Muntanyes del Pindus

Avui volem fer una caminada pel PN de Vikos-Aoos, al nord-oest de Grècia. Aquest parc es troba a les muntanyes del Pindus, una serralada que comença a Albània i creua el centre de Grècia entre el Mar Jònic i l'Egeu. La caminada més emblemàtica és la que recorre el congost del riu Voidomatis entre Monodendri i Vikos que, amb 1000 metres de profunditat, ostenta el rècord Guiness com la gola més profunda del món, però aquesta és una caminada llarga, dura i difícil. Ens decidim per una ruta més assequible, que segueix el curs del riu Voidomatis entre els ponts d'Aristi i Klidonia.

Una hora de cotxe per una carretera de muntanya ens porta a l'inici de la ruta tot travessant un paisatge muntanyós impressionant esquitxat pel blanc de les pedres dels pobles de Zagoria. Deixem el cotxe en un gran aparcament que hi ha al costat del pont, avui pràcticament buit. Seguim la carretera uns 300 metres i arribem a l'inici del camí, senyalitzat i amb cartells que ens van informant sobre les característiques geològiques, troballes arqueològiques i la flora i la fauna de la zona.

Pont Aristi i inici de la ruta

La caminada comença en un tros de camí empedrat, al costat d'un riu amb unes aigües transparents i turqueses increïbles. De seguida es transforma en un camí de terra fàcil de seguir, que va pujant i baixant seguint el relleu, sempre passant entremig d'arbres que ens proporcionen una ombra que és d'agrair en un dia assolellat i calorós, i al costat del riu.

A mig camí passem per una petita vall oberta abans d'entrar a la part on el congost es fa més estret. Just a l'entrada és on el camí es fa una mica més complicat i cal vigilar amb les pedres.

La resta del camí, ara entre les altes parets de roca que tanquen el riu, és força més planer. Ens adonem que estem arribant al final quan, de sobte, el camí torna a estar empedrat.

Després d'unes dues hores de camí arribem al Pont de Klidonia, el nostre objectiu. Aquest pont de pedra d'un sol arc es va construir el 1853 i es manté en molt bon estat. Parem una estona en una àrea de picnic i mengem per tal de reposar forces abans de la tornada. 

Hi ha la possibilitat de tornar en taxi des d'aquí o fer el mateix camí en sentit contrari, optem per tornar caminant. A la tornada parem a Agia Anargiri, una petita església de pedra, que es troba força més amunt del camí, a la qual s'accedeix pujant per unes escales. Es veuen les ruïnes d'una edificació més gran però l'església està ben conservada i cuidada i, com a totes, s'hi poden veure alguns frescos que recobreixen les parets i el sostre.

És primavera, la meva estació preferida, i durant tota l'excursió hem pogut veure com, amb ella, explosionen les flors que ens han acompanyat tota l'estona, esquitxant amb els seus colors aquest paisatge verd increïble.

Al final han estat uns 10 km i hem tardat, incloses les parades, unes quatre hores i mitja. La caminada és molt recomanable, sencilla de seguir en un magnífic entorn, i molt agradable. M'ha agradat molt!

Zagori, o Zagorohoria en grec, és un municipi format per 46 pobles que es troba al cor de les muntanyes del Pindus. L'aïllament de la zona ha permès que aquests petits pobles, amb una arquitectura tradicional de cases de pedra blanca i sostres de pissarra, s'hagin mantingut en el temps. Anem a dinar a Aristi, un dels pobles de Zagori, que es troba a 3'5 km del punt d'inici i finalització de la ruta que acabem de fer.

Després de dinar anem a Monodendri, un poble de Zagoria construït a una alçada de 1060 msnm, del qual destaca l'església Aghios Athanasios, que es troba a la plaça central, amb un valor històric important. Passegem pels carrers empedrats d'aquest poble amb encant.

A una petita caminada hi el monestir d'Agia Paraskevi, fundat al S. XV, actualment abandonat. Entrem al monestir veiem el pati i visitem la petita capella.

El que més crida l'atenció d'aquest monestir és que està construït a la vora d'una roca que s'alça sobre el congost de Vikos i que ofereix unes espectaculars panoràmiques del mateix.

Sortint de Monodendri ens parem en un mirador que ens mostra el poble enclavat a la muntanya. La imatge m'agrada molt, de fet m'agrada més vist des de lluny que de prop. Des d'aquí tenim dues hores i mitja fins a Mesolongi, on passarem la nit.