1r DIA (9 de juliol)
Sortim després d'esmorzar, des de l'allotjament de Lushoto, per començar el trekking. Estem a uns 1200 msnm, comencem a pujar per caminets entre una vegetació verda i espessa. El guia ens diu el nom d'alguns arbres i ens explica que hi ha un tipus de ficus que parasita a un altre arbre fins que el mata. També ens parla de la història de Tanzània i de què es conrea i es produeix actualment, és un país amb terra fèrtil i aigua, ric en primeres matèries i minerals, que exporten ja que hi ha poca indústria.
Per tota la muntanya es veuen ple de cases, el camí va avançant i passem
entre elles, veiem gent treballant i molts nens. La taxa de natalitat a
Tanzània és molt alta, les dones tenen onze fills de mitjana, tot i que fa 30
anys en tenien divuit, però la mortalitat infantil també és alta, especialment
durant el part.
Passem per davant d'una escola, avui està tancada
ja que és dissabte. L'escola és obligatòria i gratuïta i la majoria de nens hi
van, comença als cinc anys i van 7 cursos a primària, 4 a secundària i 2 a
superior, per després entrar a la universitat. Només entre la població per
sobre dels 60 anys hi ha un alt percentatge d'analfabetisme. Veiem un grup
d'adolescents que porten una pilota i juguen a futbol davant de l'escola.
Seguim caminant i el guia, en Raymond, ens segueix explicant la utilitat d'algunes plantes. Veiem uns ruscs d'abelles, els tenen per tal que ajudin a la pol·linització de les plantes.
Pel camí veiem alguns camaleons, camuflats, de color marró o verd, el guia n'agafa un de color verd, un camaleó rinoceront, fent-lo pujar a un pal i ens anima a deixar que s'enfili per les nostres mans.
Poc després entrem al bosc Magamba, un espai natural protegit, la vegetació és més espessa i hi ha molta ombra. És un bosc humit i es veuen moltes molses i alguns bolets. Seguim un camí que va pujant, tota l'estona, amb un pendent bo de fer.
Quan ja quasi som a dalt veiem una cova amb un cartell, la Germany Cave, que van construir els alemanys quan Tanganyika era colònia alemanya. En aquell moment el govern es va traslladar a Lushoto ja que no hi havia malària i la temperatura a l'estiu era més fresca, però com que està molt a prop de la frontera amb Kènia, que era colònia anglesa, volien tenir un amagatall en cas d'atac. La cova és un petit passadís de 30 metres de profunditat que després gira cap a la dreta 10 metres més. Hi entrem una mica, a les parets es veuen rastres d'algun tipus de mineral.
Arribem a unes escales i les pugem fins el cim Kigulu Hakwewa, a 1840 msnm. Des d'aquí les vistes són impressionants, fem algunes fotos i dinem.
Després de dinar comencen a baixar per una pista pel mig del bosc, per aquí hi ha monos però són difícils de veure i no tenim sort. Més endavant ens desviem per un petit caminet entre els arbres i seguim avançant fins que arribem a unes escales que baixen i sortim del bosc.
De seguida ens recull la furgoneta per portar-nos a l'allotjament d'avui, que està a una hora i mitja de trajecte. Seguim veient cases i passant per petits poblets. Avui dormirem en el monestir de Rangwi, un convent catòlic portat per monges. És un espai molt gran amb diversos edificis. El terreny el va comprar un grec a meitats del segle passat i va fer les construccions, va preparar el terreny per sembrar, entre altres coses vinyes, i feia vi. Poc després van arribar unes missioneres irlandeses a les quals els va acabar cedint el complex. Ara hi tenen hort i un hostal i intenten ser autosuficients. En el complex hi ha una petita clínica i una escola on acullen nens orfes.
Sortim a fer una volta, hi ha molta gent pel camí, sobretot dones carregant diferents coses sobre el cap sense agafar-les amb les mans, en un equilibri impressionant, i algunes motos. Són molt amables, somriuen quan saludes amb el tradicional "jambo" i alguns es paren a parlar i ens demanen fer-se fotos. Veiem un petit poble i ens hi acostem, són petites casetes, algunes de fusta al costat de la carretera, moltes d'elles petites botigues.
Abans que es faci fosc tornem al convent. Ve de gust una dutxa, utilitzant els cubells d'aigua que ens han escalfat, abans de sopar i anar a descansar.
2n DIA (10 de juliol)
Sortim del monestir per seguir amb el trekking. Avui és diumenge i hi ha moltes persones que van cap a l'església, tots molt mudats, especialment les dones que porten robes molt acolorides. Baixem pel mig d'unes parades de mercat, ara completament buides, no sé si per l'hora o perquè és diumenge ...
Seguim caminant per pistes i camins entre cases, pobles i camps. Veiem molta gent i els anem saludant, els adults responen a la nostra salutació, de vegades amb un simple "jambo" però d'altres amb paraules de les quals no en sé el significat. Entre els nens les reaccions són molt diverses, alguns saluden i s'acosten a xocar el puny o a donar-nos la mà, d'altres s'amaguen, potser per vergonya o potser per por.
Els paisatges em segueixen impressionant, entre la verda vegetació de les ondulades muntanyes seguim veient petits pobles i cases i nombrosos camps de cultius, miri on miri no puc parar de fer fotos ...
Travessem algunes zones més boscoses i em sorprenen especialment una mena de pins que tenen les fulles caigudes com si fossin cortines.
Després de dinar anem a un poble on fan peces de ceràmica i les venen. Quan arribem les estenen totes a terra per tal que les puguem veure. El preu de cada peça, sigui la que sigui, és de 3000 TZS, uns 1'30€.
Finalment anem a l'allotjament, situat a dalt d'una muntanya i amb unes vistes espectaculars.
3r DIA (11 de juliol)
Després d'esmorzar un vehicle ens porta de nou al convent on vam dormir ahir i des d'aquí comencem a caminar. Entrem en una vall impressionant, es tracta d'una llarga i estreta extensió entre muntanyes, tota la vall està dedicada al cultiu i als dos costats hi ha cases. És la vall Longoy, la majoria de les famílies que hi viuen es dediquen a l'agricultura, per negoci o per tradició, i cada cert temps venen camions per transportar i vendre la collita a les ciutats.
Veiem l'activitat d'un dia qualsevol a la vall, homes i dones treballant al camp o pel camí carregant diverses coses, somriuen i saluden quan passem, amb una barreja de curiositat i timidesa.
També veiem nens, molts nens, especialment nens petits que encara no van a l'escola, molts ens mirem i s'amaguen fins que agafen confiança quan els regalem un somriure.
El camí pel costat dels camps és molt planer i agradable, les vistes no es poden captar amb una càmera i l'amabilitat de la gent encara menys.
Quan ja portem uns estona caminant comencem a pujar per un camí ample entre arbres i arribem a una escola. Els nens, tots uniformats amb un jersei amb els colors de la bandera de Tanzània, en surten i ens demanen que els fem fotos, estan molt animats.
Seguim avançant pel camí entre les cases, algunes amb les façanes decorades amb colors blancs, ocres i vermells. Surten nens de tot arreu, aquests sembla que no tinguin tanta vergonya. Riuen, ballen, salten, juguen i ens van seguint.
Arribem a la part alta i agafem un camí planer però molt estret, no apte per a gent amb vertigen, des d'on veiem tota la vall darrera les teulades de les cases.
Sortim a una pista i tornem a agafat un camí entre els arbres, que puja i puja, fins arribar al punt més alt de la ruta d'avui a 2100 msnm. A partir d'aquí comença a baixar per un camí estret, i, poc després, comença a ploure. Seguim baixant fins arribar a un poble, deu minuts més de pujadeta per arribar, finalment, al lloc on anem a dinar i en el qual finalitzen els tres dies de trekking.
Cada dia hem caminat una mitjana de 14 km. Fins ara, per a mi, ha estat la millor part del viatge ...
Una furgoneta ens porta de nou a Lushoto. Pel camí passem per un poble on hi ha mercat, hi ha molta, moltíssima, gent.
Finalment a Lushoto aprofito per dutxar-me en condicions i fer una volta pel poble abans de sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada