment, podré satisfer el meu desig.

Toca llevar-se molt aviat ja que el vol cap a Atenes surt a un quart de vuit del matí. Un plàcid vol del qual em paso una bona part dormint.

Arribem a Atenes, aquí és una hora més tard. Fem un dinar ràpid al mateix aeroport i agafem un taxi que ens deixa al nostre allotjament. Després d'instal·lar-nos anem cap a l'Acròpolis ja que tenim entrades reservades per a les 14h. Una passejada de mitja hora per carrers cèntrics, plens de bars, restaurants i paradetes, molt animats, ens deixa a l' entrada. 

Comencem la pujada i ens trobem amb l'Odeó d'Herodes Àtic, un teatre romà de pedra construït el 161dC i reformat l'any 1950 amb capacitat per a 5000 persones.

Seguim pujant i travessem l'entrada a l'antiga Acròpolis, on hi ha el monument més important, el Partenó. Aquest temple, construït al S. V aC, està dedicat a Atenea, protectora de la ciutat, i va ser utilitzat com a tresor. Al S. VI és va convertir en una església cristiana i després de la conquesta otomana passà a ser una mesquita, fins que a causa d'un bombardeig l'any 1687, va esclatar un dipòsit de municions que hi havia dins i va quedar greument danyat. 

Fem la volta per veure'l per tots costats, em sembla un edifici impressionant, de dimensions colossals, com m'agradaria poder-lo veure en tota la seva esplendor!

Al seu costat hi ha el temple d'Erectèon, just en el punt on es creu que hi hagué la disputa entre Posidó i Atenea. D'aquesta edificació en destaca el balcó de les cariàtides, escultures en forma de dona que substituïen les columnes. Em semblen espectaculars, tot i que les sis estàtues que s'hi poden veure són rèpliques en guix de les originals, de les quals cinc es troben al museu de l'acròpolis i una al British de Londres. Al costat del temple hi ha l'olivera que Atenea va oferir als atenesos.

Tot el voltant del recinte és un gran mirador des d'on podem veure el teatre de Dionís, el més gran de l'antiga Grècia, en el qual, inicialment, s'hi representaven cants i danses rituals al déu, fins que va anar evolucionant i s'hi van representar les grans tragèdies gregues clàssiques.

També veiem Atenes, és una ciutat immensa que envolta l'acròpolis completament al llarg d'uns quants quilòmetres.

Al costat de l'entrada a l'acròpolis hi ha el petit temple d'Atenea Nike, el qual, donat que no hi ha manera d'apropar-s'hi, mostra les millors vistes des del mig de l'escala de l'entrada o des de baix.

Demà és el Dia Nacional de Grècia i sembla que molts dels recintes arqueològics estaran tancats, així doncs caldrà que acabem d'aprofitar bé el dia.

Baixem de l'acròpolis i anem a l'àgora romana, ja está tancada però es pot veure perfectament des de fora. Aquesta àgora fou construïda sota la dominació romana al S. I aC. És un ampli espai rectangular al voltant del qual es trobaven alguns comerços i un mercat. 

L'edifici més ben conservat i que em crida més l'atenció és la Torre dels Vents, un antic rellotge, anomenada així perquè a cada una de les seves vuit cares hi ha un relleu que representa un vent.

Al costat, veiem les restes de la biblioteca d'Hadrià, que data de l'any 132 dC. També està tancada i la veiem des de fora.

Molt aprop hi ha l'àgora antiga, que fou el centre comercial, polític i social d'Atenes a partir del S. VI aC. Aquesta sí que està oberta i podem visitar-la, sort en tenim ja que el recinte es força gran i no tot és pot veure des de fora.

Entre les ruïnes veiem l' Església dels Sants Apòstols, una església bizantina que es va construir al S. XI per commemorar els ensenyaments de Sant Pau a l'àgora.

El que més destaca, però, és el Temple d'Hefest, el temple més ben conservat de Grècia. Va ser construït al S. V aC i té 34 columnes. A més, des d'aquí les vistes cap a l'àgora són les millors.

Estan a punt de tancar i no tenim temps de visitar el museu.

Després d'aquest intens dia ja hi ha gana i ens senten a una terrassa a menjar la millor mussaka que he provat mai (almenys fins ara). Seguidament anem a una taverna, Klimataria, on toquen música tradicional en directe i alguns espontanis surten a ballar sirtaki. És un petit local molt agradable i, a més, es menja molt bé, 100% recomanable!

Ahir vam caure rodones i avui ens llevem amb la calma. És el dia de la festa nacional i quasi tot estarà tancat.

Mentre estem esmorzant veiem passar gent amb banderes gregues i sentim i veiem que algunes avionetes i helicòpters van sobrevolant la ciutat, encara que no m'interessa i no tinc ni idea d'equipament militar està clar que són de l'exèrcit.

Ens acostem a la zona on hi ha la desfilada, hi ha moltíssima gent! Veiem nens vestits amb el vestit tradicional grec i gent enfilada a les tanques d'alguns edificis que donen al carrer, que van aplaudint a mesura que la desfilada va avançant. Ens costa moure'ns entre la gentada però, a poc a poc, anem avançant cap al nostre objectiu, el Parlament. La desfilada s'acaba i la gent comença a marxar. Finalment arribem a l'antic Palau Reial, actualment seu del Parlament, just a temps per veure el curiós ritual del canvi de guàrdia dels Euzons.

La tomba del soldat desconegut, davant del Parlament, està custodiada per l'antiga guàrdia reial, els Euzons. El seu curiós uniforme, dissenyat per la Reina Amàlia, inclou una faldilla prisada amb 400 plecs, mitges de llana i sabates de punta amb pompoms.

Durant tot el canvi de guàrdia els moviments són lents i precisos, les dues parelles de guàdies van completament sincronitzats, alguns moviments em recorden a un cavall i d'altres a una grua.

Anem a l'estadi Panathinaikó, construït integrament amb marbre blanc el 1895 per als primers jocs olímpics de l'era moderna.

Molt aprop veiem el temple de Zeus Olímpic, no només està tancat sinó que, a més, està en obres, per la qual cosa no podem acabar d'apreciar les 15 columnes de 17 metres d'alçada que queden del temple.

Al seu davant hi ha l'arc d'Hadrià, que emmarca unes precioses vistes de l' Acròpolis.

Després de dinar ens enfilem pel Turó de les Muses fins al monument Filopapo, que ens ofereix unes vistes immillorables de l'Acròpolis.

A la baixada ens acostem a la presó de Sòcrates, les llegendes diuen que va estar empresonat en aquesta cova, acompanyat pels seus deixebles, fins que se'l va jutjar i condemnat a beure cicuta.

El que queda de tarda passegem pels animats barris de Plaka i Monastiriki, i al capvespre anem al bar de la terrassa d'un hotel a prendre una copa de vi mentre es fa fosc i veiem com l'Acròpolis es va il·luminant.