Finalment cap a Tanzània!

Aquesta és una destinació que fa molts anys que em miro i em fa molta il·lusió ... un safari per Tanzània! Quines ganes! Fins ara no m'he acabat de decidir o, quan ho he fet, la malastrugança ha tret el nas per fer-me canviar d'idea ... Finalment, però, els astres s'han alineat i me n'hi vaig!

Aquest estiu no era la meva primera opció, ni la segona ... però al fallar aquestes, i amb molt poc temps de marge, va aparèixer la possibilitat del viatge a Tanzània. He de reconèixer que ni em vaig mirar ni vaig preguntar pel recorregut, simplement, sense pensar, em vaig apuntar i al cap de tres quarts d'hora, ja tenia la confirmació, els bitllets d'avió i m'havia presentat als meus futurs companys d'aventura, tot a l'últim moment doncs els vols ja estaven complicats i al dia següent van tancar el grup ...

I doncs aquí estic, a l'aeroport de Barcelona, amb algunes companyes de viatge, per embarcar-me en una aventura que promet ser molt diversa i fascinant a cada una de les seves etapes: les fabuloses platges i fauna submarina de l'illa d'Unguja, un trekking per conèixer les comunitats rurals a les muntanyes Usambara, i el somniat safari pel cràter del Ngorongoro i el Parc Nacional del Serengueti.

A dalt de l'avió vaig pensant en el que he estat llegint aquests dies sobre Tanzània, encara que en sabia força coses n'he descobert de noves. Sabíeu que el nom oficial és República Unida de Tanzània? Per què? Doncs resulta que Tanzània és la unió del territori continental Tanganyika i el territori insular Zanzíbar, que es van fusionar després d'independitzar-se del Regne Unit, fusionant també els seus noms (TANganyika-ZANzibar-IA) i les seves banderes, de les quals el color verd simbolitza els recursos naturals, el blau l'Oceà Índic, el groc la riquesa mineral i el negre la seva gent.

En aquestes terres originàriament hi vivien nòmades i pobles aïllats com els massai fins que fa 2500 anys van arribar-hi els primers immigrants, pobles bantús provinents d'altres parts del continent africà. Posteriorment van arribar-hi comerciants d'Àsia i van formar part de l'imperi omaní. Els primers europeus en arribar-hi van ser els portuguesos, després els alemanys de qui foren colònia fins el final de la primera guerra mundial, quan van passar a mans angleses i belgues.

Tot i que es parlen més de 120 llengües, la llengua oficial és el kiswahili (swahili en swahili) que prové dels pobles bantús, amb fortes influències de les llengües natives així com de les invasores: l'àrab, el persa, el portuguès, l'alemany i l'anglès.

A Tanzània, pel que fa a natura, trobo algunes dades destacables: la muntanya més alta, el Kilimanjaro, és també la més alta d'Àfrica; hi ha tres dels deu llacs més grans del món, i el més gran, el Llac Victòria, és també el més gran d'Àfrica i el tercer del món; i el cràter del Ngorongoro és, amb 20 km de diàmetre, la caldera volcànica intacta més gran del món. La meitat del país està cobert de boscos i una tercera part del territori són parcs nacionals on es pot trobar la quantitat més gran dels grans mamífers que habiten el continent. El Serengueti és famós per les grans migracions de nyus, el cràter del Ngorongoro per ser l'espai més petit on es poden veure els Big Five, i molt especialment el rinoceront negre, espècie protegida en perill d'extinció, i en el llac Natron s'hi pot veure una de les concentracions de flamencs més grans del món. 

El vol fins a Amsterdam passa ràpid. A l'aeroport ens trobem amb la resta del grup i agafem el segon vol, cap a Zanzíbar!

Arribem ja de nit, aquí es una hora més. Els tràmits d'entrada, com sempre, volen temps. Una furgoneta ens porta a l'allotjament, al casc històric, i sopem al mercat nocturn on hi ha tot de paradetes que tenen pinxos de peix, marisc i carn.

Per acabar el dia, i abans d'anar a dormir pugem a la terrassa de l'hotel que ofereix bones vistes del casc antic.